En una empresa tecnològica, la innovació no només es juga en els projectes, les eines o les solucions que es desenvolupen per als clients. També es concreta en la manera d’organitzar-se, de prendre decisions i de relacionar-se amb l’entorn. En el cas de Basetis, aquesta mirada ha portat l’empresa a fer un pas endavant en un àmbit sovint poc visible dins el món corporatiu: la política lingüística.
Basetis és una empresa de serveis en el camp de les tecnologies de la informació i la consultoria, amb seu principal a Barcelona, a l’emblemàtica Casa Milà - La Pedrera, i una altra oficina a l’Espaitec de Castelló de la Plana. La companyia ofereix múltiples serveis en àrees d’especialització del sector com l’assessoria tecnològica, la transformació empresarial, el màrqueting, la creativitat i el disseny, la intel·ligència artificial, les dades i l’analítica, els sistemes de comunicacions o la ciberseguretat.
La seva activitat, però, no es concentra només en aquestes dues seus. Una part important de l’equip treballa des d’oficines de clients o en remot des de diferents punts del territori. Aquesta realitat distribuïda fa que la comunicació interna i externa sigui un element especialment rellevant per mantenir la cultura corporativa i donar coherència al projecte empresarial.
Una política lingüística vinculada a la cultura de l’empresa
Un dels trets diferencials de Basetis és la seva manera d’entendre l’organització. L’empresa s’inspira en el model TEAL i situa les persones al centre, amb principis com l’autogestió, la completesa de les persones i el propòsit evolutiu. Aquest model conviu amb una voluntat explícita de transformació social: Basetis defensa que una altra manera de fer empresa és possible i que qualsevol organització també és corresponsable del context social del qual forma part.
Basetis defensa que una altra manera de fer empresa és possible i que qualsevol organització també és corresponsable del context social del qual forma part
Des d’aquesta mirada, la llengua apareix com una dimensió més d’aquesta responsabilitat. Basetis treballa amb clients i projectes d’abast global, però ho fa des d’una identitat arrelada al territori on va néixer i on manté bona part de la seva activitat. En aquest equilibri entre projecció internacional i compromís local, el català forma part de la cultura pròpia que envolta l’empresa i, alhora, viu una situació de fragilitat social que també interpel·la el món professional. Davant d’aquest context, Basetis ha volgut assumir un paper actiu i contribuir a reforçar-ne l’ús també en l’àmbit empresarial i tecnològic.
Aquest compromís s’ha traduït en la creació d’una política lingüística pròpia i en una decisió concreta: declarar el català com a llengua vehicular de les comunicacions de Basetis.
Del compromís a l’organització interna
La decisió no neix com una acció aïllada, sinó com un procés intern. Per impulsar-la, Basetis va crear una Comissió Lingüística formada per persones de l’organització que volien participar en la definició de l’estratègia i en el desplegament d’accions concretes. La comissió funciona amb reunions setmanals, assessorament extern i una crida anual per incorporar noves persones i facilitar el relleu.
Aquest plantejament respon a una idea de fons: una política lingüística no es consolida només amb un document corporatiu. Necessita criteris compartits, seguiment, recursos i persones que ajudin a traslladar-la al dia a dia. En una empresa amb equips diversos, projectes diferents i formes de treball híbrides, aquest acompanyament és clau perquè la llengua establerta com a vehicular no quedi només en una declaració formal.
El 91% de les persones de l'empresa són competents en català, el 81% declaren que l’escriuen correctament i el 77% afirmen que el fan servir sovint o quasi sempre a la feina
L’acollida interna ha estat positiva, en part perquè el punt de partida ja era favorable. Segons la diagnosi d’usos lingüístics realitzada a l’empresa, el 91% de les persones enquestades són competents en català, el 81% declaren que l’escriuen correctament i el 77% afirmen que el fan servir sovint o quasi sempre a la feina. La mateixa diagnosi també destaca l’alt grau de poliglotisme de la plantilla, amb un 80% de persones que parlen tres idiomes o més.
Una diagnosi per entendre els hàbits reals
Abans de desplegar noves accions, Basetis s’ha sotmès a un estudi específic sobre els seus usos lingüístics. La diagnosi ha combinat diferents metodologies: seminaris i entrevistes, observació directa, enquestes a més de 300 persones treballadores i anàlisi de documentació i entorn digital.
Aquest estudi ha permès anar més enllà de les percepcions generals i identificar patrons de comportament. Una de les conclusions és que la situació del català a Basetis és millor que en molts altres contextos empresarials i institucionals, i que la voluntat corporativa és clara i reconeguda. Tot i això, l’informe també assenyala reptes importants: determinades inèrcies de canvi al castellà i la dificultat de mantenir el català en algunes interaccions continuen sent obstacles per a un ús més normalitzat de la llengua.
Un pla d’acció per al 2026
A partir de la diagnosi, Basetis ha definit un Pla d’Acció Lingüístic orientat a incrementar la presència del català tant en la comunicació interna com en l’externa. El pla s’estructura en tres grans línies: un protocol d’ús, un programa de mentoratge lingüístic i sessions formatives.
El protocol d’ús ha de recollir mesures i bones pràctiques per a tot el personal, amb criteris clars sobre quan i com utilitzar el català en els diferents espais de l’empresa. El mentoratge lingüístic preveu crear parelles o grups entre persones catalanoparlants i persones que estan en procés d’aprendre la llengua, amb l’objectiu de facilitar-ne una adquisició immersiva i vinculada a situacions reals de treball. Les sessions formatives, per la seva banda, se centraran en àmbits com el lideratge lingüístic, l’assertivitat, l’adquisició del català i la informació sobre les oportunitats que obre el seu coneixement.
El pla d'acció lingüístic de Basetis s’estructura en tres grans línies: un protocol d’ús, un programa de mentoratge lingüístic i sessions formatives
Aquestes accions volen facilitar un canvi d’hàbits progressiu. No es tracta només d’augmentar la presència formal del català, sinó de fer-lo més disponible, més còmode i més natural en les relacions professionals quotidianes.
El català també parla de tecnologia
La iniciativa de Basetis té una dimensió especialment rellevant pel sector en què opera. En l’àmbit tecnològic, l’anglès és una llengua habitual de treball i el castellà sovint actua com a llengua de relació per defecte.
Amb aquesta política, la companyia vol contribuir a normalitzar el català també en converses sobre aplicacions, dades, ciberseguretat, intel·ligència artificial, disseny o transformació empresarial. La llengua no limita la innovació; al contrari, pot formar part d’una manera més arrelada, responsable i coherent d’entendre-la.
El projecte també té una projecció externa. Cada proposta enviada a un client, cada reunió, cada publicació o cada procés d’acollida és una oportunitat per fer visible quin lloc ocupa el català dins l’empresa. En aquest sentit, declarar-lo llengua vehicular no és només una mesura interna, sinó també una manera d’incidir en l’ecosistema empresarial i tecnològic.
Un procés obert
La política lingüística de Basetis no es planteja com un punt d’arribada, sinó com un procés en construcció. L’empresa haurà de continuar revisant documents, reforçant hàbits, acompanyant equips i adaptant les accions a una organització diversa i en creixement.
El pas important, però, ja s’ha fet: situar la llengua dins l’estratègia corporativa i entendre-la com una part més del compromís social de l’empresa. Per a Basetis, impulsar el català no és només una qüestió comunicativa. És també una manera de connectar la tecnologia amb el territori, la cultura i la responsabilitat de construir entorns professionals més conscients del seu impacte.