Reivindica la dualitat de la seva feina. És artesana i empresària. Son pare la va enviar a París a aprendre francès i a la capital francesa va descobrir la seda i el que era pintar damunt d’ella; des d’aleshores hi ha abocat la seva vida professional. Aquest és el cas Concha Blanch, iniciat amb el primer taller el 1982, a Esplugues de Llobregat, i un segon, dotze anys després. Es tracta d'un cas redactat a la Càtedra retail de la BSM-UPF amb el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat.
El 2013 Concha Blanch amplia el negoci implantant una botiga a Barcelona, al Barri Gòtic, entre la plaça del Rei i la plaça Sant Jaume. Aprèn a pintar sobre seda a París, on son pare la va enviar a aprendre francès. Havia estudiat Belles Arts, però va ser a la capital francesa on va descobrir les tècniques que utilitzaria d'ara en avant, que acabarien definint la seva personalitat artística. Des d'aleshores s'ha dedicat a dissenyar i produir vanos, mocadors, bosses, xals, joieria, peces per decoració, interiorisme o per col·leccions... Sense descartar res, s'ha instal·lat en l'alta gamma. Ha exposat la seva obra a la majoria de les ciutats europees i nord-americanes i ha participat en nombroses fires i esdeveniments.
Concha Blanch va obrir el seu primer taller el 1982 a Esplugues de Llobregat
És artesana i empresària. Reivindica les dues facetes. Artesana, en la mesura en què crea i elabora col·leccions restringides d'objectes o productes a mà a partir de materials naturals, segons els mètodes tradicionals; les seves peces tenen valor únic, en la mesura en la qual són la manifestació profunda de la cultura, de la moda.
"L’art és una rebel·lió que engloba les creacions realitzades per expressar una visió sensible del món", diu I‘empresària, perquè té molt clar l'estructura del seu negoci, els processos de producció limitada, els períodes de venda, els clients B2B i B2C als que s'adreça, el personal indispensable, altament qualificat, que necessita dins l'estructura externalitzant la resta de funcions, els marges, la diferenciació entre els preus al major i al menor, els objectius comercials per separat del taller i de la botiga. Des d'aquesta doble perspectiva, creativa i mànager, es va llençar pels camins de la digitalització. En el seu moment ja havia sigut pionera obrint la primera pàgina web del sector, que posteriorment ha anat perfeccionant.
Concha Blanch: "L’art és una rebel·lió que engloba les creacions realitzades per expressar una visió sensible del món"
La presència femenina en l'artesania és elevada; prop del 60% del conjunt de la població artesana a l'Estat espanyol són dones. La població d'artesans té una certa tendència a l'envelliment dels creadors, però hi ha campanyes per apropar els més joves a l'activitat professional. Val a dir que més d'un terç no té pàgina web i són minoria els que disposen de web i de botiga en línia alhora, segons el Centro de referencia Nacional de Artesanía Granada. Ens trobem davant d'una personalitat peculiar i avançada.
La producció
A la botiga exposa i ven els productes que produeix. Treballa dues col·leccions anyals. "No depenc de cap indústria; només de la meva creativitat", explica. Amb aquesta producció pot abastir tota la clientela, excepte els compradors que arriben en línia. A mesura que rep comandes a través del lloc web, produeix al moment els productes addicionals.
"Tinc ràpida capacitat de reacció; en quatre o cinc dies, estic en condicions d'oferir el que em demanen. D'aquesta manera, segueixo molt de prop les tendències a partir de les demandes i aspiracions dels clients. Com les meves col·leccions són limitades, he de tenir una alta flexibilitat per produir; el taller m'ho facilita. No he contemplat adreçar-me al mercat massiu amb moltes col·leccions i milers de peces en cadascuna. M'estimo molt més treballar poques peces i mantenir-me en el nínxol de l'alta gamma, de l'alta qualitat, de la marca referent i de la creativitat", afegeix.
Una peculiaritat de Concha Blanch és que les comandes per internet són enviades al domicili del comprador a través de correu certificat, amb ports a part; només és gratuït el transport a partir dels 300 euros. Sempre ha volgut separar el taller de la botiga: són dues empreses, però separades. Cadascuna té establerts un objectiu ben clar, la seva pròpia comptabilitat i estructura.
La clientela
Un primer públic és el comprador presencial. Blanch considera que la botiga física és el pol d'atracció preferent del seu negoci. "Els clients em troben a través d'internet, però en la majoria dels casos volen passar per l'establiment. Necessiten tocar, emprovar-se, xafardejar. En la majoria dels casos, després de fer tot això, acaben comprant més", apunta l'empresaria.
Més de la meitat de les vendes de Concha Blanch es realitzen directament o indirectament a través de la botiga. És curiós, encara que la clientela masculina representa el 20% del global, la despesa mitjana d’aquest públic és substancialment superior. El tiquet mitjà de compra és de 67 euros, mantenint-se pràcticament inamovible als darrers cinc anys; el d'internet supera lleugerament aquesta quantitat. El segon públic està compost per les botigues exclusives a les quals facilita periòdicament la seva producció. Són 25 en tota Espanya, un canal B2B de venda selecte, que representa la quinta part del negoci. La clientela restant s'ubica al mercat en línia, a través de la mateixa pàgina web, i també d'altres plataformes. El 2022, es van vendre a través del lloc web 110 peces a un tiquet mitjà de 105 euros.
La capacitat de creixement
Segons el darrer estudi realitzat sobre el sector, l'artesania representa el 0,54% del PIB i el 4,9% del PIB de la indústria manufacturera. Aporta uns 6.000 milions d'euros a l'economia espanyola, disposa d'una alta capacitat de generar valor -sobretot la relacionada amb l'alta gamma-, però va perdent pes. Del 2015 al 2022, el VAB ha perdut un 5%, segons dades de KPMG. Agrupa més de 60.000 empreses, que ocupen uns 200.000 treballadors.
L'artesania representa el 0,54% del PIB i el 4,9% del PIB de la indústria manufacturera
Aquest informe titlla el sector de vulnerable. Malgrat l'adjectiu, ha adquirit una rellevància extraordinària, en la mesura què millora la imatge de país, braç a braç amb les indústries del luxe. La producció artesana és considerada d'alta qualitat pel treball creatiu, per la capacitat d'innovació en materials i tecnologies, i per estar lligat al fet cultural; en aquest sentit, s'ofereix com una gran oportunitat de creixement, més encara si els artesans es professionalitzen i es digitalitzen, com Concha Blanch. Davant d’aquestes oportunitats, l'estudi identifica les febleses: manca de valoració i del reconeixement social -motiu pel qual les joves promocions no se senten interessades; insuficient suport públic; confusió en la delimitació dels oficis artesans; baixa oferta formativa. La revalorització social d'altres oficis, com el de cuiner, dissenyador, influenciador o model, amb extraordinària presència a les televisions i canals referents són justament el contrari del que esdevé amb els artesans.
En mig d'aquest escenari, on apareixen les perspectives de creixement? Concha Blanch les veu de la següent manera: en primer lloc, seguint la línia de producció de les peces actuals, innovant constantment amb els materials, tècniques i tecnologies aplicades; en segon lloc, amb el creixement orgànic de les vendes a la botiga presencial; en tercer lloc, incrementant sense grans percentatges les vendes en línia. I, en quart lloc, explorant noves utilitats per les peces, sobretot apropant-les a les performances de les galeries d'art, al costat dels pintors, arquitectes i decoradors.