Cadí, un relat per compartir

Entre els meus més antics records d’infantesa hi ha la caixeta de cartró de mantega Cadí. Cada dia, en llevar-nos, ja ens esperava l’esmorzar que havia preparat l’àvia: una torrada de pa amb mantega, amb una espolsada de sucre per sobre. Encara recordo el crec del sucre mentre degustava aquell petit àpat. Tot ben senzill i alhora plaent. Tant, com per formar part dels records permanents. De fet, aquest record ha tingut repeticions diàries, ja que aquesta mantega ha estat sempre a la meva nevera. Més endavant s’hi ha afegit el mató i els formatges, sobretot el Neu i l’Urgèlia.

La Cooperativa Cadí va néixer a l’Alt Urgell l’any 1915. Uns anys abans la fil·loxera havia destruït totes les vinyes. La pobresa, sobretot a les àrees de muntanya, ja no era una amenaça, simplement era una realitat insuportable. Les expectatives de futur parlaven d’abandó i emigració. Però a vegades fets casuals esdevenen transformadors. Aquella imatge va copsar l’interès del polític agrarista Josep Zulueta que es trobava de vacances a la Seu d’Urgell. A l’estiu de 1897 Zulueta va escriure un article que parlava de nova esperança i que ha quedat com la pedra Rosseta de l’impuls de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Calia negar la dissort fent una altra cosa i fent-ho diferent. Les vaques frisones podien ser una ramaderia apropiada productora de llet. En paral·lel el sistema cooperatiu podia ser la manera d’unir esforços i convertir en possible allò que hom veia inabastable des de la iniciativa individual.

Si vols saber-ne més

 

   

Cooperativa Lletera del Cadí: el canvi centenari i radical d’un territori

La longevitat de Cadí, en bona salut 111 anys després del seu inici, ja deixa manifest el bon fer dels pioners d’aquella iniciativa empresarial i de la seva capacitat d’adaptació als temps molt canviants que seguidament esdevindrien o, dissortadament, esdevindran amb el canvi climàtic com a gran disruptor. De fet, com moltes cooperatives, Cadí va néixer de la dificultat. Però, va saber recollir i gestionar bé els valors que, paradoxalment, la dificultat ensenya: realisme, prudència, frugalitat i voluntat enrabiada de futur. A tot plegat hi va sumar la generositat precisa per sumar en el marc no sempre fàcil de la cooperativa.

Cadí va saber entendre que mirar endavant requeria sumar i cooperar. Calia innovar en la dinàmica de transformació empresarial, de la mà de les millors tecnologies i apostar decididament per la qualitat dels seus productes. Aquestes dues opcions, tecnologia i excel·lència de producte, són els que han aportat el diferencial que ha permès superar el hàndicap competitiu de les terres de muntanya.

Actualment, s’està impulsant la robotització de totes les granges. Quelcom que és important per la competitivitat de la producció, però encara més per garantir el relleu generacional. Els joves ramaders es veuen alliberats dels horaris i la rudesa de la munyida i poden imaginar el seu futur d’una manera més adaptada a les comoditats dels temps actuals.

Però la iniciativa també reclamava un plus de solidaritat, necessària per encabir en un sol projecte realitats diferenciades. Per exemple, recollir diàriament la llet de granges molt separades per distància o per dificultat dels camins exigia diluir aquestes diferències sota el paraigua de la viabilitat del projecte. Les diferències acceptades també existeixen i d’elles en depèn la remuneració als productors, però en són únicament dues: qualitat i quantitat de producte, ambdues diferències que encaminen vers la millora de la productivitat.

Cadí està al costat de les millors iniciatives culturals, esportives, artístiques i socials que es despleguen a l’Alt Urgell i Cerdanya

La cooperativa no s’ha oblidat, ans al contrari, del territori que l’envolta i al que ajuda a donar vida. Cadí està al costat de les millors iniciatives culturals, esportives, artístiques i socials que es despleguen a l’Alt Urgell i Cerdanya. Segons pròpia declaració: “a través de la nostra activitat, contribuïm a mantenir viu un ecosistema rural que ens permet gaudir d’un paisatge, conservar la biodiversitat i ajudar a la resiliència de la terra. I des d’aquesta opció contribuïm a mantenir viu el planeta”.

He defensat en les meves publicacions el model de les dues agricultures, les dues necessàries. Hi ha una agricultura potencialment competitiva que compta amb les condicions per desenvolupar una activitat competitiva. Al contrari, hi ha una agricultura en dificultat provinent de l’entorn físic en què es desenvolupa, per exemple terres àrides de secà però sobretot en espais de muntanya. Per garantir la seva viabilitat, aquesta segona agricultura ha de desplegar estratègies diferents que valorin la singularitat i qualitat dels seus productes així com els serveis ecosistèmics que aporta la seva activitat (paisatge, defensa contra incendis, valors patrimonials, etcètera). Una agricultura necessària per garantir els equilibris socials i territorials d’un entorn determinat. En aquest sentit, Cadí és un exemple emblemàtic de com transformar dificultat en vitalitat i bons resultats. La qualitat, la innovació, la implicació en la dimensió rural i el seu paisatge, els valors dels seus productes gastronòmics des de la proximitat. I, sobretot, la cooperació, la capacitat per sumar energies per fer possible reptes que d’altra forma serien inaccessibles. Sens dubte, la cooperativa Cadí ocupa un espai singular al banc de les bones idees i de les millors iniciatives.

La persistència dels productes Cadí a la meva taula em va fer desitjar conèixer l’autor de tal meva fidelitat gastronòmica. L’ocasió per a una trobada me la va oferir el Col·legi d’Economistes com a promotor d’una visita a la Cooperativa Cadí. Allí, l’amabilitat i saber fer de la seva directora general Anna Puigcercós, acompanyats per Josep Balcells i Josep Gravet, responsables tècnics i comercials respectivament, ens va permetre una immersió al cor tècnic i empresarial de l’empresa. Sens dubte, el nivell tecnològic, l'estricta planificació i el rigor higiènic-sanitari va confirmar i fins i tot millorar unes expectatives que ja eren altes.