La Sagrada Família, la Torre de Collserola, el recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau... Els edificis més emblemàtics de Barcelona necessiten un manteniment curós i especialitzat per no devaluar-se amb el pas del temps. Però les cúpules, les torres, els celoberts, segons quines façanes o finestrals no solen tenir accessos fàcils perquè hi treballin els tècnics. Les rehabilitacions, obres o manteniments d'aquests espais es fan habitualment amb treballs verticals: amb professionals que, amb tècniques d'escalada, es pengen d'una corda i eviten el muntatge de les tradicionals bastides.
Marc Parra venia, de fet, del món de l'escalada quan va decidir muntar amb 21 anys Accés Grup, amb el seu pare, Elio Parra, el seu germà, Ferran Parra, i un amic de la família, Alex Pujol. Tots quatre no s'esperaven que, 18 anys després, vestits de color taronja -el seu color corporatiu- pujarien a l'edifici més alt de Catalunya, la Torre Collserola, de 288 metres d'altura, que la seva empresa facturaria tres milions d'euros anuals, que l'equip creixeria fins a les 30 persones o que s'associarien amb una multinacional italiana per fer l'expansió pel territori espanyol. La història d'aquest cas d'èxit català es remunta al 2003 i, en comptes d'iniciar-se en un garatge de Silicon Valley, comença a una cuina, a Barcelona.
Després de treballar tres mesos en una empresa de treballs verticals i sabent que el seu pare, que sempre s'havia dedicat a la construcció, s'havia quedat sense feina, Marc Parra va proposar a la seva família muntar una empresa especialitzada en treballs verticals. "Al principi van ser una mica reticents, només ho teníem clar l'Àlex i jo", admet Marc Parra. Però va decidir tirar pel dret, sense tenir una confirmació clara i sense, de fet, haver formalitzat la creació de cap empresa. "Vaig escriure una carta a presidents de comunitats de propietaris oferint un servei de rehabilitació de patis d'edificis i vaig repartir-les per les bústies del carrer Sant Antoni Maria Claret i el carrer Bailèn", explica Marc Parra qui, per sorpresa, va rebre al cap de pocs dies una trucada d'una comunitat que volia el seu servei per al celobert del seu edifici. "Papa, com ho fem?". El negoci acabava d'arrencar.
Treballadors d'Accés fent treballs verticals a la Torre de Collserola, a 288 metres d'altura | Cedida
"Havíem de crear un vehicle legal per començar a operar", recorda Ferran Parra. I ho van fer: van constituir una societat civil privada, asseguts a la cuina dels seus pares, que van anomenar Acció. Va ser dos anys més tard, amb la constitució oficial de la SL, quan van canviar-se el nom a Accés.
De rehabilitar patis a surfejar la crisi de la construcció
En els primers mesos de l'empresa cap dels quatre socis va deixar la seva feina: tots compaginaven ambdues ocupacions. Però els treballs verticals als patis interiors d'edificis es van anar sumant i van necessitar disponibilitat completa, ampliar l'equip i espai de magatzem. Així que de la cuina van passar al garatge; i del garatge, a unes oficines amb magatzem.
Però l'any 2007, quan es començava a evidenciar una crisi en el sector de la construcció, van tenir "la gran sort" -així ho relata Marc Parra- de ser contractats per construir la canonada aèria que va des de Monistrol fins a l'Abadia de Montserrat. Un kilòmetre i mig d'alta muntanya pel qual van necessitar un any i mig de dedicació i que va suposar el salt al B2B (business to business) i, concretament, el sector industrial. "Arran de la crisi i veient que la construcció estava de capa caiguda, vam decidir virar cap a la indústria, confiant que el teixit industrial català no faria fallida i assumint que pujaria el nivell d'exigència del nostre treball", recorda Marc Parra.
Les línies de vida: la via ferrada dels edificis
Si a l'hora de penjar-se de les cordes, fins aquell moment els seus treballadors només havien hagut de vetllar per la seva seguretat pròpia, amb la incorporació de la indústria, el repte s'ampliava: a més de fer manteniment o rehabilitacions d'espais industrials, havien de ser capaços de crear i dissenyar sistemes d'accés segurs per a treballadors d'altres empreses. Li diuen crear línies de vida: línies o camins per on es pot accedir a parts d'edificis o estructures aparentment inaccessibles. "Implantem elements de seguretat a tercers perquè el seu propi personal pugui accedir a certs espais de forma segura", indica Marc Parra.
Marc Parra: "No es pot cobrir de bastides la casa Batlló cada vegada que s'ha de fer un manteniment"
Són les vies ferrades dels edificis i, normalment, són imperceptibles per al ciutadà, tant per edificis industrials com per altres emblemàtics o històrics. "No es pot cobrir de bastides la casa Batlló cada vegada que s'ha de fer un manteniment", argumenta Marc Parra. I per això, instal·len elements de seguretat procurant, a més, que no generin cap impacte visual en l'estructura. "A la Casa Batlló, per exemple, a la cresta del drac vam instal·lar una línia de vida, que no es veu, però hi és". També compten amb els sistemes de seguretat vertical d'Accés la Sagrada Família, la Catedral de Barcelona, el recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau i molts ajuntaments de Catalunya (Barcelona, Sabadell, Terrassa...).
