La María i en JeremíasJosué es van casar fa deu anys a la ciutat on van néixer, Caroní, a l’estat veneçolà de Bolívar, al nord del país. Es van conèixer a la Universitat Gran Mariscal de Ayacucho, tots dos hi estudiaven enginyeria de materials. Un festeig breu, casament, dos fills (María José, 9 anys; Jeremías, 8) i l’entrada a una de les indústries del potent conglomerat Corporación Venezolana de Guayana sintetitzen la seva vida fins al 2021.
Perquè el març del 2021, el tancament de l’empresa de fabricació de bauxita en què treballaven i la situació de l’economia veneçolana els va fer decidir de provar sort a Europa. I fa dos anys, després d’una peripècia vital que els va fer passar per Madrid, Alcalá de Henares, Bujaraloz i Soses, es van establir a Terrassa.
A l’empresa egarenca en què treballa la María (d’elaboració de masses congelades de pizzes i creps) les seves companyes de feina li parlen, sempre, en castellà. Quan hi va entrar, via empresa de treball temporal, la van entrevistar en castellà, el seu contracte era redactat en castellà i la seva cap directa sempre li ha parlat en aquesta llengua. Ni en la formació de riscos laborals, ni en l’acollida primera a l’empresa no va tenir cap notícia sobre la llengua catalana. En el seu dia a dia laboral, a més, companyes d’altres departaments (tant catalanoparlants habituals com castellanoparlants habituals) s’hi adrecen, invariablement, en castellà. I en les reunions mensuals del departament de producció la llengua que s’hi parla és, també, el castellà.
La María té, únicament, dues referències sobre l’existència de la llengua catalana: la de les comunicacions que reben de l’escola dels seus fills -del menjador, les excursions, les reunions de pares i mares, les tutories...-, sempre redactades en català; i del seu marit, en Jeremías Josué.
El CATmòbil és un joc per a telèfons mòbils sobre llengua i realitat catalana
A l’empresa rubinenca en què treballa en Jeremías Josué (de fabricació de ràcords per a la indústria de l’automòbil) els seus companys de feina parlen, sempre, en castellà, tant entre ells com quan s’hi dirigeixen directament. Quan va entrar a l’empresa, ara fa un any i mig, la tècnica de recursos humans que li va fer l’entrevista s’hi va dirigir en català -una sorpresa, per a ell, ja que no n’entenia ni un borrall-. De seguida en Jeremías li va demanar que si li podia parlar en castellà i ella va canviar de llengua, comentant-li, de tota manera, que en aquella empresa era important poder parlar en llengua catalana. En Jeremías Josué va superar el procés de selecció. I, només entrar a treballar a la companyia, ja va tenir un primer contacte sobre la realitat catalana i la seva llengua, perquè el pla d’acollida comptava amb unes càpsules audiovisuals sobre Catalunya i el català.
En la primera setmana de feina, des de recursos humans van informar en Jeremías Josué que durant els tres primers mesos hauria d’assistir a una formació de llengua catalana que la mateixa empresa oferia a la plantilla. I el primer divendres de feina va rebre la visita de l’Alba, voluntària per la llengua catalana a l’empresa, que el va convidar a jugar al CATmòbil (un joc per a telèfons mòbils sobre llengua i realitat catalana) i al Cafè Català, una trobada quinzenal entre l’Alba i les persones de l’empresa en procés de consolidació del català, per fomentar converses íntegres en català. Aquestes trobades, l’informà l’Alba, es durien a terme dins de l’empresa, durant la pausa de l’esmorzar establerta per la companyia.
El 'Cafè Català' és una trobada quinzenal per fomentar converses íntegres en català
Mentre sopen, tots quatre a taula, en Jeremías Josué no li explica a la María en què consisteix la seva feina. Sinó que li parla del CATmòbil, del Cafè Català i que tenedor, en català, es diu forquilla, cosa que tant la María José com el Jeremías jr. confirmen.
A la rostisseria del barri, un diumenge de febrer del 2024, al Jeremías Josué i a la María els toca demanar: “Un pollastre, sisplau”, que fa el marit. La Paquita, que fa cua darrera d’ells, xiuxiueja al seu marit, l’Antoniu: “Són els de Veneçuela. Sí, els que van arribar fa un parell de mesos, els del primer. Mira com s’ha espavilat amb el català!”