El 3 de gener de 2009 a les 18:15h va veure la llum Gènesi, el primer bloc de 50 Bitcoins (BTC), inaugurant oficialment l'inici de la que pot ser la revolució més gran monetària del segle XXI. Des de llavors, i al llarg dels últims gairebé 13 anys, hem vist com el valor associat a aquesta moneda digital ha mostrat, més enllà de la volatilitat en el curt termini, una claríssima i exagerada tendència a l'alça, havent excedit a mitjans d'octubre la barrera dels 60.000$ per unitat.
Quan pensem en criptomonedes és probable que el Bitcoin sigui la que primer ens ve a la ment. No obstant això, existeixen en l'actualitat milers de criptomonedes amb una capitalització total d'1,5 bilions de dòlars. Ether (de Ethereum), Cardano (la criptomoneda verda), Binance Coin, Dogecoin, Shiba Inu, l'enginyosa JRR Token, inspirada en el Senyor dels Anells i llançada en el passat mes d'agost, o Squid, la criptomoneda basada en la popular sèrie de Netflix El joc del Calamar. El seu preu va passar en poques hores de 0,01$ fins a gairebé 3.000$, i es va desplomar quan els seus creadors van vendre totes les seves monedes i van fugir amb els diners recaptats. Casos com aquest han portat a la creació i popularització, en els últims mesos, del terme criptomeme.
El valor associat a aquesta moneda digital ha mostrat, més enllà de la volatilitat en el curt termini, una claríssima i exagerada tendència a l'alça
Un altre dels casos que ha copat els mitjans aquestes setmanes ha estat el de la citada Shiba Inu. El passat 4 d'octubre, Elon Musk, magnat cofundador de grans corporacions com Tesla o PayPal, va publicar al seu Twitter una foto del seu gos, de raça Shiba Inu, i la moneda digital va créixer un 238% en 4 dies. Tanmateix, uns dies més tard, el 24 d'octubre, i després de ser preguntat directament per un periodista, Musk va reconèixer que no posseïa cap token de Shiba Inu. Immediatament el valor de la criptomoneda va caure fins a un 20% i, precisament, aquest és el risc principal del mercat de les criptomonedes en el seu conjunt, l'enorme volatilitat que mostren els seus valors. Però, malgrat això (o precisament per això), cada vegada és major el nombre de persones que creuen veure en aquesta mena d'inversions una opció per a rendibilitzar el seu capital.
Per aquells que hi estan interessats, cal primer entendre què és exactament una criptomoneda. Una criptomònada o criptodivisa és un actiu digital basat en criptografia que xifra les dades en una cadena de blocs o blockchain (segons el terme anglès), que no és més que la manera de referir la tecnologia que sustenta el sistema de codificació de la informació d'aquesta moneda. Així, resulta pràcticament impossible la modificació de les dades una vegada escrits digitalment. I què diferència les criptomonedes de les monedes corrents? Molts detractors del model addueixen que el problema de la inversió en aquesta mena de divises és l'absència de béns materials que sustentin el seu valor. I no els hi falta raó. El valor d'aquests actius es modula directament per la llei de l'oferta i la demanda. Bàsicament, un bitcoin (per posar un exemple) val el que el conjunt del mercat estigui disposat a pagar per ell, sense que el seu valor estigui lligat a res més.
Ara podríem preguntar-nos si el valor d'una criptodivisa és molt diferent del valor d'un euro, d'un dòlar o d'un ien. Per tal de donar resposta, convé remuntar-nos a finals del segle XIX, quan el sistema financer internacional va adoptar de forma generalitzada el que coneixem com a "patró or". Això és: el valor de cada divisa estava secundat per la reserva d'or nacional, associant d'aquesta manera la valoració de la moneda a un bé tangible, l'or, que a més estava caracteritzat per certes singularitats que reforçaven la seva vàlua: es tracta d'un bé finit, escàs, no reproduïble i de valor consensuat. No obstant això, i després dels acords de Bretton Woods al 1971, els Estats Units va decidir, amb el president Richard Nixon al capdavant, abolir el sistema de suport del dòlar mitjançant metalls preciosos, donant inici a què avui coneixem com a "diners fiat" o sistema fiduciari (aquell basat en la fe que tenim en les entitats que ho emeten, ja sigui el BCE, la Reserva Federal, els Bancs Nacionals, etc.). Així, un bitllet de 20€ té valor perquè jo crec que ho té, perquè així ho creuen també tots els que estan disposats a acceptar-ho com a element d'intercanvi i perquè tots ens fiem de la solvència de l'organisme emissor: el Banc Central Europeu, en aquest cas.