Centre de formació: el prestigi de l'avantguarda
Els treballs verticals tenen una exposició al risc més elevada que altres sectors i, per això, la formació és un fet essencial. Per aquest motiu la companyia familiar, associada a Anetva (Asociación Nacional de Empresas de Trabajos Verticales) des de l'inici de la seva trajectòria, va decidir l'any 2009 aprofitar que l'associació volia obrir centres de formació pel territori espanyol i obrir una nova branca de negoci convertint-se en un centre de formació homologat. "Això ens va permetre mantenir bons estàndards de qualitat per als nostres treballadors sense haver-los d'enviar a Madrid", afirma Ferran Parra.
Accés és un centre de formació especialitzat en treballs en altura | Cedida
Actualment, 500 professionals, de Catalunya i també d'arreu de l'Estat espanyol, es formen cada any a les instal·lacions d'Accés i no només de cursos Anetva, sinó també d'altres especialitzats, en telecomunicacions, parcs eòlics o espais confinats, entre d'altres. La formació suposa el 5% de la facturació del grup. L'aposta per la formació, segons indica Ferran Parra no és "per la facturació en si, sinó perquè ens aporta qualitat i ens manté a la avantguarda de totes les novetats tècniques, en normatives i equipaments". "El centre el veiem com una aposta de prestigi", afegeix.
De fet, és un sector que evoluciona constantment i l'actualització del coneixement és un must. "Els nostres equips reciclen la formació cada tres anys", indica Marc Parra.
L'aliança amb EdiliziAcrobatica
Després d'haver-se convertit en "una enginyeria que dóna servei de 360 graus a llocs de difícil accés", va arribar el moment de l'expansió: el 2019. Mentre estudiaven el mercat de Panamà, de la mà d'Acció, l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa de la Generalitat, la multinacional EdiliziAcrobatica va picar la porta d'Accés i els hi va proposar una col·laboració. "La seva primera proposta va ser comprar Accés, però a la família teníem clar que no ens volíem despendre de l'empresa", explica Ferran Parra. I afegeix: "Des de la màxima humilitat, els hi vam proposar associar-se amb nosaltres per a la branca de rehabilitació d'edificis i així mantenir l'empresa familiar intacta". I van acceptar.
Ferran: "La seva primera proposta va ser comprar Accés, però a la família teníem clar que no ens volíem despendre de l'empresa"
Sota el nom d'EA Ibérica, ambdues companyies han iniciat el setembre del 2021 una empresa conjunta especialitzada en treballs verticals que compta, per una banda, amb el know how, la cartera de clients i una part del personal d'Accés; i, per l'altra, amb la solidesa i el model d'una multinacional nascuda a Itàlia que factura 100 milions d'euros anuals, compta amb 100 filials, 1.300 treballadors i cotitza a la borsa de valors d'AIM Italia i a Euronext Growth de París.
Amb l'acord, Ferran Parra i Alex Pujol abandonen Accés i entren al nou equip d'EA Ibérica; i Marc Parra, que fins ara era COO, passa a ser director general de la companyia familiar. Amb aquesta cessió d'una línia del negoci, a més, Accés abandona les rehabilitacions amb treballs verticals i es focalitza en la part de manteniment industrial, sistemes seguretat i línies de vida, a més de la formació.
La inauguració del primer local d'EA Ibérica al carrer Girona de Barcelona, l'abril del 2022, ha suposat l'inici del pla d'expansió d'ambdues companyies, que preveuen obrir fins a 10 oficines més a la ciutat de Barcelona i 200 a tota Espanya en els pròxims cinc anys. També tenen una oficina comuna a Lleida i, des d'aquest juliol, una altra a Tarragona. "Abans de final d'any tenim previst arribar a València i Madrid", indica Ferran Parra. "La idea és que EdiliziAcrobatica i Accés creixin de la mà", afegeix el seu germà.
Per construir un bell somni
Per a Ferran Parra, "Accés és un bell somni". Parafraseja Joan Manel Serrat i la seva cançó Per construir un bell somni, que diu "per construir un bell somni cal posar-s'hi a plena dedicació i estar pendent, a tota hora, de si riu, si dorm, si plora com si es tractés d'un nadó". I així entén ell l'empresa que ha aixecat la seva família. Creu que el seu pare va aportar "el coneixement per a fer una empresa i la visió empresarial de l'esforç: crear una empresa no és anar a treballar cada dia, sinó que és una dedicació constant".
Marc Parra: "L'empresa requereix esforç, paciència, constància i estimar-la"
I de seguida, el seu germà Marc recorda l'avi, que venia de la pagesia, i es va decidir a muntar un bar. "Va ser un exemple de constància", explica. "I crec que la gran herència que ens deixa als dos és entendre que l'empresa requereix esforç, paciència, constància, estimar-la... Les coses no són aquí, avui i ara. Sinó que t'has de llevar ben d'hora, ben d'hora -ara ell parafraseja Pep Guardiola- perquè les coses surtin com vols". Per fer del bell somni, un cas d'èxit empresarial.