“Cara pigada, cara estimada”. Això diu el refrany per indicar que les cares pigades es consideren boniques. Es pot replicar amb la seqüència: “Si passa de tres, ja no val res”, per matisar que un excés de pigues no és afavoridor. En el fons son petites lesions a la pell i en conseqüència requereixen d’un control periòdic però en la immensa majoria de casos són lleus i inofensives.
Pigues, taques, nevus.. hi ha un bon repertori de noms per referir-se a les esmentades lesions però presenten matisos. Les pigues, les que apareixen a zones fotoexposades -sobretot a la cara- són marrons o a vegades rosades i solen sortir al voltant del nas o a les galtes. Apareixen en edats primerenques i a l’estiu es veuen més intenses però a l’hivern poden arribar a marxar. Són fruit de l’exposició solar i la majoria són totalment benignes.
Les taques més freqüents acostumen a ser lentígens solars i tenen un comportament benigne com les pigues però poden aparèixer en edats més avançades. Ens indiquen que el pacient ha rebut una quantitat de sol important -la pell té memòria!- i per això és recomanable fer controls sovint per identificar possibles lesions premalignes o lesions malignes.
Els nevus poden sortir al néixer -nevus congènits- o al llarg de la nostra vida -nevus adquirits-. Aquests solen manifestar-se entre els 5 i els 35 anys i a partir d’aquesta edat van desapareixent o es van transformant (són els anomenats nevus dèrmics o berrugosos).
A pells i ulls més clars, més possibilitat d’aparició de lesions
A diferència de les pigues i les taques, els nevus tenen potencial maligne, així que es poden transformar en un melanoma, el tipus més greu de càncer de pell. Aquest pot ser un tumor molt agressiu que pot comprometre la vida del pacient i en conseqüència cal fer un diagnòstic precoç.
Un diagnòstic de melanoma en un estadi inicial implica una supervivència del 99% als 5 anys, per contra, quan hi ha afectació ganglionar, aquesta supervivència cau fins al 66% i si hi ha altres òrgans afectats -ja que pot provocar metàstasis- la supervivència baixa fins al 27%.
Un 26% dels melanomes sortiran d’un nevus que ja tenia el pacient però els restants sorgeixen “de novo”, és a dir, d’una nova lesió pigmentada. Les mutacions genètiques són les que provoquen l’aparició de melanomes. Hi ha dos factors que fa que apareguin o no nevus adquirits: els genètics i els ambientals, entre els quals ressalta l’exposició solar. A pells més clares, ulls més clars,.. més possibilitat d’aparició de lesions.
A, B, C, D i E: l’abecedari que ens ajuda a estar alerta
Per contribuir a aquesta detecció primerenca és convenient dur a terme, cada 2 o 3 mesos, una autoexploració tant al cos com al cuir cabellut. En el transcurs d’aquesta hi ha alguns senyals que ens han de fer estar alerta i que han d’esdevenir motiu de consulta: Asimetria, Bordes -irregulars o abruptes-, Color -els nevus solen tenir-ne només un o dos-, Diàmetre -més de 5 mm implica revisió- i Evolució -si creix de cop o desproporcionadament també és sinònim de consulta mèdica-.
En termes de diagnosi, sens dubte el dermatoscopi -una lupa d’augment i llum polaritzada- és l’eina més adient ja que permet veure estructures que a simple vista no s’aprecien i també com es distribueix el pigment així com altres detalls que son indicatius de possibles lesions malignes o atípiques.
En aquests casos, es treuen el més aviat possible amb cirurgia. En funció de la mida, l’extracció es fa a la consulta o a quiròfan. Un cop extret, s’envia a anatomia patològica i el patòleg proporciona el diagnòstic definitiu. En cas de confirmar-se que la lesió es tracta d’un melanoma, es fa una ampliació de marges per evitar que al mateix lloc pugui aparèixer de nou. I mitjançant la biòpsia es coneix també l’índex de Breslow, que indica la profunditat de la lesió.
A tall de conclusions, un bon control de nevus passa per tenir ben presents els antecedents familiars, estar atent a l’existència o no de lesions prèvies i fer de l’ús de la protecció solar el nostre aliat diari. A més, aquests consells es poden complementar amb la prova del mapa corporal -o dermatoscòpia- mitjançant la qual s’obté una imatge en alta resolució que proporciona informació relativa als colors i diàmetres de les pigues. La comparació entre diferents mapes al llarg dels anys ens pot alertar sobre possibles alteracions.