Nokia va arribar a ser el fabricant més gran de telèfons mòbils del món. Durant la dècada dels 90 i el principi dels 2000, el gegant finlandès dominava el mercat de la telefonia. Però el declivi va venir gairebé sense que ho veiessin arribar. En pocs anys el gegant va acumular pèrdues, acomiadaments i va ser absorbit per Microsoft. Nokia va superestimar el poder de la seva marca i va arribar tard i malament a la festa dels telèfons intel·ligents. La mítica empresa va cavar la seva pròpia tomba.
Del paper a la goma i a les comunicacions
Nokia va ser creada el 1865 a iniciativa de l'enginyer Fredrik Idestam amb auxili de la seva esposa, els quals van establir una manufactura de polpa de fusta per a la producció de paper al sud del país. Gràcies al seu èxit van aixecar una segona manufactura prop del riu Nokianvirta, del qual deriva el nom Nokia.
El creixement de l'empresa va ser exponencial i va arribar a ser el productor de paper més gran de Finlàndia, i va començar a exportar productes a altres països europeus.
Va arribar a ser la primera empresa finlandesa a cotitzar a la borsa de Hèlsinki el 1915. El fundador va morir l'any següent i el seu successor va seguir el negoci del paper fins al cap de la Primera Guerra Mundial, quan van entrar en el negoci de l'electricitat. Després de la Segona Guerra Mundial, Nokia va sofrir grans canvis, ja que Finlàndia formava part de la Unió Soviètica. No obstant això, va mantenir relacions amb els països de l'oest i va arribar a ser un dels majors exportadors mundials.
Nokia va arribar a ser la primera empresa finlandesa a cotitzar a la borsa de Hèlsinki el 1915
A més, també va dur a terme moltes adquisicions internes al país, comprant l'empresa més gran de producció de cautxú finesa i la principal empresa de cablejat del país. Nokia era un gegant per a l'època: produïa des de botes fins a pneumàtics. Nokia va establir una divisió el 1967 per desenvolupar maquinari i programari per a sistemes de comunicacions. Amb el temps, l'empresa va arribar a tenir seccions de desenvolupament d'ordinadors i gadgets mòbils. De fet, l'empresa va arribar a ser el productor més gran d'aquesta mena d'equips durant els anys 70.
El 1987 van presentar el Mobira Cityman 900, considerat el primer telèfon mòbil. El sobrenom que se li va donar a Finlàndia a aquest telèfon va ser el Gorba, per què el secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Mikhail Gorbatxov, va usar el Mobira Cityman 900 per fer una trucada a Moscou durant la roda de premsa de presentació des de l'Hotel Kalastajantorppa.
A principis dels anys 90 la direcció de Nokia va decidir centrar-se solament en el mercat de les telecomunicacions, així van tancar la gran majoria de divisions. El 1992 van llançar el Nokia 1011, el primer telèfon GSM que canviaria el panorama de la telefonia mòbil per sempre. Els telèfons mòbils de Nokia es van arribar a vendre en més de 130 països al voltant del món. Un dels més famosos va ser el Nokia 2100, que va incloure per primera vegada la seva famosa sintonia.
Es van arribar a vendre 20 milions d'unitats a tot el planeta. Des de finals dels 90 fins a principis dels 2000, la facturació de Nokia va passar de 6.500 milions d'euros a 31.000 milions d'euros.
La varietat de productes i les innovacions eren el dia a dia de la companyia: van llançar un primer telèfon que podia enviar e-mails, també van llançar el popular slider Nokia 8110; un telèfon en col·laboració amb la pel·lícula The Matrix; un telèfon pintallavis; van incloure el mític joc snake en els seus telèfons; fins i tot van llançar un dels primers telèfons mòbils amb càmera de fotos inclosa i una pantalla a color.
Per a aquesta data, Nokia ja havia superat Motorola com el primer productor de telèfons del món. Nokia va ser la primera empresa a llançar un telèfon 3G.
La gran caiguda
Però no sabien el que els venia. Fins i tot afegint innovacions com la pantalla tàctil el 2008, aquest mateix any els seus beneficis van caure un 30% i les vendes ho van fer un 3,1% per primera vegada en molts anys. En aquest mateix període de temps les vendes de l'iPhone van pujar un 330%.
Com a resultat, 1.700 empleats de Nokia van ser acomiadats el 2009. Aquest mateix any, l'empresa finlandesa va admetre que no estaven responent ràpidament als canvis del mercat, dominat ara per Apple i BlackBerry que lluitaven en gran competència amb Samsung, LG i Android.
Des de finals dels 90 fins a principis dels 2000, la facturació de Nokia va passar de 6.500 milions d'euros a 31.000 milions d'euros
El 2011, Nokia va nomenar Stephen Elop com a director general, el primer que no era finlandès i que provenia de Microsoft, creant una aliança entre les dues empreses. Si bé va poder incrementar els beneficis, va continuar tallant llocs de feina i va acomiadar fins a 20.000 treballadors en els següents anys. Les accions de Nokia queien un 40%, els beneficis es van reduir en un 95% i la quota de mercat va passar del 34% al 3,4%.
La unió de les empreses va donar a llum els models Nokia Lumia, l'última esperança per a la companyia, que no va servir de molt. El 2013, Microsoft compra Nokia per a salvar-la de la fallida per 5.440 milions d'euros.
Arribar tard i malament a la festa
“El que li va passar a Nokia no és cap secret. Nokia era una empresa de maquinari, més que de programari, els seus enginyers eren experts a crear dispositius físics, però no a crear els programes que fan que funcionin. L'empresa va subestimar la importància del programari, però tampoc van arribar a calcular com seria de ràpida la transició dels telèfons tradicionals als telèfons intel·ligents”, diu Pere Bacardit, professor de marqueting d’EAE Business School i la UPF Barcelona School of Management.
Bacardit (EAE Business School): "L'era de l'alta tecnologia ha fet que els clients esperin innovació constant i les companyies que es queden enrere són ràpidament castigades”
“A més, Nokia va superestimar la força de la seva marca, van creure que podrien pujar al tren dels telèfons intel·ligents ràpidament fins i tot si arribaven tard a la festa. Nokia va pensar que la seva superioritat o qualitat de producte en maquinari compensaria l'arribada dels iPhones i Android. Però estaven cavant la seva pròpia tomba”, afegeix el professor.
“El 2008 Nokia era considerada una de les majors marques del món, però no van tenir en compte que avui dia les marques ja no són tan resilients com ho eren al passat. L'era de l'alta tecnologia ha fet que els clients esperin innovació constant i les companyies que es queden enrere són ràpidament castigades”, diu Bacardit. “Nokia va trigar massa a polir el seu producte i ho va fer molt barroerament, això va ser fatal per a ells”, conclou el professor.