Amancio Lopez és el fundador i president d'Hotusa | Cedida
Amancio Lopez és el fundador i president d'Hotusa | Cedida

"El pessimisme està sobrevalorat, mai hem tingut tantes oportunitats"

El president d'Hotusa, Amancio López, reivindica l'optimisme competitiu com a motor d'una empresa

Qui li hauria dit mai a Amancio López que amb 150.000 pessetes (aproximadament 900 euros) aixecaria un imperi hoteler que ja factura més de 1.200 milions d'euros? Entre aquestes dues xifres, han passat 40 anys però el president d'Hotusa encara ho recorda com si fos ahir: "Vaig arribar a Barcelona per fer la mili i ser recepcionista d'un hotel". Amb un passat encara molt present, López ha aprofitat un dinar Aijec celebrat en el luxós Grand Marina per infondre una dosi d'optimisme competitiu als més joves: "Mai hem tingut tantes oportunitats com ara".

Hotusa Amancio López

Amancio López durant el dinar Aijec a l'hotel Grand Marina| Cedida

Nascut a la "bucòlica" Chantada de Lugo, López ve de família "humil i treballadora". "Mai es van queixar de res però tampoc es van resignar mai a res", recorda. Poc després de treballar en un petit hotel de Menorca, el jove gallec va fer el servei militar i va trobar feina a la capital catalana. Tal era la seva ambició que es va atrevir a escriure que volia ser "director general" en l'apartat "altres posicions desitjades" del formulari per ser recepcionista. Amb només 22 anys i un parell de socis, va fundar Grupo Hotusa com "un projecte per comercialitzar hotels, gestionar reserves i prestar serveis".

De tots els colors

Tot i que reconeix haver-les vist "de tots els colors", la multinacional ha recollit el seu esforç i té actualment 2.700 establiments associats, 200.000 hotels comercialitzats i 177 complexos hotelers arreu del món. Es diu de pressa. Però, quin és el secret? "Facis el que facis has de ser competitiu i fer les coses millors que els altres", assegura.

López: "No has de créixer per ser més gran sinó per ser més fort"

Segons López, Grupo Hotusa s'ha diferenciat de la competència pel procés d'internacionalització, el coneixement del mercat, la distribució, la tecnologia de predicció, la capacitat de fidelitzar el client i el capital humà dels seus treballadors. "La majoria coneixen bé la casa i han començat des de baix entrant com a becaris", explica.

Alhora, l'empresari gallec aposta per no perdre mai de vista la competitivitat: "Sense això no hi ha res i les empreses desapareixen. Em serveix l'eficiència o la rendibilitat". Només així s'explica que aquells que abans eren els seus referents ara ja no siguin ni tan sols els seus competidors. A cavall entre l'especialització i la diversificació, reivindica que "no has de créixer per ser més gran sinó per ser més fort".

L'infern, el purgatori i el cel

Tot i que els economistes tendeixen més a la catàstrofe que a la il·lusió, López defensa que s'ha de tenir més aviat una mirada positiva encara que no deixi de tocar mai de peus a terra: "Has de predir una realitat i el teu ideal et permetrà transformar-la". Ferm partidari d'una "actitud oberta davant la vida", el president d'Hotusa també posa de manifest que una bona cultura empresarial inclou valors com la fortalesa, la prudència, l'ètica, el compromís o la responsabilitat.

López: "Quan estàs en el pitjor moment, t'has de preparar per quan el vent bufi a favor"

"En el nostre país el pessimisme està sobrevalorat. El meu amic Antón Costas diu que als optimistes els hi va millor a la vida", afegeix. Tot i que les crisis fan tremolar fins i tot els fonaments dels més optimistes, el president d'Hotusa aconsegueix veure de nou el got mig ple: "Quan estàs en el pitjor moment, t'has de preparar per quan el vent bufi a favor".

El temps passa volant. Aquest any s'ha complert una dècada del primer dinar Aijec on López va assistir-hi convidat per Cristian Rovira. "Llavors estàvem a dalt de la bombolla, hem anat a l'infern, hem passat pel purgatori, hem tornat al cel i segurament tornarem a caure a l'infern", assegura. Ja ho deia Charles Dickens en la seva obra mestra Història de dues ciutats: "Era el pitjor dels temps, era el millor dels temps".

Més informació
"No he sigut mai empresari, he sigut emprenedor"
La moda de Núria Basi més enllà de Da Vinci
La incertesa colpeja els hotels de luxe
Avui et destaquem
Comentaris