Davant per davant de l’hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí i ben a prop de TV3, hi té la seu per a la península Ibèrica una de les principals multinacionals del món de l’àmbit de l’alimentació, la gens coneguda pel públic en general Bunge. Per cert, abans de començar, direm que la pronunciació correcta en català és alguna cosa semblant a bangi, lluny del que intuïtivament podríem pensar. El gener del 2022, fa poc més de dos anys, vam dedicar aquest article a la multinacional Cargill, un veritable gegant del món agroalimentari, sobretot de la soja. Ara toca parlar de Bunge, una firma que opera en un segment de mercat molt semblant al de Cargill.
Encara que té la seu formal a Ginebra (Confederació Helvètica), podem considerar que Bunge és una empresa americana que es governa des de la seva seu operativa a la ciutat de Saint Louis (Missouri), al centre dels Estats Units. El segment de mercat on opera és bàsicament el que anomenen agribusiness (72% de la facturació), complementat amb els olis especials i refinats (24%), les proteïnes vegetals, la lecitina i els productes derivats dels grans de blat i blat de moro. Tal com també ho feia Cargill, aquesta empresa es considera una baula clau entre els agricultors i els consumidors finals gràcies a la seva feina de traders de productes del sector agrícola. No és pas casualitat que Bunge hagi triat com a seu central un territori profundament agrari.
Des del 2019, el primer executiu de Bunge és Gregory Heckman, un professional del ram amb estudis en agricultura
La història de Bunge comença molt enrere en el temps, en concret en el llunyà 1818, quan el ciutadà neerlandès Johann Bunge va començar a operar com a intermediari en el sector agrícola a través de la importació i exportació de productes. Diverses generacions més tard, i conjuntament amb una altra família anomenada Born, els Bunge van expandir els negocis cap a l’altra banda de l’Atlàntic, primer a Argentina (1884), després al Brasil (1905) i finalment als Estats Units (1918). El mercat brasiler ha estat sempre tan important per a l’empresa, que fins al 2001 van tenir la seu mundial a Sao Paulo; aquell any es van mudar a Nova York i el 2019 a la seu actual.
L’empresa cotitza a borsa i, com acostuma a passar, els principals accionistes són fons d’inversió dels Estats Units, encapçalats per State Street (un 4,4% del capital) i seguit per Fidelity (3,4%) i BlackRock (2,8%). Cal dir que un 12% del capital és considerat autocartera, és a dir, accions que l’empresa reté d’ella mateixa. En l’actualitat, i des del 2019, el primer executiu de la companyia és Gregory Heckman, un professional del ram amb estudis en agricultura i una trajectòria de tres dècades al sector de l’alimentació, l’agricultura i l’energia. També forma part del consell d’administració del banc de la Reserva Federal de Saint Louis. El valor de mercat de la companyia s’enfila fins als 15.000 milions de dòlars i factura anualment uns 60.000 milions. L’exercici 2023 va fer un benefici rècord proper als 3.000 milions de dòlars.
La relació de Bunge amb Catalunya ja ve d’enrere, perquè els americans es van instal·lar al país el 1992, fa més de trenta anys
En un altre ordre de coses, fa menys de tres mesos es va anunciar un acord entre aquesta multinacional americana i l’espanyola Repsol enfocat al foment dels combustibles renovables. L’acord va consistir en el fet que Repsol aconseguia el control de tres plantes de producció de biocombustibles a canvi de pagar un màxim de 300 milions d’euros. Una de les plantes precisament és la de Barcelona, que està ubicada al port de la ciutat, i és que la relació de Bunge amb Catalunya ja ve d’enrere, perquè els americans es van instal·lar al país el 1992, fa més de trenta anys. L’any passat van ser protagonistes a molts mitjans perquè van decidir ampliar la plantilla de treballadors de Sant Just Desvern, aquelles oficines que hem esmentat al començament del text. També han sortit recentment a premsa perquè han estat una de les firmes establertes a Catalunya que han rebut els fons europeus Next Generation, dins d’un sector, l’agroalimentari, que n’ha liderat la captació. El màxim responsable de l’empresa a Catalunya, que ho és per a tota la península, és Rafael Olaso Duhalde un economista format a la Universidad Católica del Uruguay i a Esade, i que procedeix del planter de la mateixa empresa, on va entrar fa gairebé divuit anys.
Però el món de l’agribusiness no és l’únic en què Bunge ha invertit a l’Estat, perquè a la dècada dels vuitanta van ser els propietaris de Duraval, una empresa de pintures amb seu a Madrid i planta productiva a Catalunya. L’any 1989 en va vendre la meitat del capital al grup Uralita i temps després van acabar de sortir del tot de l’accionariat.