L'arquitectura és l'art i la tècnica que, a partir de les necessitats de l'ésser humà, concep, projecta i construeix edificis, espais i estructures. És més, l'arquitectura és inherent a la civilització humana i, mentre es visqui en societat, no se'n pot escapar.
Els diferents estils que han lluït al llarg de la història reflecteixen moltes de les condicions i els moments del pensament humà. Sigui quina sigui la construcció, l'home ha projectat la seva concepció del món alhora que ha posat en pràctica els seus coneixements arquitectònics. Aquests coneixements es basen en tres principis fonamentals: bellesa, fermesa i utilitat.
No obstant això, aquest darrer, la utilitat, ha estat defenestrat en aquest darrer temps. El disseny hostil de gran part dels espais públics respon a una tendència urbanística que no sols es limita a descoratjar la presència de persones "indesitjables", sinó que aspira a controlar, d'alguna manera, el temps i l'activitat de les persones.
Cada cop són més les propostes que permeten que ens puguem sentir còmodes i acollits en els espais que conformen el nostre dia a dia
Per sort, tot evoluciona. Cada cop són més les propostes que s'allunyen d'aquesta aberració social i permeten que ens puguem sentir còmodes i acollits en els diferents espais que conformen el nostre dia a dia. Una d'aquestes propostes, i sens dubte una de les pioneres en aquest país, és la proposta d'Equal Saree, un col·lectiu de dones arquitectes, totes amb diferents especialitats, que, a diferència de la majoria de despatxos d'arquitectura, apliquen una perspectiva de gènere i feminista a les seves obres, que a més cocreen i el co-dissenyen amb les persones que utilitzaran els espais.
Els orígens
Les tres fundadores es van conèixer a la universitat, concretament a l'assignatura d'Arquitectura i Política, impartida per Zaida Muxí i Josep Maria Montaner, on destacava aquesta relació de l'espai construït amb les relacions i les desigualtats. Els seus projectes de final de curs els van dur a terme a l'Índia, on van col·laborar amb institucions locals. Tres anys després aquells projectes, els primers amb l'enfocament del gènere com una qüestió destacada, es van convertir en els seus treballs de final de carrera. Un cop acabada l'etapa universitària, es van proposar d'aplicar aquests coneixements al seu entorn quotidià. És a dir, Catalunya en general, i Barcelona en particular. Això va ser el 2010.
Dafne Saldaña: "Vam començar, complementant projectes relacionats amb la cooperació. Vam tenir projectes al nord del Marroc, que vam anar combinant amb altres feines, fins a assolir un projecte més sòlid empresarialment"
"Vam començar a poc a poc, complementant projectes relacionats amb la cooperació. Vam tenir projectes al nord del Marroc, que vam anar combinant amb altres feines, fins a assolir un projecte més sòlid empresarialment", explica la Dafne Saldaña. Des de llavors, l'equip ha anat creixent (ja són set persones) i ja han pogut fer projectes aquí.
Cal centrar-se
Per a Saldaña, l'arquitectura és política i, depenent de quines siguin les nostres creences o el nostre sistema de valors, dissenyarem els nostres espais d'una manera o altra, i això tindrà un impacte en generar certs privilegis o desavantatges. Així doncs, el feminisme és una manera d'entendre el món i quins objectius posem al centre. En el cas que ens ocupa, seria pensar com dissenyar els espais perquè siguin amables, inclusius, que donin suport a totes les tasques de cures i que siguin segurs i accessibles per a totes les persones. "Ara que soc mare m'adono de totes les traves que tenim: espais amb voreres molt estretes, desnivells, escales... he de fer voltes molt més llargues per arribar d'un punt a l'altre", explica Saldaña.
A cada comunitat, però, l'element principal és diferent en funció de les seves necessitats, "per això és important escoltar les persones que estaran habitant aquests espais", afirma Saldaña. Des d'Equal Saree creuen que qualsevol projecte és susceptible de poder integrar aquesta mirada inclusiva i, com que creuen que sempre suma i aporta beneficis, l'apliquen a qualsevol projecte que tinguin entre mans. "No seleccionem projectes en funció de requisits. A tots els projectes que ens arriben apliquem aquest enfocament", ens conta.
Saldaña: "Ara que soc mare m'adono de totes les traves que tenim: espais amb voreres molt estretes, desnivells, escales... he de fer voltes molt més llargues per arribar d'un punt a l'altre"
Més enllà del que és convencional
Si bé el disseny d'espais públics és una part valuosa del negoci d'Equal Saree i, probablement, sigui la seva línia de negoci més convencional, la cosa no s'acaba aquí. El disseny d'espais educatius, concretament els patis de les escoles, perquè siguin igualitaris i fomentin les relacions entre nens i nenes, és igualment rellevant per a elles.
A més, duen a terme diferents processos participatius vinculats a prendre decisions sobre transformacions urbanes o equipaments d'espais, han desenvolupat el projecte "La Generadora", que pretén ser un espai d'intercanvi i creixement a escala internacional entre professionals i estudiants d'arquitectura i urbanisme amb aquesta visió feminista, i ofereixen serveis de consultoria a altres despatxos que vulguin aplicar aquesta perspectiva de gènere als seus projectes.
Per últim, com sempre busquen la innovació, i duen a terme noves metodologies, els agrada recopilar i documentar els nous avenços per difondre'ls. Ja són diverses les publicacions, però, sens dubte, la de més èxit ha estat El pati de l'escola en igualtat, una guia de com fer un procés participatiu per transformar el pati de l'escola amb una visió de gènere, i de forma autogestionada per les comunitats educatives. Ha estat traduïda a diferents idiomes.
Amb tot, el futur és prometedor. Ara es troben amb un projecte internacional d'expansió. Des de fa poc han obert una línia comercial a França, on comencen a tenir projectes, i porten a l'estranger les formacions. "Un dels nostres objectius seria consolidar aquest vessant internacional a l'equip", conclou Saldaña.
