David Levy: "Abans hi havia un donant d'un milió d'euros i ara hi ha un milió de donants d'un euro"

L'antic 'broker' i impulsor de Migranodearena vol que el projecte sigui "un 'marketplace' de solidaritat on la gent s'ho passa bé"

David Levy, fundador de Migranodearena David Levy, fundador de Migranodearena

David Levy (Barcelona, 1973) és l'impulsor de la Fundació Real Dreams i l'assessoria DiverInvest. Amb poc més de 20 anys va viatjar a Nova York per treballar durant una dècada a Merril Lynch. De tornada a Barcelona, va emprendre per connectar persones, empreses i ONGs. Ara fa tot just 10 anys, Levy va crear la primera plataforma de crowdfunding solidari: Migranodearena. "Un dia estava esmorzant amb el meu amic Quique Bassat [fill de Lluís Bassat] que també és un dels fundadors i em va proposar que la plataforma es digués El meu porquet perquè és la guardiola solidària de tota la vida, però online", recorda.

Un porquet que s'ha anat fent gran: ha recaptat fins a 7,8 milions d'euros a favor de causes socials des de la seva fundació, té més de 117.000 usuaris dins la seva comunitat solidària i col·labora amb més de 2.800 organitzacions. Al seu consell assessor hi ha figures destacades com el president de Barcelona Tech City, Miguel Vicente, o el president del consell d'administració d'Esteve Teijin Healthcare i de la FCRi, Antoni Esteve, entre d'altres. Migranodearena celebra avui la seva nit més esperada amb #PremiosMigranodearena i #BeAVoiceNotAnEcho. "Sense recursos no hi ha projectes humanitaris, només somnis", que diu la veu solidària. 

Amb poc més de 20 anys vas marxar a Nova York. 

Volia anar a Nova York per tenir una experiència enriquidora i conèixer altres cultures. Vaig enviar molts currículums i em van dir moltes vegades que no, però vaig acabar trobant unes pràctiques a Merrill Lynch a través d'un amic. Em vaig engrescar molt de pressa per la gent, la forma de viure i treballar. Vaig estar aproximadament 10 anys al banc d'inversió.  

Per què vas decidir emprendre? 

Tinc la sort de venir de família empresària catalana del sector tèxtil. A casa m'han ensenyat la cultura de ser empresari i engegar els teus propis projectes. Treballar una dècada a Merrill Lynch va ser positiu, però el meu neguit era crear una empresa i la ruptura va ser una mica dramàtica. Em van obligar a estar tres mesos sense treballar i des de casa vaig decidir engegar la Fundació Real Dreams. Volia passar els meus coneixements de broker i intermediació financera a la vessant social de les empreses. 

"Volem que Migranodearena sigui un 'marketplace' de solidaritat on la gent també s'ho passi bé" 

Un broker solidari. 

Em vaig adonar que el sector social era molt bon en el fi, però no en la captació de recursos. Vaig començar en un altre banc, no em va fer il·lusió i vaig engegar també DiverInvest. Quan comences de zero i vas cap amunt és més fàcil i la meva competència estava molt amunt... Vaig tenir un pàlpit: venia una crisi econòmica, tot i que mai vaig pensar que seria tan gran.

Què has après del tercer sector? 

La part social em va enganxar molt perquè no sabia què era una fundació, feia aportacions econòmiques però no em satisfeia i volia implicar-me més. Jo sóc més de fer i demostrar que de preguntar-me si ho he fet bé o no. Em vaig adonar que hi ha molta gent que ajuda.

“La gent no ajuda més perquè no sap com fer-ho, ni quan és un bon moment, ni on ajudar”, assegures.

Molta gent em diu que vol ajudar, però que no sap com fer-ho. El nostre objectiu és posar-ho fàcil. Migranodearena és una referència del crowdfunding a escala nacional, però sobretot volem que sigui un punt de trobada de gent solidària també s'ho passa bé. En moltes fundacions sempre hi ha imatges molt dures, nosaltres intentem aportar la part positiva i constructiva de tot allò que es fa. 

David Levy Migranodearena

Fotografia d'Àngel Bravo.

Canviar el relat de la solidaritat. 

