A les portes de l’1 de Maig, i amb el Consell de Ministres preparat per aprovar la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals aquest dimarts, la realitat d'alguns treballadors és ben diferent: acumulen hores extres en borses de temps que rarament poden gaudir. “Les hores extres no es paguen. Sempre et demanen si pots quedar-te una hora més", explica A.M.R., treballadora d’una gran cadena de supermercats catalana. “Si en comptes de plegar a les 18 hores marxes a les 19 hores, s’acumulen com a hores positives”, afegeix.
El registre horari dels treballadors de les empreses va entrar en vigor el 12 de març de 2019 amb un dels objectius fonamentals d’acabar amb les hores extres sense remunerar. Ara, la nova normativa fa un pas més i exigeix que aquest registre sigui exclusivament digital, eliminant els sistemes manuals en paper.
La nova normativa fa un pas més i exigeix que el registre horari sigui exclusivament digital
Un cas destacat és el de Visualtime, un software de gestió empresarial desenvolupat per l’empresa Cegid, amb presència a Sant Cugat del Vallès. Més enllà del control horari, aquest programari també permet gestionar les vacances i planificar torns de treball, entre d’altres.
Reinventant la gestió horària empresarial
Segons explica Sònia Casimiro, responsable de Comunicació de Cegid, a VIA Empresa, "el programa de gestió horària té dues vessants: d’una banda, permet una flexibilització molt més gran de la jornada laboral dels empleats, especialment en un context com l’espanyol, on sovint es donen pics d’activitat seguits de períodes amb una càrrega de treball menor".
Casimiro (Cegid): "Contribueix a reduir els costos derivats d’hores extres innecessàries, una pràctica abans molt habitual, però que cada vegada més empreses intenten evitar"
D’altra banda, Casimiro destaca que aquest model facilita una millor gestió de les hores laborals establertes pel conveni, oferint flexibilitat tant per a l’empresa com per als treballadors. A més, afegeix que "contribueix a reduir els costos derivats d’hores extres innecessàries, una pràctica abans molt habitual, però que cada vegada més empreses intenten evitar".
Límits legals i la gestió a l’empresa
Segons l’article 35 de l’Estatut dels Treballadors, les hores extraordinàries no poden superar les 80 anuals. “Aquestes hores, si no es retribueixen, s’han de compensar amb dies de descans dins dels quatre mesos següents. Tot i això, aquest termini pot ampliar-se mitjançant conveni col·lectiu. És a dir, si el teu conveni estableix que disposes d’un any per compensar-les, llavors tindries més de quatre mesos per gaudir dels dies de descans corresponents a les hores acumulades”, explica l’advocat Andrés Robles, expert en dret laboral i civil, a VIA Empresa.
En la mateixa linia, l’advocat argumenta que “si aquestes hores no es poden gaudir dins del termini establert s’han de retribuir económicament, com a mínim al mateix preu que l’hora ordinaria". "El treballador té un any desde la data en què s’hauria compensat o pagat per reclamar el pagament económic d’aquestes hores”, apunta.
Robles (advocat): "El treballador té un any desde la data en què s’hauria compensat o pagat per reclamar el pagament económic d’aquestes hores”
I afegeix: “Per reclamar-ho, el treballador hauria de posar una papereta de concil·liació al SMAC, servei de mediació i arbitratge de conciliació de la Generalitat de Catalunya, que pertany al departament del Treball”.
Tanmateix, des de la perspectiva empresarial, segons explica Aida Jurado, consultora de recursos humans, a VIA Empresa, “moltes organitzacions no estan gestionant adequadament aquestes hores ni establint límits clars, cosa que pot derivar en un cert abús per part dels treballadors”.
En qualsevol cas, segons l’advocat Andrés Robles, l’incompliment en el registre o el pagament d’aquestes hores pot comportar sancions econòmiques importants per a les empreses que incompleixin la normativa.
L’incompliment en el registre o el pagament d’aquestes hores pot comportar sancions econòmiques importants per a les empreses que incompleixin la normativa
Davant d’aquesta situació, Jurado proposa algunes solucions, com ara establir pactes clars o límits d’acumulació. “Per mi, la solució passa per posar un límit a la quantitat d’hores que es poden acumular a la bossa d’hores, així com un termini per reconvertir-les, sigui en dies de descans o en retribució”, afirma.