La situació econòmica del FC Barcelona és, des de fa una dècada, un dels grans reptes institucionals del club. En els últims anys, la necessitat urgent de liquiditat ha portat a prendre decisions que, si bé han permès respirar a curt termini, han hipotecat gairebé totes les fonts d’ingressos i han reduït la capacitat d’un creixement exponencial futur.
El club ha venut patrimoni i ha avançat ingressos que, en condicions normals, haurien d’haver estat pilars de sostenibilitat. Aquestes operacions, a més, s’han vehiculat a través d’aliances estratègiques de baix nivell, amb socis que no han aportat valor real ni coherència a llarg termini. L’efecte conjunt és una pèrdua estructural de capacitat econòmica i competitiva respecte dels rivals europeus.
A continuació, reprodueixo i desenvolupo com s’han compromès els principals actius i fonts de negoci del club:
La indústria de l’esport es fonamenta en tres grans pilars econòmics -la part digital serà el quart-, i el FC Barcelona els té pràcticament tots compromesos. Allò que havia de garantir estabilitat i sostenibilitat a llarg termini, ha estat venut o hipotecat a canvi de restituir la sagnant herència rebuda i suturar un model de negoci deficitari que, de moment, en 5 anys i després de la venda d’actius de més de 850 Milions, n’ha perdut més de 230.
Els drets de televisió i de competició, primera font vital d’ingressos, depenen tant dels resultats esportius com de la negociació col·lectiva dels drets que fan UEFA i LaLiga. L’any 2022 el Barça va decidir vendre el 25% dels seus drets de LaLiga a Sixth Street. L’operació, assessorada per un estret col·laborador de Florentino Pérez, Anhas Lagari, va suposar una entrada de 510 milions d’euros, encara que en l'àmbit comptable es van registrar 667 milions d’ingressos. Allò que en aquell moment es va presentar com una solució de respir immediat, a la pràctica comportarà unes pèrdues de 157 milions per no saber dotar de contingut a la companyia, i, sobretot, una renúncia a més de 1.000 milions d’ingressos futurs fins al 2047. Cada any, a raó de com a mínim 40 milions, el Barça ja deixa d’ingressar uns recursos que els seus competidors sí que mantenen. És a dir, un desavantatge estructural de llarg recorregut.
Cada any, a raó de com a mínim 40 milions, el Barça ja deixa d’ingressar uns recursos que els seus competidors sí que mantenen
El segon gran pilar és l’estadi i les infraestructures, l’Espai Barça. Aquest projecte desperta tanta il·lusió com incerteses. L’adjudicació a una empresa sense experiència prèvia a Europa ni en construcció d’estadis ja feia presagiar que els compromisos de cost, terminis i penalitzacions no es complirien. I així està sent. El finançament de gairebé 1.500 milions, dels quals ja podem anar oblidant el Nou Palau, ha esdevingut una llosa: del deute inicial, ja s’han refinançat 400 milions dels 600 que vencien el 2028, i ben aviat caldrà refinançar-ne els 200 restants. La paradoxa és que, quan arribi el 2032, el club haurà pagat més de 700 milions només en interessos sense haver amortitzat ni un sol euro del principal. Aquesta dependència absoluta de Goldman Sachs situa el Barça en una posició delicada, exposat a increments de quotes, abonaments i d’altres si les previsions d’ingressos no es compleixen.
La tercera pota és la branca comercial, que fins ara ha estat un dels motors més sòlids del club. Els patrocinis principals s’han negociat bé i han garantit ingressos recurrents d’alt nivell. Tanmateix, el marge per créixer és cada cop més limitat: els actius disponibles per comercialitzar s’esgoten i això porta a decisions de dubtós valor estratègic. L’exemple més polèmic és l’acord recent amb la República Democràtica del Congo, un dels països amb pitjor reputació internacional en termes de corrupció i transparència. Més enllà de l’import econòmic, l’associació amb un règim d’aquestes característiques genera un risc reputacional greu i transmet la sensació d’una política comercial desesperada.
Dins d’aquesta branca hi ha, a més, la joia de la corona: Barça Licensing & Merchandising (BLM), la unitat que factura uns 100 milions anuals i que podria escalar fins als 400 milions. La gestió professional i transversal de BLM és clau per assegurar ingressos estables i independents. Qualsevol temptació de vendre’n una part seria un error estratègic irreparable, perquè deixaria el club sense l’últim actiu industrial propi no hipotecat.
La quarta pota és la digital, que havia de representar la gran aposta de futur. El Barça pretenia crear un ecosistema transversal amb audiovisual, esports electrònics, NFT, intel·ligència artificial i tokens que connectés amb una audiència global i jove. Però la realitat ha estat un cúmul de fracassos. El projecte de Barça Studios, rebatejat com Barça Vision, acumula pèrdues latents de més de 200 milions que encara no s’han reflectit completament als comptes. Les aliances han estat erràtiques i opaques: Libero, que mai no va complir els pagaments; Socios.com, del qual encara no s’ha vist una aportació de valor real; Nipa/Vestigia, un trust xipriota de propietat difusa; i fins i tot Aramark, que va entrar a l’accionariat més per salvar els comptes que no pas per fer créixer l’àrea digital. El resultat és un conglomerat desordenat, sense estratègia compartida i amb una credibilitat minvada, que ha convertit la promesa de futur en una font de maldecaps econòmics i reputacionals.
A tot plegat s’hi afegeixen els ingressos avançats, un mecanisme que permet disposar de diners avui a canvi de renunciar a ingressos futurs i que cada vegada és més freqüent al club. L’exemple més clar és la concessió del càtering de l’estadi a Aramark per un període de 20 anys. També la venda de 467 seients VIP a 30 anys a empreses de Qatar i de l’Aràbia Saudita, sobre la qual encara es desconeixen molts detalls. O el sorprenent cas d’una petita empresa amb només 3.000 euros de capital social, domiciliada primer en un pis de Sant Andreu i després en un cotreball, que ha estat designada per gestionar la connectivitat 5G de l’estadi fins al 2030. La seva vinculació amb un empresari moldau investigat per corrupció, malgrat haver estat absolt, alimenta els dubtes sobre la serietat i la prudència d’aquestes aliances.
El projecte de Barça Studios, rebatejat com Barça Vision, acumula pèrdues latents de més de 200 milions que encara no s’han reflectit completament als compte
El balanç és preocupant. El Barça ha venut patrimoni, ha compromès ingressos futurs i ha establert aliances de baix nivell que, en lloc de sumar valor, han empetitit l’horitzó del club. El que avui, endolcit tot per un entrenador que ha transformat un primer equip masculí en una experiència trempadora com poques, pot semblar una solució financera a curt termini es tradueix en una pèrdua estructural a llarg termini: menys ingressos recurrents, més dependència del deute i més risc reputacional.
El repte de les pròximes juntes directives serà monumental: caldrà reconstruir un model econòmic sostenible a partir de pocs actius encara lliures, recuperar la confiança en el projecte digital, protegir BLM com a nucli industrial i reduir la dependència de contractes i concessions hipotecats. Només amb una estratègia coherent, transparent i amb visió de futur, el Barça podrà tornar a situar-se al nivell econòmic i competitiu dels seus rivals europeus.