Tot el que està passant és molt dur, però volem demostrar que ser solidari i ajudar també és una finestra per poder gaudir. El tercer sector està molt fragmentat a Espanya amb 8 o 10 fundacions molt grans que representen el 60% de l'activitat social, però no hi ha res entremig. En total són al voltant de 5.000 ONGs molt petites que fan una feina sovint difícil d'explicar i conèixer. 

No hi ha classe mitjana entre les ONGs. 

Creu Roja, Intermon Oxfam, Vicente Ferrer... Són les més conegudes i no hi ha classe mitjana. Hi ha moltes entitats no lucratives petites que neixen de la voluntat d'una persona amb dos o tres més que s'hi afegeixen, algun treballador... No està massa professionalitzat i ho critico. Moltes entitats tenen un cicle de vida d'entre 5 i 7 anys i després tanquen.

"El sector de les ONGs no té classe mitjana i no està massa professionalitzat"

Quin és el model de crowdfunding social de Migranodearena?

Migranodearena connecta persones i empreses compromeses amb causes socials que necessiten finançament. Abans hi havia un donant d'un milió d'euros i ara hi ha un milió de donants d'un euro. Ara fa 10 anys parlar de crowdfunding era com una paraulota, la gent no sabia ni què significava... I fer donatius online era desconegut. Encara ara el percentatge de donacions online és molt baix i hi ha molt camí per recórrer. 

El fundraising tradicional ha quedat obsolet?

No. Totes aquestes paraules anglosaxones que tant agraden... El meu amic Quique Bassat que és pediatra i lluita contra la Malària també va impulsar la fundació. Estàvem esmorzant i em va proposar que la plataforma es digués El meu porquet perquè és la guardiola solidària de tota la vida, però online. Canvia la forma de comunicar, l'accessibilitat, la velocitat... Però s'està fent el mateix que s'ha fet tota la vida: canviar i millorar el món. El donant d'Espanya té 50 anys de mitjana, els més joves volen actuar a d'una forma més directa, a través de xarxes o Internet. 

David Levy Víctor Costa

Fotografia d'Àngel Bravo. 

Com és el donant català?

A Catalunya hi ha una gran massa de gent solidària amb grans exemples com la Marató de TV3.. Del total de campanyes creades durant el 2018, el 38% van ser liderades per usuaris de Catalunya. Un dels exemples més grans que tenim són les emergències humanitàries. La gent es mobilitza en qüestió d'hores per un terratrèmol o el canvi climàtic. No només es vol fer un donatiu. El perfil del donant està canviant perquè vol saber més, hi ha més transparència... 

La solidaritat cotitza a l'alça?

Malauradament, ser solidari o fer una donació va per modes. Tu dones suport a un projecte perquè et toca d'aprop i llavors t'impliques encara més. La crisi encara no havia arribat de forma directa el 2007 i llavors el 80% de donacions anaven cap a Àfrica. Amb la crisi, es van fer moltes donacions als projectes del Raval o Barcelona i era com si els nens d'Àfrica ja no es morissin de gana... Va per modes. Una crítica que es fa sovint és que les desgravacions fiscals són poc incentivadores a Espanya i canviar-ho ajudaria. Aquestes són les àrees que aglutinen més campanyes: salut i investigació (46%), cooperació internacional (26%), integració i inclusió (10%), animals (6,6%) i refugiats (6,6%). 

Òscar Camps assegurava en una entrevista a VIA Empresa que a Proactiva Open Arms aixequen diners "en un no-res" i que la clau és comunicar. 

Conec l'Òscar Camps personalment. És una persona extraordinària i ha fet una comunicació molt bona. Un dia em van convidar a anar amb Open Arms i prefereixo fer una feina de despatx, però admiro molt aquells que marxen. Hi ha molta falta d'informació i a moltes entitats no lucratives els hi costa molt ser transparents perquè els recursos són petits. També hi ha moltes ONGs amb pàgines web que ja t'envien un formulari. La comunicació és bona per donar-se a conèixer. 

"A Catalunya hi ha una gran massa de gent solidària" 

Quin és el secret per connectar persones i empreses amb causes socials?

