Carlos Blanco Vázquez és un emprenedor i inversor privat amb una llarga trajectòria de startups reeixides i reconeixements. Millor Emprenedor d'Espanya 2014 (X Premios Pyme) i Millor Business Angel 2014 (AEBAN), ha tocat totes les tecles de l'ecosistema emprenedor català i estatal: des de la fundació de diverses startups, fins a la creació d'acceleradores (Connector Startup Accelerator), venture builders (Nuclio), business angels i fons d'inversió. Actualment, dedica el 80% del seu temps a invertir, a través d'EncomendaSmart Capital, fons d'inversió des del qual ha invertit en més de 150 startups. 26 anys després de la creació de la seva primera startup, els números li segueixen somrient: en els resultats "d'aquests últims 15 anys invertint a través d'Encomenda hem aconseguit multiplicar els diners per tres".
Ens rep, pocs minuts abans del la seva trobada en el Cornellà Creació Fòrum, per parlar dels errors i encerts dels dos principals actors que conformen l'ecosistema innovador de Catalunya: l'emprenedor i l'inversor.
Creus que el món de la startup ha viscut una bombolla financera?
Hi ha hagut una situació conjuntural provocada per la covid-19 en la qual es van disparar les valoracions de les companyies cotitzades i les rondes de les startups digitals. Ara bé, quan les empreses van decidir tornar a les oficines, aquesta hiperinflació es va corregir i les valoracions van tornar a col·locar-se en el mateix tram en el qual estaven en els darrers anys.
A favor o en contra de la reducció de la jornada laboral?
Si va acompanyada d'una reducció de sou, no hi veig cap problema. El que no té sentit és que impliqui un sobrecost per a l'empresa o l'emprenedor, perquè els números no surten, i menys quan estem parlant de pujar impostos o augmentar la pressió fiscal.
Models com el que proposa Carlos Slim en què les persones treballin 12 hores al dia, 3 dies a la setmana, per així tenir dos torns per a administratius, financers, operaris… no em desagraden. Entenc que tots volem tenir més temps lliure.
En què et fixes -fora del comú- a l'hora d'invertir en una startup?
Jo he tingut, estadísticament, una part intuïtiva alta. Jo que sóc inversor de startups en etapes inicials, no em puc basar en el que veig en un PowerPoint, sinó en allò que em diu l'estadística dels casos d'èxit. He realitzat ja 150 inversions, puc saber què m'ha anat bé o malament a l'hora d'apostar per un emprenedor, quins patrons repetien els emprenedors d'èxit o els que no ho han aconseguit.
"Em solc fixar en emprenedors que, de joves, hagin fet esports col·lectius"
Em solc fixar en emprenedors que, de joves, hagin fet esports col·lectius. Que hagi fet tennis, surf o esquí m'indica que és una persona individualista. En canvi, si de petit ha fet hoquei , futbol o bàsquet, m'agrada més.
També m'agrada més la gent familiar o sana que aquella a qui li va molt la festa. Estadísticament m'ha anat millor. També la gent amb ocis vinculats a la natura, la gastronomia o el turisme, que la gent que tira més per l'oci i la festa com a hobby.
"L'emprenedor dialogant i tranquil triomfa menys que el que té més caràcter i mala llet. És un tema estadístic"
Algun tret de personalitat destacable?
Els emprenedors que m'han fet guanyar més diners majoritàriament són persones amb molt de caràcter. Sense que em malinterpretis: la seva personalitat s'acosta més a la d'un dictador que a la d'algú tebi o tou. L'emprenedor dialogant i tranquil triomfa menys que el que té més caràcter i mala llet. És un tema estadístic.
Tens feblesa per algun sector?
No. Sóc molt matemàtic en aquest sentit. Miro les tendències globals, especialment a Europa i els Estats Units, per saber els sectors que funcionaran millor. I vaig on van les ovelles. Ara seria un error, per exemple, veient que la tendència va cap al health tech (tecnologia de la salut), entossudir-me amb l'e-commerce, quan els fons europeus i americans ja no inverteixen en aquest vertical.
Normalment les tendències que funcionen als Estats Units acaben arribant a Europa dos anys després. Repetim patrons de comportament.
I quines tendències estan arribant?
Dels últims anys: primer es va posar de moda el fintech (tecnologia financera), entre el 2018 i el 2020, que va saltar dels Estats Units a Europa; després el van seguir el health tech, l'EdTech (tecnologia educativa)...
En l'escenari més recent, per exemple, ara estan de moda la intel·ligència artificial, el blockchain, la robòtica, aplicacions empresarials que tinguin un component real de big data… I aquí hi ha startups que estan fent coses en aquests camps, però encara són molt incipients. Encara han de néixer desenes i desenes de companyies locals replicant els models que estan funcionant a altres mercats.
A què respon el creixement d'aquestes verticals?
Per respondre't, et faig jo a tu una pregunta: a la vida real, a què li dediques més temps?
Al treball.
Sol ser així. Al treball, el primer. Després, a dormir. En tercera posició sol anar menjar, esport, salut... i després l'oci. Doncs aquest ordre, que reflecteix la realitat de com està organitzada la societat, es trasllada també a les startups, respon a quines tenen més quota de mercat. Per exemple, la categoria B2B Saas (d'empresa empresa i venent el programari com un servei) és la que lidera les inversions.
