L'accés a l'habitatge és el principal problema per als catalans, segons constata el Centre d'Estudis d'Opinió. Amb uns lloguers disparats i els sous congelats des de fa anys, cada vegada és més difícil l'accés. En aquest context, l'habitatge públic esdevé fonamental: però Catalunya es troba a la cua d'Europa, amb un percentatge de protecció oficial de lloguer que se situa en l'1,5% el total del parc d'habitatge. La mitjana europea és del voltant del 15%.
Per combatre aquesta realitat enquistada i facilitar la creació d'habitatge social, ja fa més de dues dècades que diverses fundacions catalanes van decidir unir esforços per donar resposta a aquesta necessitat. D’aquella iniciativa va néixer Cohabitac, la Coordinadora de Fundacions Promotores i Gestores d’Habitatge Social de Lloguer de Catalunya. Avui, agrupa disset entitats, han promogut 10.000 habitatges socials i gestionen més de 5.000 pisos arreu del territori, un 10% del parc de lloguer social existent al país.
López: "L’objectiu és incrementar el parc d’habitatge de lloguer social a Catalunya"
"L’objectiu és incrementar el parc d’habitatge de lloguer social a Catalunya", sentencia Xavier López, gerent de la Coordinadora, que emfatitza que la voluntat és combatre l'exclusió residencial. És amb aquesta filosofia que les fundacions que formen part de Cohabitac es dediquen a la promoció, rehabilitació, compra, cessió i gestió d'habitatge en lloguer social. Sempre sense afany de lucre i amb la clara voluntat de reinvertir tots els beneficis en més habitatge social. "És un cercle virtuós", assenyala López.
Quan va néixer Cohabitac a principis dels anys 2000, va ser un projecte de dues fundacions. "Apareixien les primeres fundacions que promovien habitatge social i es va veure que tenia futur", apunta López. Per això, van crear una federació per tenir més incidència pública. Des de llavors, han sumat quinze fundacions més i són una de les principals claus de l'habitatge social a Catalunya: gestionen habitatges en més de 150 municipis.
La clau del model
El sistema amb què treballen combina dues vies principals: la promoció d’obra nova i l’adquisició d’habitatges ja existents a través de la fórmula de tanteig i retracte. En el primer cas, els ajuntaments hi juguen un paper central cedint sòl en dret de superfície, habitualment per 75 anys. Amb aquests terrenys, i gràcies al finançament de l’Institut Català de Finances o les subvencions europees, es construeixen edificis que, un cop amortitzats, revertiran al patrimoni públic. Així, destaca que faciliten la creació d'habitatge públic als ajuntaments, ja que no cal que s'encarreguin de la promoció, construcció o gestió ni tampoc s'han d'endeutar.
“Nosaltres paguem la hipoteca amb els lloguers. Quan l’acabem de pagar, tenim ingressos del lloguer i, com que som una fundació, s’han de dedicar a generar noves promocions. És un cercle virtuós”, resumeix López.
Lloguers assequibles per a tothom
El model garanteix uns lloguers molt per sota dels preus de mercat. Segons el gerent, la clau és que “la gent no hi dediqui més del 30% dels ingressos”, amb casos d’habitatges extremadament socials en què la quota és simbòlica. La idea no és només donar resposta a persones en situació de gran vulnerabilitat, sinó també a aquelles famílies amb ingressos mitjans que tampoc poden accedir al mercat lliure. “Persones amb 1.600 euros no tenen capacitat d’entrar al mercat a llogar per 1.000 euros”, recorda.
Objectiu: 50.000 pisos
Amb aquesta trajectòria, la federació s’ha fixat objectius ambiciosos de futur en el marc de l'anunci del govern de la Generalitat de construir 50.000 nous habitatges fins al 2030. Cohabitac mostra la seva disponibilitat a construir un miler de pisos l'any i adquirir-ne un miler més.
El gerent no amaga que la manca d’habitatge assequible és conseqüència de dècades de polítiques intermitents i insuficients: "La problemàtica s’ha anat acumulant fins a l’extrem actual. Polítiques socials d’habitatge n’hi ha hagut poques i han estat intermitents. La política d’habitatge demana dues coses: visió a llarg termini i posar-hi diners".
López: "El camí és llarg i no se soluciona en dos o tres dies"
Com a referència, cita el cas de Viena, on la ciutat porta un segle apostant pel mateix model i invertint-hi recursos. “Ens omplim la boca amb Viena, però fa 100 anys que fan la mateixa política i posant-hi diners. I tenen un gran parc d’habitatge de lloguer social. Aquí no s’ha fet i cal començar-ho a fer, tenint en compte que el camí és molt llarg.”
"Totes les mans són poques", reitera López. Sigui com sigui, les xifres situen les entitats que formen part de Cohabitac com una de les claus per garantir l'accés a l'habitatge: gestionen més de 5.000 habitatges, tenen més de 1.500 habitatges en obra o projecte i han construït 10.000 pisos de lloguer social. És a dir, gestionen el 10% del parc total de Catalunya. "Però el camí és llarg i no se soluciona en dos o tres dies", conclou.