Podríem preguntar-nos si el valor d'una criptodivisa és molt diferent del valor d'un euro, d'un dòlar o d'un ien
Els creadors de les criptomonedes es van basar precisament en el mateix patró que els diners corrents per a sustentar el seu valor en el mercat, mantenint (com en el cas de l'or) els límits necessaris: que sigui un bé finit, escàs, no reproduïble i amb l'aspiració d'arribar a tenir un valor consensuat. Per tant, podem concloure que el seu valor es fonamenta en el mateix principi de fe sobre el qual descansen l'euro o qualsevol altra moneda d'ús habitual. No obstant això, la principal motivació per a la ideació d'aquest nou sistema de pagament va ser la conveniència de trencar amb la dependència i el control dels moviments monetaris per part dels organismes emissors i reguladors. És a dir: les meves dades bancàries els posseeix una entitat financera, que té en tot moment informació sobre qualsevol dels meus moviments. Tota aquesta informació està centralitzada i, a més, no és anònima. Com a contrapartida, el sistema de criptomonedes està descentralitzat, és anònim i ningú posseeix un control directe sobre els moviments que realitzen els integrants del mercat. I, a més a més, la tecnologia sobre la qual es sustenta permet l'intercanvi de forma desregularitzada, és a dir, sense intermediaris.
Així, des del naixement de les primeres criptodivises, han anat apareixent diversos sistemes per a certificar i autenticar el valor de cada nou bloc minat per cada criptomoneda (com per exemple, els processos PoW o Proof of Work; PoS o Proof of Stake o PoA, Proof of Autorithy), amb la finalitat de blindar la seguretat de tota l'estructura i impossibilitar que es puguin crear unitats de criptomoneda no certificades o que vagin més enllà dels límits establerts pel sistema.
Com tot bé especulatiu, la rendibilitat que poden oferir les criptomonedes és tan alta com ho és el risc que s'assumeix
No obstant això, i malgrat la gran enginyeria informàtica que ho sustenta, la principal contrarietat amb la qual es van trobar els creadors de les criptomonedes és la impossibilitat d'utilitzar-les com a element d'intercanvi real. En el cas del Bitcoin, per exemple, existeixen en l'actualitat uns 18.870.000, però els seus creadors estimen que el volum total de bitcoins serà de 21 milions. Així doncs, i en tant que un bé finit, s'ha convertit en un element purament especulatiu i totalment volàtil, el valor a futur del qual dependrà del que la gent estigui disposada a pagar per un bitcoin en el moment que ja no es puguin crear més i tots estiguin repartits. Tot això ha derivat en un corrent especulatiu entorn del concepte de criptomoneda, que moltes vegades ha adoptat la creença comuna de pelotazo ràpid per la falsa impressió que qualsevol pot multiplicar la seva inversió en qüestió de setmanes, dies o, fins i tot, hores.
La meva opinió personal és que ens trobem en un moment en el qual, per volum i per varietat, és molt probable que algunes de les criptomonedes actuals registrin en el mitjà termini creixements molt elevats. Això no obstant, és igual de probable que la gran majoria donin pèrdues als seus inversors, perquè cal no oblidar que l'única cosa que revalora els criptoactius és el volum de la seva demanda. Comprem avui a un valor, esperant que en el futur algú estigui disposat a pagar-ne més. Aquesta enorme volatilitat impossibilita que siguin utilitzades com a bé d'intercanvi. I, com tot bé especulatiu, la rendibilitat que poden oferir és tan alta com ho és el risc que s'assumeix.