Va ser al 1862 quan Francisca Abella, que s'havia traslladat del Pallars a Barcelona, va obrir un petit negoci de cereria dedicat a les espelmes i als ciris. Amb un petit obrador al Raval, va començar a guanyar clients, molt especialment entre l'església.
160 anys després i amb la cinquena generació al capdavant de l'empresa, Cerabella ha estat un pioner en el món de l'espelma per la seva aposta pel disseny i la decoració i ha sobreviscut amb èxit al declivi del sector. Amb una facturació de 3,4 milions al 2020 (més de 4 el 2019), aquestes espelmes fetes a Catalunya arriben a països de tot Europa, Estats Units o Àsia.
Tragèdia i deute familiar
La història de Cerabella comença de casualitat i arran d'una circumstància tràgica. El pare de la Francisca, que era traginer i que treballava portant ciris del Pallars a Barcelona, va morir arrossegat pel riu mentre feia un transport de mercaderia.
"Va quedar un deute familiar i li va tocar pagar a la Francisca, que va baixar a Barcelona a treballar en un obrador de ciris", explica Antoni Anglès, director general de la companyia.
El negoci li va agradar i va decidir obrir la seva pròpia botiga de ciris i espelmes al Raval. Gràcies a una carta familiar recuperada, Anglès sap que va aixecar la persiana el 9 de juny de 1862, poc després de les vuit del matí.
Una dona emprenedora
Imatge de la botiga original, quan se li va canviar el nom |Cedida
En aquella època, no era gens habitual que una dona impulsés el seu propi negoci. "I encara menys entre el clergat, que eren els clients principals", apunta Anglès. Tot i això, el fet d'haver estat despatxant anteriorment en una botiga de ciris li atorgava certa confiança. "Era molt trencador", reconeix.
Tant era així que, quan es va casar, va perdre la propietat de la cereria a favor del seu marit i fins i tot es va canviar el nom. Però al cap d'uns anys, el marit va morir i va recuperar la titularitat i el nom: Cera Abella.
Fabricació artesanal
El negoci de Francisca Abella va començar com una botiga on venia els ciris de l'anterior obrador on havia treballat. Però un temps després, va decidir muntar el seu propi taller i elaborar els ciris. I va començar a créixer, en un moment en què el sector patia una certa crisi. L'electricitat ja s'estava popularitzant i moltes cereries, en aquell moment n'hi havia una a cada barri, anaven tancant.
La Francisca ho va aprofitar per adquirir maquinària de segona mà i contractar artesans experts. "L’ADN familiar és d’adaptar-se i anar trobant oportunitats. No aconseguir èxits molt ràpids i grans; sinó un treball de formigueta, reinvertir, dedicació", resumeix Anglès.
Guerra Civil o Concili Vaticà
Un element bàsic per un ofici que ha patit una transformació brutal des que Abella va obrir la persiana de la seva botiga el 1862. La reducció de l'ús de les espelmes en rituals religiosos (arran d'una decisió del Concili Vaticà de 1959), l'electricitat o el gas. Però Cerabella ho va sobreviure tot, fins i tot la Guerra Civil, el "moment més crític" per l'empresa.
La revolució Cerabella
El negoci s'anava apagant i cada vegada hi havia menys cereries. De les desenes que anteriorment hi havia a Barcelona, als anys 60 es podien comptar amb una mà.
"Cap a finals dels anys 60, el meu pare va fer un canvi de mentalitat i va apostar pel disseny i les olors. Vam anar transformant el negoci d’una empresa d’utilitat a comoditat, d’estètica", explica Anglès. Tot i que tampoc va ser fàcil i va provocar algunes tensions familiars. L'avi d'Antoni Anglès preferia mantenir el negoci tradicional, despatxant a la botiga, i van decidir dividir l'empresa en dues línies. Més endavant, es van tornar a unir.
Anglès: "No quedar-se estancat i continuar sent un botiguer"
El pare de l'Antoni apostava per fer créixer l'empresa i "no quedar-se estancat i continuar sent un botiguer". I va començar a viatjar per Europa i va descobrir un nou món, més enfocat al disseny i a la decoració. I el va portar al sector de les espelmes.
"No era habitual trobar espelmes pensades pel disseny. Encara avui són més funcionals que decoratives. El tema del perfum ha entrat molt fort, però encara ho fan en un got sense una gran evolució creativa en el sector en les grans marques", destaca Anglès. Cerabella, amb les seves espelmes fetes ara a Sentmenat, van ser un dels pioners.
De Catalunya al món
I així com van decidir apostar per la innovació, també ho van fer per la internacionalització. "El nostre procés va ser a cegues. La primera llavor van ser viatges a França, anant a veure botigues que tenien coses diferents, on s'anaven a presentar els meus pares per buscar petits distribuïdors", apunta el director general.
I, després, en fires de tot Europa, on veien que els seus productes agradaven. I van acabar teixint una xarxa de comercials per tot el continent.
Estats Units, un primer fracàs
El següent pas va ser als Estats Units, però la primera experiència no va ser positiva. "Vam tenir un conflicte amb el distribuïdor, que era una empresa molt gran, i el nostre creixement s’havia basat en recolzar-se únicament en ell. Quan es va perdre, vam deixar de funcionar, vam passar de 100 a 0 en pocs dies. Va ser un trasbals important", recorda Anglès.
Va fer un viatge als Estats Units, visitant botigues d'arreu del país, fires i representants; i va entendre que per tenir èxit calia tenir presència allà. I, amb l'ajuda d'Acció, van obrir una empresa a Estats Units, amb unes oficines comercials i un magatzem. Va ser el 2014. I un detall que explica moltes coses, la va poder obrir en el que durava un viatge d'avió.
Avui ven a una vintena de països i l'exportació representa al voltant del 20% de la facturació.
La clau de l'èxit
Aquesta ha estat el camí d'una cereria que va obrir al segle XIX a Barcelona i que s'ha convertit en un referent al món. Bona part del seu producte es ven a través de marques de luxe, per qui Cerabella produeix sense posar el seu nom. I a través de botigues de decoració o especialitzades. De fet, un dels objectius és ser més reconegut: "Volem donar més protagonisme a la nostra marca. No deixa de fer il·lusió veure alguna cosa teva en revistes de decoració i veure elogis; però ara no surt la nostra marca".
"La innovació ha estat molt important, és el que ens ha permès seguir sent-hi. Portar innovació en un mercat que no innovava. Molta gent es va quedar pel camí quan ja no s’havien d’il·luminar les cases", apunta Anglès.
La innovació sumada a la qualitat del producte. Tot i produir grans xifres, el procés continua sent molt artesanal. Es mira cada espelma una per una, sense renunciar a la tecnologia com a suport. I això els ha permès portar els seus productes arreu del món i pels clients més especials, com un restaurant de Singapur que els va encarregar una espelma de 200 quilos.