Al sector de l'e-commerce i la paqueteria hi ha una clara tendència cap a l'entrega sostenible, que s'accentua en arribar a l'última milla. Bicicletes i vehicles elèctrics són les opcions que escullen cada vegada més empreses d'enviaments per als seus riders. Però l'autonomia d'aquests vehicles no està pensada per a les llargues distàncies: únicament serveix per a l'última milla.
Per a llargues distàncies, de fet, el camió continua sent l'opció predilecta amb gran diferència. A Espanya, concretament, el terrestre és el transport de mercaderies més utilitzat, concretament representa el 94,4% dels trajectes. El segueix el marítim, amb un 3,5%, el ferroviari amb un 2% i finalment l'aeri amb un irrisori 0,005%. En aquest sentit, Espanya està molt lluny de la mitjana europea quant a ús de transport ferroviari, que se situa en el 18%. Sumem-li, a més, que si la incorporació del vehicle elèctric en la societat està avançant a pas lent, en el cas del camió encara estem en un moment molt inicial, on s'estan començant a llançar al mercat els primers models, tant elèctrics com d'hidrogen.
Tenint en compte aquest context, Mateu Chiquín i Patrick Lokkegaard, ambdós enginyers capficats en aconseguir un model de delivery 100% sostenible, han pensat una via per aportar sostenibilitat a la paqueteria més enllà de l'última milla. El model que proposen és molt semblant al de BlaBlaCar: una aplicació participativa on l'usuari que tenia pensat fer un trajecte informa de l'espai disponible que té al seu cotxe i transporta els paquets d'una ciutat a una altra.
EcoDeliver, la marca amb què han sortit al mercat, aporta un doble benefici: "per una banda, s'aprofiten viatges que ja s'havien de fer i, per tant, no es produeixen més emissions de CO₂, i, alhora, el conductor pot finançar-se el trajecte", explica Chiquín. El conductor rep una compensació econòmica per traslladar el paquet, amb la qual cosa el trajecte li surt gratuït. Això sí, la idea és que no se'n generi benefici net més enllà del trajecte perquè, segons Chiquín, "el transport es professionalitzaria i ja no seria una opció d'aprofitament de trajectes i, per tant, no seria sostenible".
El triangle de la mobilitat
L'objectiu d'EcoDeliver és aconseguir que les entregues siguin 100% sostenibles. De l'última milla, dins de la ciutat, s'encarregaran ells mateixos amb vehicles elèctrics o bicicletes, i les llargues distàncies les deixaran pels ecoDrivers, aquesta figura del transportista particular. Segons les previsions de Chiquín, primerament sortiran al mercat a Barcelona, amb la solució d'última milla, a finals del tercer trimestre de l'any i, afegiran Madrid i València a principis del 2023 per iniciar el model de llargues distàncies.
"Hem analitzat les dades de transport i hem vist que els trajectes entre Barcelona, Madrid i València són els més transitats, on podem trobar més ecoDrivers", indica, i afegeix: "Hi ha una sinergia molt bona entre aquestes tres ciutats i molta disponibilitat de viatgers". Més endavant tenen pensat sumar Saragossa a aquest triangle inicial de la mobilitat. El salt internacional encara no el tenen previst fer, però no ho descarten per un futur: "El mateix model pot funcionar dins de França, els EUA o Portugal, però es complica en travessar fronteres".
Pocs mesos abans d'iniciar el projecte, Chiquín es mostra il·lusionat: "Esperem que la comunitat s'adoni del valor i l'oportunitat que aporta". Sap que "paquets per enviar sempre hi ha" però el que ells necessiten són viatgers, comunitat. "Com més volum de viatgers tinguem, millor funcionarà el negoci", afirma.
L'enlairament el fan impulsats per una petita ronda d'inversió liderada per un àngel inversor, incubats per Barcelona Activa i amb el reconeixement de CaixaBank amb el premi imaginPlanet Challenge. Més endavant, però, no descarten fer una ronda d'inversió més gran, però quan tinguin l'EcoDeliver funcionant i el mercat responent, i estiguin preparats per escalar.
