Antonio Renom és avui conseller delegat de l'empresa familiar, però veient la seva biografia es diria que ho ha fet tot per evitar aquesta posició. Emprenedor precoç, estudiant compulsiu i treballador format en l'àmbit anglosaxó d'empreses com Bank of Scotland o JP Morgan, Renom va passar fins i tot tres anys a les forces armades. "Sóc el gran de tres germans i volia fugir de la imatge de l'hereu, al que es premia per ordre de naixement. Primer, volia escriure la meva pròpia pàgina i, tot i que crec que continuo sent l'hereu, m'ho prenc com una exigència que em motiva", aclareix el directiu de Levante Capital Partners, que des d'aquest dimarts forma part del Consell Assessor de Foment de Treball.
Levante Capital Partners es va crear al 1947, i des de llavors s'ha centrat en la inversió i participació en projectes empresarials i en la gestió del patrimoni d'actius residencials. Renom va arribar el 2012, després de la prematura mort del seu germà, i el seu objectiu ha estat modernitzar les formes d'acció. El que volem és generar valor invertint en empreses competitives. Al segle XIX, la burgesia emprenedora va crear un entorn industrial buscant nous nínxols de mercat, i això és el que fem ara: busquem sectors en podem aportar, i no només posant diners, sinó movent el talent que tenim a l'abast i generant noves indústries que mirin al seu nou mercat, que és el món", defineix.
Aprendre de l'experiència
Si bé tothom està marcat per les seves experiències passades, en la biografia de Renom sobresurt l'episodi a les forces armades. Les seves motivacions no van ser de caire patriòtic ni bèl·lic, sinó la superació d'una enfermetat. "Als 22 anys vaig superar una malaltia medul·lar degenerativa i va ser una manera de posar-me al límit. El primer any va ser un infern, però vaig aprendre a relativitzar el dolor i les dificultats, a superar-me cada dia i a veure que tot és una qüestió mental. Tot això m'ha servit en els camps de la gestió i del lideratge empresarial".
Si el pas per les forces armades el va posar en situacions límits, les fórmules modernes de gestió empresarial les va aprendre en la seva trajectòria per diverses companyies de prestigi. Tant la seva formació acadèmica com laboral tenen un to anglosaxó, que combina la tradició burgesa que respirava l'empresa familiar amb noves formes de fer. "Més que l'hereu, ara em diuen googlero, perquè tenim un gimnàs i una PlayStation a l'oficina", bromeja. D'aquest caràcter anglosaxó, Renom destaca "l'orientació de l'empresa per la creació de valor, que aquí confonem amb la distribució de la riquesa i que vol dir buscar avantatges competitius, i la competitivitat en tots els àmbits, que els apropa a l'excel·lència".
Compromés amb el futur del Liceu
Renom presumeix de gestió del segle XXI, però no amaga la seva admiració per la burgesia emprenedora. N'admira la part més industrial, però també la filantròpica. "Penso en Manel Girona, que va impulsar la finalització de la Catedral de Barcelona, i també en la vessant altruïsta de l'empresariat anglosaxó". L'empresari ha volgut seguir aquest camí, i ha aprofitat la seva gran afició per l'òpera per crear el Liceu Opera House US Foundation. "El Liceu és un producte exce·lent que cal mostrar a l'exterior per trobar noves vies de finançament i deixar de dependre de les arques públiques. A Nova York ens hi volem establir com a institució per explicar-nos i atraure a una part dels 1,5 milions de turistes que arriben en creuer cada any a la ciutat".