20
de Juny
de
2013
Act.
28
de Juny
de
2013
L'intercanvi de targetes de visita està a l'ordre del dia en l'era del networking. Però quan dóna una d'aquestes targes després de fer un contacte, el més normal és que es perdi en la cartera o en una muntanya de papers sobre el despatx del receptor. Així doncs, què ha de tenir una targeta per sobresortir?
De veritat vol destacar?
Aquesta és la primera pregunta que cal fer-se, i la resposta no sempre ha de ser afirmativa. "Hem de mirar el client potencial; si ens movem en un sector modern, atrevit i en el que es valora la creativitat la targeta haurà de seguir aquests mateixos principis, però en sectors més tradicionals com la banca, el dret o el comercial és millor ser conservador", explica el professor de l'ESDI, Lalo Quintana. Així que, si es dedica a algun d'aquests sectors, millor no inverteixi gaires esforços en ser creatiu. Si la seva oferta realment interessa, el client guardarà la seva targeta i l'acabarà trucant.
Quina informació incloc?
Potser la gran pregunta. Inundem la targeta d'informació o apostem pel bàsic? Quintana opta més per aquesta segona opció. "Abans hi havia un bombardeig d'informació, però crec que, avui en dia, és millor optar per posar-hi el nom, el logotip de l'empresa, algun contacte i la pàgina web, on el client ja podrà veure el nostre treball", argumenta.
Un punt creatiu
Optar per la simplicitat extrema és una opció, però pot quedar-se curta en alguns àmbits més creatius. En aquests casos, es pot buscar que el disseny parli sobre el treball que hom fa. És el cas del cantaor Cristian Saucedo, que va voler crear unes targetes que mostressin els diferents pals del flamenc que dominava. L'encarregat de fer el projecte una realitat va ser Kevin Sabariego, de l'empresa Tabula Rasa. "L'essencial per crear una targeta diferent és saber què es vol comunicar; en aquest cas era que el cantaor tocava diferents pals, que funcionen en diverses seqüències rítmiques i que podíem reflectir en un simple joc tipogràfic", explica Sabariego.
Amb quins altres elements podem comunicar?
En el cas de Saucedo es va optar per la tipografia, però es pot jugar amb tots els elements d'una targeta. Això sí, sempre mantenint la coherència amb el que es vol explicar. "He treballat amb gent del món de la cuina que m'han demanat targetes amb material i tinta comestible o d'altres del món audiovisual que han optat per fer-la amb pel·lícula", explica Quintana.
Potser el receptor no entén el missatge...
El problema de ser tan originals pot arribar quan ens passem de creatius i el nostre missatge es converteix en no apte per tots els públics. Per això, Sabariego recomana assegurar el tret. "El que acostumem a fer és crear dos nivells de lectura, una amb la informació bàsica, a l'abast de tothom, i un altre amb un missatge més dirigit als entesos del sector, com és el cas de la targeta del cantaor". De fet, Sabariego assegura que aquest tipus de targeta més creativa sol donar peu a converses amb el receptor per explicar el disseny i, per extensió, el treball que hom fa.
Quin és el tamany recomanat?
Tornem als bàsics. En aquesta qüestió, el millor és no arriscar. "El millor és optar per l'estàndard de 55x85, que és el tamany d'una targeta de crèdit; així t'assegures que entre en una cartera", argumenta Quintana. Es pot optar per opcions més allargades o quadrades, o fins i tot per tamanys majors, com els Postal Free de 10x15, més cridaners, però menys portables.
Quantes targetes s'han d'imprimir?
Doncs depèn. Si es tracta d'un treballador autònom o d'un treballador d'una petita empresa que repartirà les targetes durant les seves visites, Quintana considera que és millor optar per tirades curtes, d'entre 300 i 500 impressions. En el cas de restaurants i altres negocis que inclouran les targetes en la recepció i en l'enviament de cartes, es pot pujar fins a les 1.000 còpies, mentre que en el cas de les grans multinacionals surt més a compte fer tirades grans, de fins a 10.000 targetes.
Cada quan canvio el disseny?
De nou entra en joc la diferenciació entre els sectors més tradicionals i els més creatius. En el cas de les marques consolidades i vinculades a sectors més conservadors, Quintana recomana persistir en la visió de marca i crear targetes "eternes". Això no val per a camps més imaginatius. "Si ets dissenyador, o un emprenedor jove i creatiu és millor canviar amb certa freqüència, ja que en aquests camps les coses caduquen de seguida".
Incloc un codi QR?
I aquí vénen les diferències d'opinió entre dissenyadors. Quintana considera que és una bona opció per repetir la informació de la targeta i aportar-ne de nova. "És ideal per descarregar la a informació digital i llançar la targeta", explica. Per la seva banda, Sabariego és partidari de no incloure'n. "Més que res, perquè és una tecnologia que no s'utilitza gaire per aquí; preferim utilitzar l'espai per incloure informació". Qüestió d'elecció personal.
En tinc prou amb la targeta?
Fins no fa gaires anys, amb una targeta de visita n'hi havia prou per donar-se a conèixer a nivell professional i, si bé en gran part encara és així, el cert és que no està de més mirar altres opcions. "La targeta no deixa de ser un element d'imatge més en un projecte visual més ampli; depenent del seu protagonisme cal invertir més o menys esforços en el seu disseny", explica Sabariego. Quintana obre les portes a altres opcions que poden ser efectives a l'hora de buscar clients o treball. "Si, per exemple, estem en el camp de la publicitat podem crear un tirada de 40 caixes amb la nostra targeta i un petit portfoli de treball, o fins i tot crear fulletons o petits diaris del tamany d'una targeta de crèdit, i distribuir-los per les agències que coneguem. Així aportem informació sobre qui som i també sobre el què fem".
