El 1870 a Barcelona es va fundar Tipografia, el que avui es Editorial Casals, amb 115 treballadors i unes vendes de 14 milions el 2019 (25% exportació) sota la direcció d'en Ramon Casals (55), besnét del fundador. El nom de l'empresa originària encara es nota en la consolidada línia de negoci de llibres religiosos, però la base del negoci avui en dia són els llibres de text i els infantils.
L'empresa va ser fundada per en Ramon Casals Xiqués i un soci que al cap de pocs anys va haver de fugir del país i deixar el negoci a conseqüència de la Guerra dels Matiners (3a Guerra Carlista 1872-76). Aquest va ser, al poc de començar, el primer repte amb què la família empresària Casals va haver de demostrar la seva capacitat de resiliència. Malauradament "a casa del ferre, ganivet de fusta" i, com a tantes famílies empresàries centenàries, la llarga història és verbal. Dels temes les famílies empresàries no sempre en parlen, amb el que malauradament es perd el perquè i com dels fets. Per evitar-ho de cara al futur ara estan preparant un llibre recollint la seva.
El forat del soci va ser ocupat pel germà del fundador. En morir els dos, va haver-hi un acord de divisió amistosa entre els seus fills i cada branca va seguir el seu camí. Miquel Casals, fill del fundador, i els seus germans Joan i Xavier, varen seguir junts. En esclatar la Guerra civil a causa de la relació de l'editorial amb els jesuïtes (editaven els llibres del IQS) i la temàtica religiosa de part del seu catàleg, en Miquel va ser assassinat, l'empresa intervinguda i en Xavier portat d'avant d'un tribunal popular de què va ser salvat gràcies a la intervenció de tres treballadors que varen argumentar que era necessari per a la continuïtat de l'activitat, que en aquell moment era d'impressió de propaganda.
Als anys seixanta es decideix abandonar el negoci d'impressió, igual que la majoria del sector, i centrar-se en l'edició i venda. El fill de Miquel s'estableix pel seu compte després d'un acord amistós. En Xavier segueix amb els seus dos fills Ramon i Joan. A principis dels setanta a causa de diferents visions del negoci els dos germans arriben a un acord de separació mitjançant compra d'accions, que manté les excel·lents relacions familiars.
L'any 87 s'amplia capital donant entrada amb un 75% a un important grup editorial. La família deixa la direcció i compra una petita editorial de llibre infantil. Les relacions amb el grup no són gens com es preveien. L'any 93 el grup editorial s'encamina cap a la liquidació i la família decideix comprar el 75% que no tenia per salvar l'empresa (l'única del grup que avui sobreviu). Fan un pla de salvació que significa més aportació de capital.
La Gran recessió que s’inicia el 2009 va obligar a reduir personal un 20%, el pes dels llibres de text va ajudar a superar-la. La disrupció digital pel que fa a suport ha sigut més soroll que realitat, representa un 3% del negoci (5% al sector). És un fenomen molt progressiu, que afecta més als llibres de text escolar que als llibres infantils. Sí que ha tingut més impacte com a canal de venda. Els hi ha afectat més al negoci l'economia circular, que ha portat al reaprofitament dels llibres de text, inclòs per llei a algunes comunitats autònomes.
El 2010 es va incendiar un dels magatzems, amb tots els llibres de text en castellà, just abans de començar el curs. La reacció dels col·laboradors interns i dels proveïdors va permetre imprimir de nou i entregar a temps.
La COVID-19 ha davallat el mercat del llibre, que no ha baixat més pel canal de vendes digital. L'exportació perilla, ja que a sud-americà el curs escolar començava al mes de març i no ho ha fet; amb el que inclòs perilla el cobrament dels enviaments ja fets.
La COVID-19 ha davallat el mercat del llibre, que no ha baixat més pel canal de vendes digital però l'exportació perilla per la incidència de la pandèmia en els mercats exteriors
La propietat actual està en mans de quatre integrants de la tercera i quarta generació. La cinquena està formada per dotze joves, de 10 a 27 anys. Agradaria que algun tingui capacitat i voluntat lliure de fer-se càrrec del negoci el dia de demà.
Un dels factors de superació amb èxit dels reptes ha sigut l'alta implicació de la família en la continuïtat del negoci i dels llocs de treball. L'altre la dels treballadors. No es consideren una empresa paternalista ni han fet grans coses, però sempre s'han interessat pels col·laboradors ("gra a gra s'omple el graner").
La resiliència és la capacitat per superar de forma positiva circumstàncies adverses. I la família Casals ha superat unes quantes, internes i externes. Han demostrat que les separacions de socis no tenen per què ser "a sang", que la implicació de la propietat i dels treballadors és clau en els moments de dificultat. Que la implicació dels treballadors s'aconsegueix dia a dia i mirant la història.
En aquests moments de grans trasbalsos causat pel coronavirus és bo poder mirar a empreses properes que han demostrat la seva llarga capacitat de superació. Les empreses familiars tenen més capacitat de sacrifici i més visió a llarg termini, però això no garanteix la seva continuïtat. Com va dir Charles Darwin "no és el més fort el que sobreviu, tampoc el més intel·ligent. És aquell que més s'adapta al canvi"; és a dir el més resilient.