En l'estudi sobre professionalització de l'empresa familiar que he realitzat, juntament amb Oriol Amat, en el marc de l'Observatori de l'Empresa Familiar de la UPF-BSM, hem obtingut una dada objectiva: el grau de professionalització estructural de l'empresa familiar és del 35%.
L'alta dispersió dels resultats, tant en el conjunt com per segments de volum, generació o sector, indica que el principal factor de professionalització és la voluntat. Això reforça la meva percepció acompanyant a famílies empresàries: la professionalització no sol fallar per falta de coneixements, sinó per la falta de voluntat per a prendre determinades decisions. Decisions que poden significar sortir de la zona còmoda, o pot generar conflictes familiars.
L'estudi analitza quatre dimensions clau. En primer lloc, el govern de l'empresa: existència de consell d'administració, presència de consellers independents, separació entre presidència i direcció executiva, auditoria de comptes i existència de comitè d'auditoria.
En segon lloc, la planificació estratègica: existència d'un pla estratègic formalitzat i la seva revisió periòdica.
En tercer lloc, el control, la transparència i la meritocràcia: alineació de la retribució dels familiars amb el mercat i valoració periòdica de les participacions en el capital.
I, en quart lloc, el govern familiar: existència d'una constitució o protocol familiar, la seva actualització, l'existència de consell de família, l'avaluació periòdica dels òrgans i l'existència d'un pla formal de formació de propietaris.
A partir d'aquesta anàlisi, l'estudi permet identificar quatre tipologies d'empresa familiar en funció del seu grau de professionalització. Les empreses informals, que representen el 10% de la mostra, presenten un grau de professionalització inferior al 10%. Les empreses en procés, que suposen el 33%, se situen entre el 10% i el 30% de professionalització. Les empreses estructurades, el 40% de la mostra, aconsegueixen entre el 30% i el 60%. I, finalment, les empreses professionalitzades, que representen el 17%, presenten un índex superior al 60%.
L'estudi també permet intuir un procés evolutiu de la professionalització, amb quatre fases diferenciades. La primera és la fase inicial o bàsica, de caràcter principalment reactiu. Hi destaquen l'alineació de la retribució dels familiars amb el mercat (82% de les respostes), l'auditoria de comptes (62%), la formalització del pla estratègic (53%) i la constitució d'un consell d'administració o assessor.
No es pot exigir rigor en l'empresa si no existeix primer en la família
La segona fase és la d'ordenació del govern corporatiu. S'hi separa la presidència del consell de la màxima responsabilitat executiva (46%). A més, es revisa periòdicament el pla estratègic (74% dels qui el tenen, equivalent al 40% del total) i s'incorporen consellers independents (39% dels qui tenen consell, equivalent al 20% del total).
La tercera fase consisteix en la institucionalització del govern familiar. En aquest punt es consensua una constitució o protocol familiar (36%), es constitueix un consell de família (35%) i s'actualitza periòdicament la constitució (59% dels qui la tenen, equivalent al 21% de la mostra).
La quarta i última fase és la professionalització avançada, que podríem definir com a preventiva. En aquesta etapa s'avaluen periòdicament els òrgans de govern (25%), es valoren periòdicament les participacions en el capital de l'empresa (25%), es constitueix un comitè d'auditoria (15%) i s'estableix un pla formal de formació de propietaris (11%).
En la meva experiència acompanyant a famílies empresàries he vist massa casos en els quals les famílies creuen que estan en una fase de professionalització més avançada de la qual realment estan. Aquesta diferència entre percepció i realitat és, sovint, l'origen problemes. Haver construït un índex objectiu facilita “tocar de peus a terra”.
Una de les principals conclusions de l'estudi és clara: les empreses amb un alt grau de professionalització tenen també professionalitzada a la família. “La professionalització de l'empresa no és sostenible si la família propietària no està professionalitzada”. Crec fermament que aquest és un dels punts més crítics en l'empresa familiar: no es pot exigir rigor en l'empresa si no existeix primer en la família.
Les empreses amb un alt grau de professionalització tenen també professionalitzada a la família
L'anàlisi s'ha centrat en la professionalització estructural, entesa com l'existència d'estructures, procediments i sistemes. Aquesta professionalització objectiva és condició necessària, però no suficient. Ha de completar-se amb la professionalització funcional, molt més subjectiva, que inclou la cultura de l'empresa i el seu lideratge.
He vist com empreses amb estructures ben dissenyades fracassen perquè la cultura no acompanya. I, al contrari, com unes altres amb estructures més simples funcionen millor gràcies a una cultura sòlida. La professionalització estructural no substitueix a la funcional, però facilita la seva transmissió. Perquè “les estructures romanen, les persones passen”.
A mesura que l'empresa i la família creixen, és necessari crear estructures adequades per a gestionar la major complexitat. L'estructura ha de ser coherent amb la grandària tant de l'empresa com de la família. No és el mateix una empresa que factura un milió d'euros que una de cent milions, ni una família de cinc membres que una de 55.
Ha de tenir-se en compte, a més, que el perfil de les empreses participants —sensibilitzades sobre el seu futur— pot fer que els resultats siguin més optimistes que la realitat. No obstant això, l'estudi estableix un punt de referència objectiu. “El que no es mesura no es pot millorar”. Així mateix, valguda una eina pràctica útil per a la presa de decisions en l'empresa familiar.
En definitiva, l'estudi permet concloure que la professionalització no és fruit de la casualitat, sinó de la voluntat. I que, en el cas de l'empresa familiar, aquesta voluntat ha de traduir-se en estructures, processos i cultura compartida si es vol assegurar la continuïtat en el temps.
La pregunta que solc plantejar a les famílies és directa: l'estructura que tenen avui està dissenyada per a l'empresa que són… o per a l'empresa que volen ser?