De veritat vol destacar?
Aquesta és la primera pregunta que cal fer-se, i la resposta no sempre ha de ser afirmativa. "Hem de mirar el client potencial; si ens movem en un sector modern, atrevit i en el que es valora la creativitat la targeta haurà de seguir aquests mateixos principis, però en sectors més tradicionals com la banca, el dret o el comercial és millor ser conservador", explica el professor de l'ESDI, Lalo Quintana. Així que, si es dedica a algun d'aquests sectors, millor no inverteixi gaires esforços en ser creatiu. Si la seva oferta realment interessa, el client guardarà la seva targeta i l'acabarà trucant.
Quina informació incloc?
Potser la gran pregunta. Inundem la targeta d'informació o apostem pel bàsic? Quintana opta més per aquesta segona opció. "Abans hi havia un bombardeig d'informació, però crec que, avui en dia, és millor optar per posar-hi el nom, el logotip de l'empresa, algun contacte i la pàgina web, on el client ja podrà veure el nostre treball", argumenta.
Un punt creatiu
Optar per la simplicitat extrema és una opció, però pot quedar-se curta en alguns àmbits més creatius. En aquests casos, es pot buscar que el disseny parli sobre el treball que hom fa. És el cas del cantaor Cristian Saucedo, que va voler crear unes targetes que mostressin els diferents pals del flamenc que dominava. L'encarregat de fer el projecte una realitat va ser Kevin Sabariego, de l'empresa Tabula Rasa. "L'essencial per crear una targeta diferent és saber què es vol comunicar; en aquest cas era que el cantaor tocava diferents pals, que funcionen en diverses seqüències rítmiques i que podíem reflectir en un simple joc tipogràfic", explica Sabariego.
Amb quins altres elements podem comunicar?
En el cas de Saucedo es va optar per la tipografia, però es pot jugar amb tots els elements d'una targeta. Això sí, sempre mantenint la coherència amb el que es vol explicar. "He treballat amb gent del món de la cuina que m'han demanat targetes amb material i tinta comestible o d'altres del món audiovisual que han optat per fer-la amb pel·lícula", explica Quintana.
Potser el receptor no entén el missatge...
El problema de ser tan originals pot arribar quan ens passem de creatius i el nostre missatge es converteix en no apte per tots els públics. Per això, Sabariego recomana assegurar el tret. "El que acostumem a fer és crear dos nivells de lectura, una amb la informació bàsica, a l'abast de tothom, i un altre amb un missatge més dirigit als entesos del sector, com és el cas de la targeta del cantaor". De fet, Sabariego assegura que aquest tipus de targeta més creativa sol donar peu a converses amb el receptor per explicar el disseny i, per extensió, el treball que hom fa.
Quin és el tamany recomanat?
Tornem als bàsics. En aquesta qüestió, el millor és no arriscar. "El millor és optar per l'estàndard de 55x85, que és el tamany d'una targeta de crèdit; així t'assegures que entre en una cartera", argumenta Quintana. Es pot optar per opcions més allargades o quadrades, o fins i tot per tamanys majors, com els Postal Free de 10x15, més cridaners, però menys portables.
Quantes targetes s'han d'imprimir?
Doncs depèn. Si es tracta d'un treballador autònom o d'un treballador d'una petita empresa que repartirà les targetes durant les seves visites, Quintana considera que és millor optar per tirades curtes, d'entre 300 i 500 impressions. En el cas de restaurants i altres negocis que inclouran les targetes en la recepció i en l'enviament de cartes, es pot pujar fins a les 1.000 còpies, mentre que en el cas de les grans multinacionals surt més a compte fer tirades grans, de fins a 10.000 targetes.
Cada quan canvio el disseny?
De nou entra en joc la diferenciació entre els sectors més tradicionals i els més creatius. En el cas de les marques consolidades i vinculades a sectors més conservadors, Quintana recomana persistir en la visió de marca i crear targetes "eternes". Això no val per a camps més imaginatius. "Si ets dissenyador, o un emprenedor jove i creatiu és millor canviar amb certa freqüència, ja que en aquests camps les coses caduquen de seguida".
Incloc un codi QR?
I aquí vénen les diferències d'opinió entre dissenyadors. Quintana considera que és una bona opció per repetir la informació de la targeta i aportar-ne de nova. "És ideal per descarregar la a informació digital i llançar la targeta", explica. Per la seva banda, Sabariego és partidari de no incloure'n. "Més que res, perquè és una tecnologia que no s'utilitza gaire per aquí; preferim utilitzar l'espai per incloure informació". Qüestió d'elecció personal.
En tinc prou amb la targeta?
Fins no fa gaires anys, amb una targeta de visita n'hi havia prou per donar-se a conèixer a nivell professional i, si bé en gran part encara és així, el cert és que no està de més mirar altres opcions. "La targeta no deixa de ser un element d'imatge més en un projecte visual més ampli; depenent del seu protagonisme cal invertir més o menys esforços en el seu disseny", explica Sabariego. Quintana obre les portes a altres opcions que poden ser efectives a l'hora de buscar clients o treball. "Si, per exemple, estem en el camp de la publicitat podem crear un tirada de 40 caixes amb la nostra targeta i un petit portfoli de treball, o fins i tot crear fulletons o petits diaris del tamany d'una targeta de crèdit, i distribuir-los per les agències que coneguem. Així aportem informació sobre qui som i també sobre el què fem".