Avalis és la Societat de Garantia Recíproca de Catalunya impulsada el 2003 per la Generalitat, el sector financer i les patronals amb l’objectiu de facilitar l’accés al crèdit de les petites i mitjanes empreses catalanes. Vint anys després, ja han atorgat 25.000 avals per crèdits que han superat els 2.000 milions d’euros.
“El nostre objectiu és que, a Catalunya, els bons projectes empresarials de pimes i autònoms tinguin accés al finançament i en les millors condicions”, explica el seu conseller delegat, Josep Lores, que assegura que moltes iniciatives i inversions empresarials no haurien tirat endavant sense l’existència d’Avalis.
Catalunya a la cua
La tasca d’Avalis consisteix en oferir avals a les entitats financeres perquè petites i mitjanes empreses puguin accedir a finançament amb millors condicions. Nascuda el 2003 com una iniciativa publicoprivada, Catalunya va ser l’última comunitat autònoma en disposar d’una Societat de Garantia Recíproca. “Les dues anteriors experiències havien sortit malament”, recorda Josep Lores.
Josep Lores: “Qui avala, sempre preguntaven els bancs”
L’objectiu: ajudar a les empreses. “Es buscava un instrument perquè pimes i autònoms poguessin accedir a crèdit quan tenen més dificultats de solvència o volien créixer. Qui avala, sempre preguntaven els bancs”, resumeix el conseller delegat.
Tot i que la crisi financera encara no es preveia, el 2003 ja hi havia alguns problemes d’accés al finançament i les entitats ja “frenaven la font de crèdit”. Així, Generalitat, bancs i caixes i patronals van tirar endavant el projecte. “Era bo de cara al futur, com s’ha demostrat”, sentencia Lores.
A més, la voluntat era funcionar com una eina anticíclica: “Quan més sentit tenen és quan els bancs tallen l’aixeta”.
D’on surten els avals?
Actualment, el 57% de la propietat d’Avalis és de socis, és a dir, empreses que han estat avalades i que han aportat una part del crèdit als fons de l’entitat. “És la força que ens dona”, destaca Lores. La Generalitat té un 25% i el 23% restant és dels bancs i patronals.
Així, els avals surten dels fons propis d’Avalis que obtenen dels socis i el sector públic i empresarial. A més, l’Estat reavala part d’aquests avals. “No és un negoci, anem a les operacions més complexes”, recorda el conseller delegat, afegint que és una entitat sense afany de lucre on els beneficis es reinverteixen.
El perill dels avals
Tot i les garanties, les Societats de Garantia Recíproca tenen el perill d’ofegar-se si la morositat de les empreses augmenta o si s’escullen projectes que no tenen viabilitat. “O tens uns sistemes molt fins o el normal és que hi hagi problemes”, reconeix Lores.
Per això és important tenir fons propis: “La raó de ser d’Avalis no és guanyar diners, és ajudar a les empreses. Tot el que generem, va a reserves per quan les coses van maldades”.
La intel·ligència artificial
Així, és important fer una bona selecció dels projectes. El 2022, van realitzar 1.800 operacions d’aval i van tenir el doble de peticions. Primer, es passa un filtre automàtic a través d’una plataforma d’intel·ligència artificial. A continuació, analistes d’Avalis, on hi ha uns 40 treballadors, estudien el producte, el pla de negoci... I, finalment, una comissió amb membres de l’entitat, bancs i l’Institut Català de Finances emeten el veredicte.
Josep Lores: “Ningú té la bola de vidre”
Els criteris són molt similars als que imposa un banc. Llavors, què aporta Avalis? Doncs assegura l’accés al finançament i amb uns interessos molt més favorables. Amb tot, la morositat entre les empreses que avalen no arriba al 10%. “Ningú té la bola de vidre”, reconeix Lores. Tot i això, gràcies a la cobertura estatal, han d’executar menys del 4% dels avals.
Per sectors, un quart de les empreses avalades són industrials. A continuació hi ha les de serveis (22%), comerç (17%), restauració (7%), construcció (7%) i primari (3%).
De la crisi de 2008 a la Covid
En els seus vint anys d’història, Avalis ha viscut de prop dues grans crisis: la del 2008 i la de la covid. Tot i passar-ho malament, especialment a la primera, han sobreviscut. Altres Societats no passar-ho encara pitjor, com la de València, que havia avalat moltes empreses del sector de promoció immobiliària.
“El 2008 va ser una crisi molt sobtada, es pensava que es quedaria als Estats Units i va fer molt més mal. Es van perdre moltes empreses”, recorda Lores. En aquest sentit, el paper de les administracions, apunta, ha estat fonamental perquè la pandèmia no hagi tingut efectes similars, ja que es van obrir línies d’ajuda com els ICO.
“La incògnita és què passarà d’aquí a uns mesos, hi ha empreses molt endeutades, però sembla que l’economia està aguantant. No es veu l’empitjorament que es temia”, emfatitza.
El paper d’Avalis
El 2020, en plena pandèmia, Avalis va facilitar avals per valor de 330 milions d’euros. Va ser un complement als ICO fonamental per moltes companyies. I ara continuen a l’alça: durant el primer trimestre de 2023 han atorgat avals per 46,5 milions d’euros, un creixement del 37%.
S’explica pels programes dels fons europeus i un nou programa del Ministeri d’Indústria per facilitar subvencions a inversions industrials, que facilita crèdits a interès baix i que, amb la subvenció, pràcticament surt gratuït.
Josep Lores: “Treballem a l’ombra”
Per tot plegat, Lores està convençut que sense Avalis molts projectes empresarials i industrials “no tirarien endavant”. “Catalunya som un país de pimes i ajudem a defensar els llocs de treball”, insisteix. Un treball, explica, que fan a l’ombra, però que té resultats reals pel teixit empresarial català i que ha permès que molts projectes tinguessin èxit.