Fa més de 30 anys que Javier Varón es dedica al paper i al cartró per a embalatges. Però el gran gir va arribar quan va decidir mirar més enllà de la fusta. Així va néixer Cañapack, una empresa catalana que ha convertit residus agrícoles com la canya de sucre, el bambú o el raqui en matèria primera per fabricar embalatge sostenible. El que va començar com una aposta arriscada per obrir un mercat nou és avui una companyia amb operacions a Europa, la Xina, l’Índia i Colòmbia, presència en productes de Nestlé o Ametller Origen i una planta capaç de produir 220 tones diàries de polpa vegetal.
Del paper xinès a la biomassa agrícola
Abans de fundar Cañapack, Varón ja portava més de dues dècades vinculat al sector paperer. Va ser un dels primers empresaris a importar paper i cartró de la Xina cap a Espanya i Portugal, en un moment en què el gegant asiàtic començava a consolidar-se com la gran potència mundial de la indústria paperera. “Vam ser pioners important packaging de la Xina”, destaca. El negoci consistia a portar matèria primera i vendre-la a fabricants d'embalatges, papereres o impremtes.
Però amb els anys va detectar una nova tendència: la consciència ambiental creixia i el mercat començava a buscar alternatives més sostenibles. Va ser llavors quan va veure una oportunitat en els residus agrícoles: “Volíem una economia circular. No competir amb la fusta, sinó obrir una nova via per donar valor a residus agrícoles”. Així, fa una dècada, Varón impulsa Cañapack amb una idea clara: aprofitar biomassa que habitualment es cremava per generar energia i convertir-la en paper, cartró o polpa per a embalatge.
La canya de sucre per fabricar paper
El primer gran material va ser la canya de sucre, que va suposar un gran avenç per a la companyia. Després vindrien altres fibres com el bambú o el raqui de palma. L’objectiu era construir un camí paral·lel a la indústria tradicional de la fusta, oferint un embalatge més natural i sostenible. El problema era que obrir un mercat nou no era fàcil.
Varón: "Obrir un nou mercat d’un nou material és molt difícil"
El primer obstacle era econòmic: els nous materials eren més cars que el paper convencional. I els fabricants i impressors no volien assumir el risc. "Obrir un nou mercat d’un nou material és molt difícil", resumeix. El fabricant li costava introduir nou producte i, per això, el canvi va venir propiciat pels clients finals: grans empreses i marques que volien embalatges més sostenibles: “El fabricant no volia canviar. Però si la gran marca volia aquell producte, l’havia d’anar a buscar”.
Així se'ls va obrir la porta a grans companyies de menjar ràpid, cadenes de supermercats, empreses d’innovació en embalatge o multinacionals com Nestlé. La demanda dels grans clients va arrossegar tota la cadena i va suposar un punt d'inflexió.
Les dues ànimes de Cañapack
Avui, Cañapack té dues grans ànimes: la importació de paper i cartró tradicional i sostenible des d’Àsia cap a Europa i la producció de polpa vegetal a Llatinoamèrica. En el primer cas, mouen entre 8.000 i 10.000 tones anuals que fabricants locals converteixen en embalatge. En el segon, amb una planta a Colòmbia que pot produir fins a 220 tones diàries de polpa.
Amb aquesta base, Cañapack va començar a desenvolupar producte propi. A la Xina produeixen combinacions de canya de sucre i bambú que comercialitzen sota la marca Agronatur, un embalatge fet íntegrament a partir de residus agrícoles. A més, s’han convertit en representants de fàbriques com Pakka, a l’Índia, referent mundial en papers lleugers de canya de sucre.
El gran salt industrial a Colòmbia
Però Cañapack no es va quedar només en la comercialització. El gran salt industrial arriba amb la seva implantació a Colòmbia, on creen una planta pròpia per produir polpa de canya de sucre i raqui. La planta té una capacitat de 220 tones diàries i s’ha convertit en una peça estratègica per alimentar tant el mercat local com l’exportació internacional.
Aquest material serveix per fabricar des de l'embalatge alimentari fins a productes termoformats. És aquell tipus de material que substitueix plàstics o derivats tradicionals i que es pot utilitzar, per exemple, en safates alimentàries aptes per microones o en envasos per a productes industrials.
El futur de l'embalatge
Varón ho té clar: la gran batalla de l'embalatge no serà únicament pel preu, sinó per la capacitat de transformar residus en valor. I recorda que van ser dels primers a obrir aquest camí, que avui cada vegada recorren més empreses: “Sempre hi haurà competència. La competència és bona quan ajuda a desenvolupar el mercat. El problema és quan hi ha competència poc intel·ligent que només busca el preu”, reflexiona.
En un sector històricament lligat a la tala d’arbres, Cañapack defensa un canvi de paradigma: no es tracta només de fer un paper més sostenible, sinó de canviar-ne l’origen. La canya de sucre, el raqui o el bambú permeten transformar residus agrícoles en matèria primera útil. Per Varón, aquesta és la clau del futur de l'embalatge: convertir allò que abans es cremava o es descartava en un recurs industrial amb valor afegit.