Els consumidors de Catalunya tenim protegits els nostres drets lingüístics, de la mateixa manera que, per exemple, tenim protegits el dret a la protecció de la salut i a la seguretat, o tenim dret que se’ns repari o indemnitzi pels danys i perjudicis que puguem patir com a conseqüència de l’adquisició o utilització de béns o serveis. Aquests drets no són paper mullat ni retòrica pseudolegalista. Estan recollits al Codi de consum de Catalunya i, per tant, són llei.
Les empreses els han d’observar i l’Administració ha de vetllar que es compleixin. Els consumidors poden exercir-los de manera activa i demanar-ne el compliment. Exercir els drets amb seguretat i sense agressivitat pot millorar algunes pràctiques que són lesives per consumir amb naturalitat en llengua catalana; també ajudaria a superar l’hàbit atàvic inconscient de mirar cap a una altra banda quan es tracta de llengua. Sobre tot això, doncs, ¿què hem de saber? ¿Què podem fer?
En primer lloc, canviar de llengua mai no és necessari perquè ens atenguin, ni presencialment, ni telefònicament ni en les xarxes socials. En un establiment, per exemple, ningú no ens pot negar el dret a ser atesos si ens adrecem al venedor en català –o en occità a la Vall d’Aran. I certament no és necessari: el 93 % de la població de Catalunya entén bé el català i, com a molt, fer manteniment del català en la conversa ajuda l’oient a familiaritzar-s’hi més i a empoderar-lo lingüísticament.
En un establiment, per exemple, ningú no ens pot negar el dret a ser atesos si ens adrecem al venedor en català –o en occità a la Vall d’Aran
Si les invitacions a comprar no figuren, també, en llengua catalana, podem demanar que hi siguin. Per invitació a comprar s’entén qualsevol comunicació comercial que indica les característiques del producte o servei i el preu, i que permet a la persona consumidora d’adquirir-lo. Una carta en un restaurant n’és el document paradigmàtic, però també ho són els catàlegs de béns o de serveis, i els vals de descompte que els promocionen, per exemple.
La llei també ens empara si els manuals d’ús o l’etiquetatge del producte no figuren en català al producte que volem comprar o que hem adquirit. Atenció: d‘acord amb el Codi de consum, la disponibilitat d’aquestes dades ha de ser immediata. Si no estan disponibles en català o la disponibilitat no és immediata, es pot comunicar a l’empresa, que ho ha d’esmenar. A més, el consumidor pot, si així ho vol, signar els seus contractes o pòlisses en català perquè una empresa li presti un servei, i té el dret que la seva factura sigui en llengua catalana.
L’entorn demana consumidors actius i constructius que contribueixin a fer augmentar l’oferta en llengua catalana de béns i serveis
Ni el Codi de consum ni cap normativa de caràcter general no obliga cap empresa a tenir el web en català, en castellà o anglès, posem per cas. Moltes marques usen el català al web, però també n’hi ha moltes encara que obvien la llengua catalana. En aquest últim grup n’hi ha, fins i tot, que a més del castellà ofereixen al consumidor català una versió en anglès, sense parar atenció al fet que a l’Estat espanyol, lògicament, hi ha més gent que sap parlar català que no pas anglès.
L’entorn demana consumidors actius i constructius que contribueixin a fer augmentar l’oferta en llengua catalana de béns i serveis, perquè consumeixen en català sempre que és factible, o perquè fan que l’empresa rebi suggeriments, comentaris i queixes imprescindibles perquè els drets lingüístics estiguin sempre garantits i el català pugui avançar en àmbits on encara és poc present.