Validated ID va néixer el 2012 per implantar un servei de signatura electrònica al mercat. El seu fundador, Santi Casas, va ser un revolucionari en el seu moment, un visionari que va saber idear una proposta avui consolidada i amb una competència creixent. I ara vol tornar a fer el mateix amb la gestió de la identitat digital a través del blockchain. “És una tecnologia que permet crear un nou model d’identitat descentralitzada i sobirana, que vol dir que tothom és propietari de la seva identitat”, explica.
I a la llista hi afegeix els adjectius “interoperable” perquè, com diu, “en identitat digital tot està per construir i serà universal”.
Deixarem de tenir documents interns a cada país com el DNI?
Correcte. Internet i el blockchain són universals. Tot això fa temps que està per sobre dels Estats, el problema és que hi ha coses que encara s’estan fent a escala molt local i fa que siguin incompatibles. A Europa, que teòricament és un mercat comú, la realitat és que segueixen sent 28 països diferents on els intercanvis comercials continuen sent pocs precisament per traves d’aquest estil. És molt difícil fer un tràmit en una administració alemanya amb les identitats que tenim a Espanya, això és el que la cadena de blocs i els models d’identitat sobirana intenten trencar. En els pròxims tres o quatre anys es crearà un model que serà universal i es podrà utilitzar a tot arreu.
"Hi ha 1.100 milions de persones al món que no tenen papers perquè la seva acreditació, vinculada al lloc d’origen, no serveix en la seva destinació"
Poc temps per a un canvi que afectarà els ciutadans de totes les edats.
Això és un debat interessant. Tinc un fill de 17 anys que té un compte al banc però que ha anat en comptades ocasions a una oficina. Quan necessito que porti el DNI, li he de recordar. En canvi, el mòbil no se’l deixa enlloc, és l’eina que vincula la seva identitat arreu. És cert que com més grans som, més lluny estem de la tecnologia, però això no fa que s’aturi res. Les Nacions Unides han impulsat un projecte que es diu ID 2020 i que té com a concepte que la identitat digital permeti exercir els teus drets com a ciutadà. És una iniciativa que tira endavant perquè en aquest moment hi ha 1.100 milions de persones al món que no tenen papers, que són refugiats que han hagut de marxar del seu país i que la seva acreditació, vinculada al lloc d’origen, no serveix en la seva destinació i provoca que no puguin exercir els seus drets. La iniciativa vol que siguin les identitats digitals, que portaràs amb tu al mòbil, les que et permetin gestionar els teus drets.
Servirà tant per a la identificació personal com per a informació mèdica?
Servirà per a tot. Al final, la identitat té totes aquelles coses i, per tant, són coses diferents. Va des del que has estudiat fins a quina edat tens. Tot són un conjunt d’atributs que t’identifiquen com a persona. Tot estarà al wallet, tu aniràs aportant informació sobre aquests atributs o ho faran tercers com la universitat, que dirà què has estudiat. Tota la informació vinculada a tu podrà ser compartida a tercer, però sempre sota el teu control, ho veurà qui vulguis. No serà una informació descentralitzada en bases de dades de tercers, ningú més que tu la podrà tenir al 100%, la resta la tindran de manera parcial segons el que necessitin.
"Anem cap a un sistema on les dades sempre estaran sota el poder de l’usuari i serà ell qui triï si les vol vendre"
Per tant, nosaltres decidirem qui veu què?
Aquest és l’element clau del model. El control sempre serà teu i quan un prestador de serveis et demani informació, tu decidiràs si deixes que hi accedeixi i quina informació vols compartir. És a dir, tu decideixes si és adequat cedir dades per tenir un servei. Això genera un canvi total en els models actuals que es basen en el big data, un canvi lògic tenint en compte que anem cap aquí amb el nou reglament europeu de protecció de dades. Anem cap a un sistema on les dades sempre estaran sota el poder de l’usuari i serà ell qui triï si les vol vendre.
Donarà autonomia a l’usuari, però està preparat per tenir-la?
Hi ha un concepte que durant molts anys s’ha repetit i que ara està en dubte: el de nadius digitals. La idea que la gent pel fet de néixer ara té coneixements tecnològics és errònia. Té més habilitats tecnològiques, però no impliquen ser més responsable amb les dades. Sorgiran models que empoderen el ciutadà, però ell no és conscient de què ha de fer amb això, és una tasca que haurà de fer el sector públic i que avui dia encara està pendent i en desenvolupament.
"El sector privat sí que ha impulsat la tecnologia, sinó no ens connectaríem gairebé cada dia a la banca electrònica o a les xarxes socials"
Alguns experts apunten que és precisament el sector públic qui pot desenvolupar la tecnologia.
Pot jugar un paper important, és cert, però sempre que no sigui un rol de control sobre el blockchain. Ha de potenciar-lo, formar per al seu ús... Però no és un paper important pel que fa al seu ús. Fem de mitjana un tràmit a l’any amb el sector públic, això no genera dinàmica ni costum. En canvi, el sector privat sí que l’ha impulsat, sinó no ens connectaríem gairebé cada dia a la banca electrònica o a les xarxes socials. El sector públic pot facilitar el desenvolupament, però no serà el que generarà tracció.
L’economia col·laborativa i les noves propostes també seran clau?
Sens dubte. La gran gràcia de la cadena de blocs és que elimina intermediaris, que no vol dir que tot vagi cap a models com el d’Uber. Són models molt centralitzats que han ajudat a créixer l’economia col·laborativa, però que al final han de centralitzar molt el sistema. El que permet el blockchain és que puguem tenir Ubers distribuïts i això significa que no hi haurà una gran companyia que prestarà els serveis, sinó que hi haurà un model comú on cadascú farà el seu negoci sense un control centralitzat. Això és el que més ens costarà de madurar, hauran de passar uns quants anys per tenir models de negoci lligats i que funcionin.
On esclatarà abans el model? Estònia és un bon exemple a seguir en gestió electrònica de tràmits.
Europa és més semblant del que ens pensem. És més, culturalment els llatins som menys de fiar que els nòrdics, per això els models sense intermediaris, on no cal confiar en un tercer, es desenvolupen més al sud. Al nord se signen menys documents amb certificats digitals que aquí. Confien, per exemple, en la paraula del metge i ningú la posa en dubte. Aquí, com que no ens refiem de res, hem de muntar un sistema que doni les màximes garanties. Això fa que es desenvolupin models de negoci que no es crearien enlloc més. En temes de blockchain no tinc gens clar que siguin els nòrdics els qui tiraran del carro, crec que tiraran més fort els que tenen alguna cosa a guanyar. Estònia és un país molt petit, amb dos milions d’habitants, i des del principi han vist que sí o sí han de ser digitals i han d’aportar valor a la resta del món per tenir presència.
Quan se superarà la por que genera tot plegat? La imatge negativa que es té del bitcoin no ajuda.
Una cosa és el debat tecnològic sobre què és la tecnologia de cadena de blocs i una altra és la idea de les criptomonedes, les ICOs, els models digitals... Molta gent està en contra del model econòmic que estan generant els bitcoin i el blockchain en general, perquè és molt especulador i no està clar que serveixi, però tothom té clar que el model tecnològic sí que ha vingut per quedar-se perquè té una forta implicació en el canvi social. La imatge de criptomoneda que es té, que implica que hi hagi un fi per cada transacció, perjudica el model que estem pensant per gestionar la identitat digital i àmbits com la seguretat jurídica. Cal separar els dos debats. Potser tota la part econòmica tindrà un efecte bombolla, o potser no, però la tecnologia serà beneficiosa per a la societat.