L’empresariat ha fet una demostració de força aquest dijous al reunir a Barcelona prop de 1.500 representants per exigir la finalització de les obres del Corredor Mediterrani. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha assegurat que aquesta infraestructura fèrria estarà totalment acabada el 2030, que és el termini que marca la Comissió Europea.
En un acte multitudinari al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona, convocat per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), s’ha repassat els endarreriments en l’execució de les obres. La periodista Maribel Vilaplana, conductora del acto, va indicar irònicament que si s’haguessin complert les previsions, ara estaríem celebrant el desè aniversari de la inauguració. Entre els assistents hi havia els presidents dels governs de Catalunya, Pere Aragonès; del País Valencià, Ximo Puig; i de Múrcia, Fernando López Miras.
Vicente Boluda, president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), va obrir la sessió recordant que el Corredor Mediterrani és una infraestructura que beneficia a tot l’Estat i no només als territoris pels quals discorre. “És un acte de la societat civil, que està viva i forta i que sap el que vol”, va subratllar, abans de preguntar-se “com és” que la segona i tercera ciutat de l’Estat no estan connectades com cal, en referència a Barcelona i València. Va recordar que les infraestructures estatals s’han dissenyat de forma radial, “tot passa pel centre”, però que el veritable problema ha estat la “manca de voluntat política per part de tots els governs” per implantar una altra xarxa circular. Va aprofitar la intervenció per demanar “seguretat jurídica, previsibilitat i simplicitat administrativa”.
Teresa García-Milà, catedràtica de Economia i directora de la Barcelona School of Economics, va recordar que la UE ofereix fons públics per executar aquesta infraestructura que forma part d’una gran xarxa transeuropea de transport. També va subratllar que trenca l’esquema radial d’Espanya, redueix les emissions contaminants i millora la competitivitat. Adverteix que l’actual connexió fèrria de Barcelona amb França no acaba de ser competitiva.
Miquel Roca sobre el Corredor Mediterrani: “Espanya no pot ser únicament radial”
Miquel Roca, exdirigent polític i fundador del despatx Roca Junyent, va recalcar que si es vol reforçar Europa s’ha de fer des de les infraestructures. “És un problema europeu i que no s’equivoqui Europa. Europa comença a Algeciras. Espanya no pot ser únicament radial. La millor aportació que pot fer Espanya al repensar Europa és el Corredor Mediterrani. Per la via del transports és crea un concepte de ciutadania europea”, va reflexionar. A la pregunta de si creu que es tracta d’un projecte de consens, Roca va dir que, en públic, ningú ho negarà, però que, en privat, “s’han de posar a treballar”. Va subratllar que “el progrés d’Europa no s’improvisa sinó que passa per grans infraestructures com el Corredor Mediterrani”.
Mar Alarcón, fundadora de la plataforma SocialCar, va indicar que el Corredor no mobilitza només persones i mercaderies sinó també idees. Sobre el fet que Barcelona sigui el tercer hub tecnològic d’Europa, va apuntar que “si ho hem aconseguit sense Corredor, que farem amb el Corredor”. Va introduir el “fenómen del nòmada digital”, als quals cal facilitar les comunicacions si es vol atraure aquests professionals altament qualificats que treballen en remot.
Ángela Pérez, emprenedora valenciana i vicepresidenta executiva de Health in Code, va afirmar que amb el Corredor “la ciència avançarà”. “Les ciutats que no estiguin ben connectades mai tindran capacitat per atraure talent”, va concloure.
Emilio Gayo, president de Telefónica España, va garantir la cobertura de fibra a tots els territoris del Corredor abans de 2024. A l’acte també estaven presents destacades figures del món empresarial com el president de Mercadona, Juan Roig; de Caixabank, José Ignacio Gorigolzarri; o de les patronals CEOE, Antonio Garamendi, i Foment del Treball, Josep Sánchez-Llibre.
Raquel Sánchez, ministra de Transports: “Estan en marxa 300 actuacions per un import de 1.400 milions d’euros”
Raquel Sánchez, ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, va indicar que l’important és “fer corredor”. Va recordar la gestió del projecte des que es va “definir” a l’any 2011. Entre d’altres anuncis, va assegurar que la connexió d’Almeria fins la frontera francesa serà una realitat a l’any 2026. I va assegurar que “l’escenari màxim” de conclusió de les obres és l’any 2030, que és el termini que marca la Comissió Europea. Va subratllar que “estan en marxa” 300 actuacions per import de 1.400 milions d’euros.
Revisió a l’estat de les obres
Durant la sessió també s’ha fet una revisió a l’estat de les obres pendents. Pel que fa a l’entorn de Barcelona, hi ha tres obres clau per solucionar el coll d’ampolla en el trànsit de mercaderies: els túnels de Martorell i Castellbisbal, així com la terminal intermodal de la Llagosta. Aquestes obres afecten exclusivament a la línia de mercaderies que seguirà el trajecte Tarragona-Vilafranca-Martorell-Castellbisbal-Mollet-enllaç amb la línia d’alta velocitat cap a França. A diferencia de les mercaderies, els passatgers seguirien per l’actual itinerari que, en el Camp de Tarragona, connecta amb la línia cap a França. El túnel de Martorell s’està adaptant però falta el de Castellbisbal. Les obres de la terminal de La Llagosta encara estan pendents d’adjudicació.
El president de Mercadona, Juan Roig, atén als periodistes aquest matí a Barcelona | Lorena Sopêna | Europa Press
Al País Valencià, un dels punts clau és el túnel de Serreria, a punt del col·lapse. A Andalusia, el problema més gran està en el tram Almeria-Granada, que encara no està en projecte sinó només en estudi informatiu. Els tècnics afirmen que serà lúltima obra en acabar-se.
Duran l’acte es va mostrar el Corredor Mediterrani un cop acabat, però en el metavers. Un viatge de Barcelona a Almeria es podria realitzar en 4 hores i 20 minuts.
Els actes del Corredor Mediterrani és una iniciativa impulsada per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) el 2016 per reivindicar la finalització del Corredor Mediterrani. L’objectiu era que estès totalment acabat el 2025 després de dues dècades d’endarreriments, però la mateixa Comissió Europea allarga aquest termini fins el 2030. Demanen una doble línia fèrria (per separar els diferents tipus de trens i augmentar la capacitat), ample de via internacional (que evita transbords a la frontera) i connectada a la xarxa transeuropea.