Assegura Carlota Pi Amorós (Barcelona, 1976) que el moment que viu Holaluz no li treu pas la son, el somriure, ni tampoc les ganes d'anar-se'n de vacances. Han passat tretze dies des que es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el procediment d’inhabilitació de la companyia energètica catalana, i el suposat -i desmentit- traspàs per part del ministeri per a la Transició Ecològica de la seva cartera de clients. Aquest divendres 31 de juliol, venç el termini oficial per presentar al·legacions, però Pi ja les va deixar registrades dimarts: “Inapel·lables i contundents”, defensa.
Enginyera i empresària, va cofundar l'empresa amb Oriol Vila i Ferran Nogué l’any 2010. Acostumada a conviure entre "atacs d'alguns actors" des del seu debut al Mercat Alternatiu Borsari (MAB) el 2019, la directiva manté avui un discurs de tranquil·litat impenetrable i sosté que el seu model és "molt rendible". Convençuda d'haver construït "un exèrcit de Davids" i que hi ha motius per “fer por a l'antic model escàs i de preus alts”, Pi no se n’està de reivindicar la "revolució de les teulades". Rep VIA Empresa a la seu situada a la Barceloneta -el barri mariner de la ciutat comtal-, hores abans d'un compte enrere que es pot estirar fins a tres mesos per conèixer el destí d'Holaluz.
S’ha deixat veure amb força serenor i sense perdre el somriure aquests dies. Avui també?
(Somriu). Sí, però igual que ahir, eh?
Aquest divendres marca la data límit per presentar al·legacions.
Però nosaltres ja les hem presentat. Vull dir que el dia límit ja no existeix. Teníem fins divendres i es podia sol·licitar una extensió del període. També teníem clar que volíem presentar-les com més aviat millor, però ben fetes. I les vàrem presentar dimarts.
No volien esgotar el temps.
Tampoc és que volguéssim esgotar o no el temps, sinó que fossin unes al·legacions ben fonamentades, inapel·lables i molt contundents. Per descomptat, sempre dins del termini que teníem. Si hagués hagut de ser l’últim dia, doncs l’últim dia.
Qualifica el procediment d’inhabilitació de "tràmit administratiu puntual". Què vol dir amb això?
Que és un procediment administratiu el qual, com hem dit des del principi, teníem intenció de presentar les al·legacions. També tenim la confiança que això, tal com ha passat en ocasions anteriors, perquè aquesta no és la primera vegada que ens ataquen, i tampoc crec que sigui l'última, es pugui tancar tan aviat com sigui possible favorablement pels interessos d’Holaluz.
Precisament de l'atac ve el paral·lelisme que fa amb la història de David contra Goliat. Per què a Holaluz impera aquesta idea?
No és que sigui una idea, és que tenim un 1% del mercat, i només es parla de nosaltres. Fa una setmana que rebem tots els mitjans del país, amb un 1%. Si realment no fóssim un perill, una amenaça, si no tinguéssim alguna cosa radicalment diferent i molt millor per a la ciutadania o per a les empreses, per què es parlaria tant de nosaltres? Hi ha moltes altres companyies que operen al mercat, el que passa és que som els únics que desenvolupem tecnologia per a la transició energètica, i tenim un model que genera abundància. Abundància vol dir preus molt barats, i amb electricitat i energia molt barata es pot desbloquejar qualsevol altra vertical de la vida.
Les evolucions més grans que hem fet com a espècie humana han passat íntimament lligades a revolucions energètiques: el descobriment del foc, la màquina de vapor, l'electricitat, i ara, l'electricitat abundant barata. L'aigua i la llum són el mateix problema. Som un país molt impactat per les sequeres i el canvi climàtic, però la tecnologia per dessalar l'aigua del mar està provada des dels anys 90, amb la qual cosa genera abundància en la producció d'electricitat, vol dir que tenim accés a aigua potable també barata. Un cop hi ha aigua potable barata, es desbloqueja qualsevol altra cosa: l'agricultura i la ramaderia, la salut, el progrés, l'educació...
"Mentre nosaltres ens estem trencant les banyes per implementar un model energètic, hi ha altres actors que el que fan és maldar per tenir-nos lligats a 'Matrix', al vell model"
Per què costa tant fer aquestes transicions?
Mentre nosaltres ens estem trencant les banyes per implementar aquest model energètic, hi ha altres actors que el que fan és maldar per tenir-nos lligats a Matrix, al vell model. De veritat que se'n surten bastant, perquè en 30 anys som l'únic disruptor que hi ha en aquesta categoria, i com li dic, amb un 1% del mercat fem molta por. Per què? Perquè el model on estem ara, l'antic, és escàs, de preus alts i, per tant, d'eines de control. Si nosaltres fóssim qualsevol altre competidor que fes una miqueta més de millor preu, de millor servei, no molestaríem tant.
