Eren els anys setanta i Terrassa era un dels pols europeus de la indústria tèxtil, quan dos petits empresaris van decidir entrar al món del color per la moda. Va ser el naixement d'Auxicolor, que cinquanta anys després estampa els seus colors fets a Catalunya de Mèxic a Tailàndia i factura més de 30 milions d'euros. Nike, Zara, Adidas o Hugo Boss són algunes de les marques acolorides per Auxicolor.
Jordi Comellas treballava com a comerciant en una multinacional de colorants i Adrià Termes tenia una companyia dedicada a la fabricació de maquinària tèxtil. El primer va tenir la idea de crear una empresa que fabriqués pigments i el segon la va finançar. "Sabadell i Terrassa eren hubs molt importants del tèxtil", explica Jordi Malgosa, actual director general d'Auxicolor, que recorda com era una època on "els venedors més eixerits acabaven muntant la seva pròpia empresa".
Del Vallès a València
I això és el que va passar i Auxicolor va veure la llum el 1973 com una comercialitzadora de colorants i productes auxiliars. Als seus inicis, en tenien prou amb els clients del Vallès i de l'entorn més proper, ja que hi havia molts fabricants del món de la moda. Més tard, van fer el salt a la zona d'Alcoi i Ontinyent al País Valencià, on el tèxtil per la llar era majoritari.
El creixement va ser sòlid i Jordi Malgosa en dona el motiu: "El nostre tret diferencial va ser el servei, allò que no podien donar les multinacionals".
Del cel a l'infern
Però el sector tèxtil català patia. La deslocalització, primer al nord d'Àfrica i a l'est d'Europa i després a l'Àsia, eren tsunamis que anaven deixant cadàvers en forma d'indústries tancades. "En el nostre voltant, han tancat moltíssimes empreses i les que queden, tenen dificultats. No té res a veure amb el que era", lamenta Malgosa.
Malgosa: "El secret de l'èxit va ser fer aquesta aposta valenta, quan encara ens ho podíem permetre
Per Auxicolor no va suposar un gran terrabastall. I el motiu és senzill: abans que les conseqüències fossin dramàtiques ja van apostar per la internacionalització. Eren els principis dels 90: "Va ser la decisió encertada i adequada".
I no va ser una aposta a la desesperada, que sovint impedeix l'èxit: "La companyia funcionava i vivíem del mercat nacional. Però es decideix invertir en l'exportació, que necessita molts recursos". "El secret de l'èxit va ser fer aquesta aposta valenta, quan encara ens ho podíem permetre", resumeix el director general, que va ser el responsable directe d'aquella expansió.
Les pàgines grogues, el Google de l'època
Van començar per Portugal i Sud-amèrica, entrant a països com Argentina Perú o Equador. Després Síria, Grècia, Iran o Pakistan. Malgosa encara recorda com era aquella feina de carrer, on es desplaçaven a països i buscaven distribuïdor de confiança: "Havies de fer servir les pàgines grogues amb els llistats de telèfons. Eren les bases de dades, el Google d'avui. I es feia una feina de porta freda, trucaves des de l'hotel i et presentaves". Eren turistes comercials.
Malgosa: "La clau va ser perseverança, constància, treball i honestedat"
A poc a poc també es van fer un espai a les fires internacionals més important del sector. "La clau va ser perseverança, constància, treball i honestedat", emfatitza Malgosa, que afegeix: "I ser-hi sempre, escoltar molt". De fet, explica amb orgull que encara mantenen distribuïdors nomenats fa 30 anys.
Amb aquest treball han arribat al dia d'avui, on exporten el 55% de la seva fabricació a més de 40 països. Bielorússia, Polònia, Regne Unit, Egipte, Etiòpia, Índia, Bangladesh, Vietnam, Sri Lanka, Equador, Brasil, Hondures o Veneçuela són només alguns exemples d'on Auxicolor porta els seus productes per a fabricants locals. A més, tenen una filial a Mèxic.
Els grans grups de la discòrdia
Mentre els colors d'Auxicolor s'estenien per tot el món, la indústria tèxtil catalana anava fent-se més i més petita. I, al mateix temps, dues grans empreses catalanes i espanyoles colonitzaven el món de la moda: Mango i, sobretot, Inditex. Malgrat que per algunes empreses es van convertir en els seus únics clients per sobreviure, Malgosa en fa una lectura crítica: "Pràcticament, no fabriquen al territori espanyol i no crec que hagin ajudat a la indústria tèxtil espanyola, al contrari".
I ho coneix en primera persona. Auxicolor treballa per proveïdors de marques d'Inditex: "Treballem per clients que fabriquen per ells, però ja no estan al mercat espanyol. Estan fora, a Pakistan, Turquia, etc.".
De Zara a Hugo Boss
I és que l'empresa terrassenca no treballa directament per les grans marques, sinó pels seus fabricants. I els seus colors fets al Vallès han arribat a roba e Zara, Massimo Dutti, Mango, Desigual, Nike, Adidas, Under Armour, American Eagle o Hugo Boss. Tot plegat fet des de la planta de 10.000 metres quadrats a Terrassa, on també concentren els laboratoris d'innovació i desenvolupament. "Estem molt a prop de la moda: a Itàlia, França o Espanya es creen moltes tendències", apunta el director general.
A més, Auxicolor també ha apostat per la diversificació amb l'adquisició de companyies com Printcorex i Highchemie a la dècada del 2010, endinsant-se a nous sectors industrials.
Bangladesh i Índia
Malgrat que Auxicolor fabrica a Catalunya, produeix pigments per fabricants d'arreu del món, inclosos països on sempre s'han posat en dubtes les condicions laborals. Un cas és el de Bangladesh, que s'està convertint en el productor tèxtil més rellevant del món: "Tota la seva producció és per empreses estrangeres i els requisits que els hi demanen són els mateixos que demanen pel mercat espanyol o europeu". En canvi, reconeix que a l'Índia, les empreses que fabriquen pel seu propi mercat, no acostumen a complir els mateixos estàndards.
Malgosa: "Creiem tenir el millor equip, aquest és el secret de l'èxit"
Un altre tema clau del sector és la sostenibilitat. Des d'Auxicolor treballen per aconseguir que els seus clients avancin en aquest sentit: "Una clau de l'èxit ha estat transmetre als nostres clients les nostres millores. Necessitem que la nostra clientela sigui competitiva i per fer-ho han de tenir processos amb menys costos energètics o d'aigua".
"El nostre esforç està centrat en noves tecnologies, per exemple en l'estampació digital o pigments naturals", afegeix Malgosa, que reconeix que no poden seguir treballant com trenta anys enrere.
Tot plegat ha convertit Auxicolor en un cas d'èxit i supervivència de indústria tèxtil catalana, dins de l'àmbit dels tints i colors. Per Malgosa "és un cas de constància i perseverança". "I creiem tenir el millor equip, aquest és el secret de l'èxit", conclou.