Aquest cap de setmana torna el gran circ del motociclisme, el campionat del món de d’aquest esport que té com a màxim exponent la categoria anomenada MotoGP. El retorn de Dani Pedrosa després de gairebé tres anys retirat, les incògnites sobre el futur de Valentino Rossi i l’esperada constatació que el braç de Marc Màrquez ja funciona a ple rendiment són alguns dels principals atractius del gran premi d’aquest proper cap de setmana. Els aficionats al motor segueixen amb passió cada cursa des de fa moltes dècades, però probablement no dediquen gaire temps a parlar sobre la firma que organitza tot aquest circ, la societat espanyola Dorna. Més enllà que el nom soni, perquè sovint és esmentada, no sembla que per a l’aficionat comú sigui gaire de domini públic el passat i present d’aquesta empresa.
Per saber-ne l’origen hem de viatjar força enrere en el temps, i ensopegar amb un personatge que en el seu dia va ser tot un referent aspiracional de generacions senceres, l’ex-banquer Mario Conde Conde. Va ser precisament ell, quan presidia el Banco Español de Crédito (Banesto), qui va invertir 10.000 milions de pessetes (uns 60 milions d’euros) en un paquet molt important (50%) d’una empresa familiar gallega de màrqueting esportiu que havien fundat un parell d’anys abans els germans Carlos Manuel i Manuel Carlos García Pardo.
Per saber l’origen de Dorna hem de viatjar força enrere en el temps, i ensopegar amb l’ex-banquer Mario Conde Conde
Només tres anys després de l’entrada al capital, el banc va ser intervingut per les autoritats financeres i Conde va caure en desgràcia. Una incidència tan rellevant va tenir els seus efectes sobre la filial Dorna, que va veure com els nous gestors de l’entitat bancària van optar per vendre massivament actius de la societat (acords comercials amb la Premier League, la NBA, la lliga d’hoquei gel, la de beisbol, etc), per acabar quedant-se posicionats en el món del motor, que és el que finalment els ha fet grans. Encara durant l’era Conde havien aconseguit importants paquets de drets, tant televisius com comercials, sobre el mundial de motociclisme, que va desembocar en que la companyia espanyola acabés fent-se càrrec de l’organització del campionat en les seves tres categories (MotoGP, Moto2 i Moto3).
Les vendes de Dorna
Amb el negoci ja crescut, Banesto va decidir treure Dorna Sports (així va ser rebatejada) al mercat i el comprador que va trobar va ser el fons d’inversió CVC, un sospitós habitual en el món de la compravenda d’empreses no cotitzades. La transacció es va dur a terme l’any 1998 per un preu de 6.300 milions de pessetes (gairebé 38 milions d’euros), i va permetre que alguns executius de la companyia passessin a ser-ne accionistes, com és el cas de Carmelo Ezpeleta, director general des de 1991 i que avui continua liderant el projecte. En aquell moment, l’equip directiu es va quedar amb un 12% del capital, valorat en uns quatre milions i mig d’euros.
L’etapa de CVC com a propietaris de la firma va finalitzar de manera involuntària l’any 2006, perquè en adquirir la propietat també de la Formula 1, la Comissió Europea va demanar que el fons d’inversió es vengués Dorna per evitar problemes de competència. En aquest nou canvi de propietari qui va entrar va ser un altre fons d’inversió, en aquest cas Bridgepoint Capital, que segons sembla va pagar un preu d’uns 550 milions d’euros, competint amb altres clàssics del capital risc com Permira, PAI o Apax. El principal directiu de Bridgepoint Capital, William Jackson, és ara president de Dorna, tot i que el primer executiu, com dèiem, continua essent Carmelo Ezpeleta.
Però qui hi ha darrere Bridgepoint Capital? La firma va néixer com a divisió del banc NatWest (National Westminster Bank) l’any 1984, però al tombant de segle va canviar de mans per passar a ser propietat dels seus directius quan el banc va ser absorbit pel seu competidor Royal Bank of Scotland. Des d’aleshores s’havia mantingut com una companyia no cotitzada, però aquest estiu ha decidit donar el salt al parquet i ha fet milionaris a un bon grapat dels seus treballadors. El més beneficiat ha estat el responsable de l’oficina de França i Sud d’Europa, Frédéric Pescatori, que ha venut títols per valor de gairebé 20 milions d’euros i, tot i així, reté una participació del 2,3% a la companyia, un paquet valorat en uns 110 milions d’euros.
El negoci de Dorna acostuma a donar grans rendiments: l’any 2018 la facturació es va enfilar fins a més de 300 milions d’euros
Per la seva banda, el ja esmentat William Jackson s’ha quedat amb un 1,1% del capital, després de vendre accions per valor de 9,5 milions d’euros. Amb tot, ni un ni l’altre figuren entre els màxims accionistes de la companyia, un honor que recau en els fons Burgundy Asset Management (canadenc, amb un 7% del capital) i T. Rowe (americans, amb un 5,5%). En l’actualitat, Bridgepoint Capital està gestionant actius per valor de 27.000 milions d’euros, i a la seva cartera, a més de Dorna, compta amb companyies com Burger King (França i Regne Unit), PharmaZell, DeHavilland o Diaverum entre moltes d’altres.
Posteriorment, va entrar un nou accionista, The Canadian Pension Plan, que és el fons de pensions públic del Canadà, fundat el 1965. Avui gestiona la ingent xifra de 335.000 milions d’euros. La participació d’aquest fons de pensions és del 39% del total de Dorna, mentre que els seus socis de Bridgepoint Capital n’atresoren un 40%. La resta continua en mans d’accionistes minoritaris.
Si deixem de banda l’atípic exercici de l’any 2020, el negoci de Dorna acostuma a donar grans rendiments als seus propietaris: l’any 2018 la facturació es va enfilar fins a més de 300 milions d’euros, amb uns beneficis de 55. Superada la pandèmia i amb la possibilitat del retorn de Marc Màrquez a la seva millor forma, els treballadors canadencs poden estar tranquils amb el futur de la seva jubilació.