Així que no és una cosa que jo digui, sinó que es fa palès en els actes durant tots aquests anys, perquè nosaltres fa quinze anys que executem aquest model. Des del primer minut, el 2013, que vam sortir al públic i ens vam donar a conèixer quan vam guanyar la primera subhasta de l'OCU; el 2019, quan es filtra que sortim a borsa i tenim una opció per poder-nos capitalitzar, un altre atac; el 2024, tres quarts del mateix, i ara igual (riu). També li dic, nosaltres ja vivim abraçant aquest rol de David contra Goliat. I una cosa que a mi m'agrada molt -i de fet no és que m'agradi, és que em sento molt orgullosa- és que hem generat un exèrcit de Davids, un ecosistema tant dins de l'equip com a la nostra base de clients.
Si té la certesa que hi ha un setge contra Holaluz, mai no ha pensat en llençar la tovallola i plegar?
De cap manera (nega amb el cap). Seria no estar a l'altura de la confiança que ens han mostrat els nostres clients i inversors.
Aquest ecosistema que diu que ha generat, connecta amb l'opinió que l'any 2016 publicava en aquest diari, en què afirmava que “la pobresa no té cognoms” sinó que s'entén com a tal, a seques.
(Somriu). Això és una frase de la meva mare.
També deia que Holaluz mai talla indiscriminadament la llum a algú perquè no pugui assumir-ne el cost. L’essència dels orígens de la companyia es manté encara avui?
No és que es mantingui, és que és el nostre pilar. Nosaltres no som una companyia que té un departament de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) o que es pinta una mica per sortir maca a les fotos. Vam néixer amb el propòsit genuí de desenvolupar tecnologia per aconseguir que el món es mogui gràcies al 100% de l'energia verda. La nostra generació serà jutjada per les generacions futures en funció del que hàgim sigut capaços de fer per aturar el canvi climàtic. És el gran tema. A més, quan vam fundar la companyia, que ho vam fer inspirats per un professor que vam tenir a l'IESE que es deia José Antonio Segarra, va ser amb aquest objectiu i convicció que una companyia ha de ser una eina per fer del món un lloc millor.
"La nostra generació serà jutjada per les generacions futures en funció del que hàgim sigut capaços de fer per aturar el canvi climàtic"
Vam muntar el 2022 una escola d'instal·ladores quan no hi havia gent per poder instal·lar. Va ser en conjunt amb Barcelona Activa, i trèiem senyores de la neteja que treballaven amb sous molt baixos i en condicions precàries i en tretze setmanes les teníem de roofers. I tinc correus seus en què asseguren que mai a la vida havien guanyat 2.000 euros en un mes. Amb tot aquest procés, quan es va començar a parlar de la pobresa energètica, infantil o femenina, és absurd perquè la pobresa efectivament no té cognoms.
La meva mare ara seria perfectament categoritzada d'emprenedora social. Abans no es deia pas així, però és d'on jo he begut, dels meus pares. I abans de tallar-li la llum a algú, ens assegurem no només de tallar-li la llum, sinó que sàpiga tot el que està fent, perquè moltes vegades aquestes famílies vulnerables ni tan sols saben que tenen accés a una tarifa ultrabonificada si es qualifiquen de família vulnerable. I ara, de fet, hi ha una cosa que anunciarem més endavant. Tenim al forn l'últim pas perquè totes les nostres accions que fem dins del model de negoci generin i reverteixin en un impacte positiu directe. Això ja li explicaré al setembre.
Malgrat que continua sota caràcter reservat el contingut de l’expedient, com ha estat la interlocució amb el ministeri?
De seguida que vam tenir coneixement que s'iniciava aquest procediment, ens vam posar en contacte tant amb el ministeri per a la Transició Ecològica com amb el ministeri d'Indústria. Hem estat sempre, ells i nosaltres, completament tranquils. Pensi que fins a l'octubre del 2018 a Espanya teníem l'impost al sol. D'allà fins aquí hem aconseguit desenvolupar tota la normativa necessària per crear comunitats energètiques, que en tenim 12.000.
Som líders a l’Estat i al sud d'Europa. Al principi, les comunitats energètiques es definien amb 500 metres a la rodona. Després vam aconseguir expandir-ho a 1.000, després a 2.000, i ara ja anem per 5.000 metres a la rodona. Un quilowatt hora produït en una teulada de casa seva, per exemple, el podem compartir amb qualsevol altre client connectat a la xarxa de proximitat, que això es defineix com a 5.000 metres a la rodona. A Portugal, per exemple, són 10.000 metres. Ells ho van fer bé directament. Aquí hem hagut de treballar molt, de vèncer moltíssimes resistències.
"Som líders a l’Estat i al sud d'Europa. Al principi, les comunitats energètiques es definien amb 500 metres a la rodona; ara ja anem per 5.000"
En quin estat es troba el suposat traspàs dels clients?