Fa 10 anys vas publicar el llibre Els principals errors dels emprenedors.
I no han canviat els errors. Continuen sent exactament els mateixos 10 anys després.
"Els emprenedors novells potser no reparen en les despeses en màrqueting, però en canvi busquen un advocat més aviat barat"
Explica'ns algun poc conegut, que habitualment no es tingui en compte.
Tota la part d'assessorament legal i fiscal. Els emprenedors novells no són conscients de la importància de posar un bon advocat des del principi. Potser no reparen en les despeses en màrqueting o en contractar un bon programador, però en canvi busquen un advocat més aviat barat.
I és un gran error: el major problema que provoca fallides d'empreses són les baralles entre socis. I, la majoria de vegades, en els pactes de socis que es creen en la fundació d'una empresa no estan ben regulats els divorcis. Les bones startups tenen pactes de socis en els quals es regulen totes les possibilitats de divorci des del mateix dia en què es casen. De fet, així ho fan els nòrdics en els seus matrimonis. Amb un 65% de divorcis, des del dia en què es casen, ja pacten les clàusules del divorci.
Així el dia que es divorcien, no discuteixen.
Doncs a les startups el mateix. Però la majoria de la gent no s'atura a pensar que aquests socis amb els quals estan fundant una companyia, en el 70% de les ocasions, no hi seran passats els tres anys. És una dada real.
Alguns dels errors que expliques en el llibre són viscuts en primera persona?
El 99% els he fet en algun moment o un altre de la meva vida. De fet, tots cometem els mateixos errors. La diferència és la magnitud del dany.
"Tots cometem els mateixos errors. La diferència és la magnitud del dany"
Què és més important: la idea o l'emprenedor?
La idea és el menys important de l'emprenedoria. L'important és l'emprenedor.
L'emprenedor neix o es fa? És a dir, hi ha una part genètica?
Hi ha una part genètica i una altra d'evolució. Estadísticament, si mirem els emprenedors d'èxit d'Espanya, el 70-80% són fills d'emprenedors. Encara que no és el meu cas, o el cas de Miguel Vicente, que ha fundat Wallapop, Glovo o LetsBonus. Tenim casos de gent que els seus pares han estat humils i pobres i han sigut capaços de crear companyies d'èxit, però no és la majoria.
Oscar Pierre, per exemple, el seu pare era un crack en els anys 80-90, com a emprenedor d'IT. Quan jo tenia 20 anys anava a escoltar-lo a conferències per aprendre d'ell. El seu avi va fundar Miquel Alimentació i la seva mare la va dirigir i expandir. A l'ADN d'aquest noi, per força, hi ha una part d'emprenedor, més enllà de tot el coneixement, recursos i educació que hagi tingut.
"Més del 50% dels emprenedors d'èxit han creat un petit negoci abans dels 18 anys"
Alguns són emprenedors ja de ben petits.
Així és. Més del 50% dels emprenedors d'èxit han creat un petit negoci abans dels 18 anys. Aquest és un altre detall que pregunto a l'hora d'invertir. Per a mi és un fet positiu que, de jove, organitzessis festes i cobressis amb això, o venguessis hamaques a la platja o samarretes o el que sigui. Aquell que mai ha tingut la inquietud de muntar res abans dels 30, rarament serà un emprenedor d'èxit.
I a l'inversor, com el podem desgranar?
Hi ha dos tipus d'inversors i són completament oposats. Els que tenen formació financera i els que primer van ser emprenedors d'èxit, que han decidit ficar-se al món de la inversió per dedicar-se a la seva gestió patrimonial i guanyar diners. Mentre els primers basen les seves preses de decisions, principalment, en xifres del mercat, del sector o del producte, els segons mirem altres coses: la capacitat de lideratge o de resiliència de la persona, la seva habilitat per atreure talent, si són bons comunicadors…
"Aquell que mai ha tingut la inquietud de muntar res abans dels 30, rarament serà un emprenedor d'èxit"
Fins i tot tenim en compte el feeling: si connectem amb l'emprenedor o no. Encara que això del feeling et pot portar a cometre errors. De vegades no he invertit en una startup perquè no tenia feeling amb l'emprenedor, i després aquesta ha estat d'èxit. O a l'inrevés: he invertit perquè m'he deixat portar pel feeling i he perdut diners.
Quin poder acaba tenint l'inversor sobre la startup?
Depèn. Hi ha dues formes d'exercir el poder: una per imposició i una altra per seducció. A mi m'agrada més la segona. I això depèn del percentatge que tingui l'inversor. L'estàndard en un pacte de socis és que les decisions importants es prenguin amb un 70% a favor. Si l'inversor entra fort, amb un 25-30% de la cap table (taula de capitalització), pot arribar a tenir el mateix nivell de força que l'emprenedor en aquestes decisions, encara que un només estigui present dues hores al mes i l'altre estigui amb l'equip tot el mes.
A mi m'agrada més entrar amb un 5-10% i, així, busco el model de la seducció.