No vinc del món d'Internet ni del món social. Tot ho hem après sobre la marxa. Darrere del màrqueting viral hi ha un treball d'investigació brutal. Em sento decebut amb les empreses perquè crec que van molt perdudes, volen fer moltes coses però mai saps per què ho fan i a vegades fan accions que no tenen res a veure amb la seva problemàtica. 

Com per exemple?

No és una crítica, però hi havia un anunci de Repsol on el nen que posava la benzina tenia síndrome de Down... Què té a veure amb això? És fàcil engrescar la societat civil perquè hi ha persones bestials. També les he trobat en algunes empreses, però per la mateixa estructura no podien fer més. No hi ha un departament de responsabilitat social corporativa o si existeix és una persona que està a recursos humans però sense estratègia. Falta una mica d'estratègia a les empreses i encara no les sabem engrescar. 

David Levy

Fotografia d'Àngel Bravo. 

La RSC com a acció real o brindis al sol?

Carrefour va carregar-se totes les bosses de plàstic perquè els hi costava molts diners i gràcies a aquesta empresa no hi ha bosses de plàstic i sí un estalvi gegant. Ara pagar cinc cèntims per una bossa de plàstic et sembla normal quan abans et semblava una aberració. Sempre hem predicat amb la situació de win-win entre societat, empresa i entitat no lucrativa. Hi ha molts casos on pots tenir una repercussió positiva per a l'empresa, però en general costa molt...

Com es digitalitza una ONG? Teniu Barcelona Tech City com a partner

Cada cop és més fàcil. El món social està intentant aprofitar tot allò que aporta tecnologia i anirà en augment perquè és clau per recaptar recursos, explicar històries, engrescar la gent... Vam ser pioners amb el Giving Tuesday, totes les donacions van passar per blockchain i es va fer seguiment de les donacions online. 

"Malauradament, ser solidari o fer una donació va per modes"

Blockchain, Big Data, intel·ligència artificial... ONGs a la carta? 

Tenir tota la informació amb Big Data ens permet tenir-ho tot connectat amb més fiabilitat i seguretat. El blockchain és una altra via segura d'obtenir informació però no és res disruptiu. Volem ser pioners i sí que hi ha una oportunitat de Big Data per captar a la persona en el moment oportú. 

També existeixen nous models com el matchfunding.

El matchfunding és un model híbrid que combina col·laboració ciutadana i empresarial o institucional. Es tracta de què les persones posin uns diners i si s'arriba a la quantitat fixada llavors l'empresa ho duplica fent matching amb la donació. Les dues parts es posen d'acord per finançar el 50% del projecte, però s'ha d'arribar a l'objectiu. Tot compta. 

Per què són importants els Premis Migranodearena?

Cada any tenim més de 1000 reptes que es fan a la plataforma i a vegades és de gent que no coneixem. Vam decidir premiar la gent, parar un dia l'any i trobar-nos més enllà de les xarxes socials. Es poden veure tots els projectes i votar aquell que més t'agrada. Es fa un petit reconeixement al guanyador, però no és el fi sinó el reconeixement. Parar, escoltar i mirar enrere és emocionant i serveix per seguir endavant. 

"Una crítica que es fa sovint és que les desgravacions fiscals són poc incentivadores a Espanya i canviar-ho ajudaria"

Parar, escoltar, mirar endavant... Com t'imagines la plataforma d'aquí a 10 anys?  

Mai ens hem posat objectius. Quan vam començar, el Quique Bassat em va dir que creia que havíem de recaptar un milió d'euros. No sabia si riure, plorar, enfadar-me... Era una fita llunyana i semblava impossible. Hem crescut i cada any recaptem un milió i mig d'euros i ara ens sembla poquíssim. Tenim la sensació que podem créixer molt i volem engrescar la gent a arribar ara als 100 milions d'euros. Però, quedem-nos amb el dia a dia on cada euro compta i ens agradaria que Migranodearena sigui un marketplace de solidaritat. És el somni que tenim a curt termini.   

Més informació
Barcelona Tech City s'associa amb Migranodearena
Òscar Camps: "La globalització no és McDonald's a tot arreu sinó tenir dret a migrar"
"El pròxim Spotify podria crear-se a Barcelona"
Avui et destaquem
El més llegit