No hi ha cap estat d’això, ho vam dir des del primer dia. Aquí el ministeri obre unes diligències, inicia uns tràmits i el primer que fa és dir: “Escolta, tens deu dies per explicar què passa”. Durant aquests dies no pot passar res, perquè, si no, no hi hauria termini per donar cap explicació. Operem amb absoluta i total normalitat. No s'està produint ni s'ha produït en cap moment un traspàs de clients a cap lloc i tampoc passarà.
Hi ha hagut cap notificació formal als usuaris per confirmar la continuïtat del servei?
No, perquè sap què passa? Que els nostres clients són Davids i nosaltres no venem contractes de llum, oferim una visió del món. Els 225.000 contractes que tenim en el nostre ecosistema són gent que ve a unir-se a la causa. I això no ens ha passat per primera vegada, ens ha passat ja moltíssimes vegades a la nostra història. És un capítol més.
Els altres capítols no han estat tan mediàtics com aquesta, oi?
Com més rellevants anem sent, com més passos anem fent cap a la solidesa i cap al llarg termini, més forts són els atacs. Ara tenim un nou soci que vam incorporar l'any passat, que és industrial. Aquest ens obre una via cap al gas verd, cap a l'hidrogen verd, i això significa que cada vegada hem anat avançant cap a la resiliència.
Han plantejat un escenari en què es desestimin les al·legacions i s’executi la inhabilitació?
És que això no passarà en cap cas. No hi ha cap possibilitat perquè passi això.
No han pensat un pla B?
És que no passarà. Ja ho hem viscut en altres ocasions: és un procediment puntual. Del que jo tinc més ganes -a part d'anar-me'n de vacances-, és que surti ja la resolució i nosaltres puguem explicar públicament amb tots els its i els uts tot el que ha passat, perquè llavors tot això que jo li explico li farà pensar “aquesta noia tenia raó”, perquè es veurà clar com l'aigua.
De vacances se n’anirà ben tranquil·la, doncs.
(Riu). Aquesta tarda me’n vaig, això segur. Quan acabi l’entrevista marxo a Calella.
Parlava abans del seu model d’electricitat 100% verda i abundància per abaratir els costos. És també un model rendible?
I tant, per descomptat. Li posaré un exemple: jo soc la gran de quatre germans i, quan tenia divuit o dinou anys, el meu pare cada mes entrava amb la factura del telèfon: “40.000 peles de telèfon! La mare que us va matricular!”, deia. La meva germana, a més, tenia un xicot a Londres, no sap l’embolic que hi havia (riu). Jo ara tinc tres adolescents a casa, i aquesta esbroncada no l'hem tinguda mai. Per què? Doncs perquè el sector de les telcos ha passat d'una lògica de cable a una lògica d'infraestructura. Hem posat repetidors i antenes a tot arreu, hem generat uns amples de banda, i ara pertanyem a un ecosistema amb una quota fixa que paguem cada mes, independent del consum, amb uns paquets.
Què passa amb l'electricitat? Doncs que encara estem amb la lògica de fa 200 anys. Per molt barata que jo la pugui produir, el que val diners és tota la part logística, tot el cost de transport i distribució que s'ha de pagar per portar la llum a casa de cadascú. I això és molt. Per a un client domèstic o per a una pime aquesta logística són dues terceres parts de la factura. Si s’aposta per la generació distribuïda, és a dir, per la producció quilòmetre zero, s'emmagatzema a la xarxa de proximitat. Nosaltres disposem d’una plataforma tecnològica on gestionem tota aquesta energia que estem produint, emmagatzemant i repartint, similar a una lògica com la de les telcos, perquè produir un quilowatt hora amb unes plaques solars, emmagatzemar-lo i repartir-lo per la xarxa de proximitat em costa zero euros.
La revolució de les teulades.
Així li vam dir. A Espanya hi ha deu milions de teulades que són tècnicament viables per ser transformades en una planta de producció d'electricitat que no només abasteix la família que viu a sota, sinó que és una infraestructura crítica per a la comunitat. Deu milions de teulades multiplicades per cinc quilowatts de potència mitjana dona 50.000 megawatts de nova potència instal·lada, distribuïda, que compara amb les 106.000 que avui dia hi ha instal·lades en totes les tecnologies -nuclear, fuel, carbó, gas i renovables- de manera centralitzada a tota la península.
"El sol és el nou petroli, i hem de ser capaços de capitalitzar aquest actiu i convertir-lo en una punta de llança per millorar la vida de les persones"
Llavors, és factible aquest model? Fixi's com els ha anat als de MásMóvil, a Yoigo... És clar que ho és. Simplement el que necessitem és escala. Amb les 12.000 comunitats energètiques que tenim ara només podem abastir un 10% del nostre portfoli de clients. La nostra aposta és fer créixer aquesta infraestructura crítica, tant de generació com d'emmagatzematge, que sigui suficient per poder generar aquest estalvi a la factura del client final. I això no és un invent, això ho copiem. Passa a Austràlia, a Holanda, a Califòrnia, a tot arreu, bé, a Holanda pobra gent, fan el que poden amb el sol, però a tot arreu que són rics en sol. El sol és el nou petroli, i hem de ser capaços de capitalitzar aquest actiu i convertir-lo en una punta de llança per millorar la vida de les persones, per generar progrés econòmic i social.
Ha mencionat algunes xifres d’Holaluz, però pel que fa al balanç de resultats, quines previsions tenen enguany en comparació amb anys anteriors?
Som una companyia cotitzada al BME Growth des del novembre del 2019 i estem obligats a presentar resultats auditats al mercat. De fet, els presentem dos cops a l'any. Un cop a l'octubre, que presentem la primera meitat de l'any, i a l'abril, que presentem l'any sencer anterior. Ara a l'abril acabem de presentar els números del 2025, en què tenim dues grans meitats diferenciades: una primera en què encara tenim pèrdues perquè havíem de desembossar la segona aportació del nostre nou accionista, que és Icosium Investment, i després la segona meitat en què ja hem pogut invertir aquests diners i hem obtingut resultats positius en la categoria d'Energy Management. Els resultats de la primera meitat del 2026 els publicarem auditats a l'octubre.
Icosium i Axon Partners Group són alguns accionistes principals d’Holaluz. Van tots a l’una un cop conegut aquest entrebanc?
Sí, perquè com li dic, això que ha passat és el nostre dia a dia. El més important és que amb Icosium estem molt alineats. És un soci industrial, que això és la primera vegada que ho tenim. Fins ara havíem tingut accionistes financers i són d’una altra naturalesa. Tesla... a veure, l'Elon Musk és un home molt controvertit i jo l'havia admirat molt. De fet, el primer aplicatiu que vam crear li vam posar Tesla abans que sortís o que nosaltres coneguéssim Tesla. Doncs aquesta també és una companyia que neix amb l'objectiu de crear aire net. Tothom va sortir a dir-li que s'estava pagant l'enteniment, i que necessitaven divuit anys, fins que van aconseguir transformar tota la indústria automobilística mundial. Fins aleshores ningú feia un cotxe elèctric, i ara qualsevol marca en fa i hi ha una indústria en auge a la Xina. I a qui li ha sortit bé al final? A aquells que han vist que és una companyia que necessita capitalització i escala.
"El gran elefant a l'habitació de què s'ha de parlar és que hi ha una directiva europea que obliga els estats membres de la UE a liberalitzar els seus mercats energètics, i això implica desverticalitzar les companyies"
250 milions en impagaments al sistema elèctric i 39 comercialitzadores inhabilitades entre 2022 i 2025 són xifres que la CNMC recull del sector. Quina lectura en fa?
La gent que fa frau se l'ha de perseguir, i nosaltres hi estem absolutament a favor, només faltaria. Col·laborem en tot el que calgui. Això, però, no defineix el sector, aquest no és el problema principal. El gran elefant a l'habitació de què s'ha de parlar, és que hi ha una directiva europea de l'any 96 que obliga els estats membres de la UE a liberalitzar els seus mercats energètics, i això implica desverticalitzar les companyies que estan en tota la cadena de valor: generació, distribució i retail.
I això, 30 anys després, a Espanya no ha passat. I per això tenim un índex de liberalització que fa riure, respecte a altres països i respecte a altres sectors, com per exemple el de les telecomunicacions. Que després sempre hi ha gent que fa les coses malament? Per descomptat, i se'ls ha de perseguir. També han intentat posar-nos en aquest sac, sap?
Enguany la revista Forbes l’ha destacat entre les 50 dones més influents de Catalunya. Un bon aval per fer front a tot plegat.
Ho vaig veure. Li diré que sempre és molt agradable quan et donen un premi o et posen en una llista així, especialment si és una llista de dones, perquè necessitem visibilitat i referents. Però per a mi no hi ha res de personal. Recullo aquests premis o dono les gràcies per formar part d'aquestes llistes en nom d'un equip, que és el que es lleva cada dia per fer la revolució. Són coses agradables i bones, però són part del camí. És igual que quan diuen altres coses…
Llarga vida a Holaluz, doncs?
Per descomptat. Som aquí pel llarg termini, per continuar desenvolupant tecnologia i per ajudar les famílies i les empreses a sumar-se a la transició energètica. No podem demanar a la gent que siguin els activistes; els activistes hem de ser nosaltres i ho hem de posar fàcil perquè des de la comoditat del sofà de casa tothom pugui ser un heroi del clima. Continuarem fent això, molesti a qui molesti.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat