El contracte del directiu

La regulació especial del contracte d'alta direcció és un aspecte poc conegut entre els directors generals, amb característiques molt diferents a les dels treballadors

El contracte del director general ha finalitzat. Perd el cotxe d'empresa, el mòbil i, després de més de 20 anys d'experiència laboral, només rep una indemnització de set dies per any treballat, amb un màxim de sis mesos en els millors dels casos. Aquestes són algunes de les característiques que contempla el contracte de l'alta direcció, un tipus de relació contractual entre l'empresa i el directiu, basada en la confiança recíproca d'ambdues parts i que tot directiu hauria de conèixer.

"Els treballadors tenen el seu sindicat, els empresaris són els propietaris i tenen el seu consell d'administració, però el director general no sap a qui acudir", comenta Emilia Mayol, advocada laboralista i assessora en temes legals del grup d'Esade Alumni.

Mayol rep cada any més de 150 consultes relacionades principalment amb els acomiadaments i les clàusules que permeten aquest tipus de contractes. "Hi ha força desconeixement en el sector i, de vegades, es dona el cas que la persona que ocupa la posició de director general no té el contracte de l'alta direcció". És a dir, la majoria dels directius desconeixen quin tipus de contracte els vincula amb l'empresa; si es regeix per l'Estatut del Treballadors o pel Reial Decret 1382 de 1985.

Qui és l'alta direcció?
Segons Mayol, "el problema arriba quan es produeix l'acomiadament, ja que el perjudici econòmic pot ser important pel directiu. Són casos que sempre acaben amb judici". Ara bé, quins subjectes formen part del contracte de l'alta direcció?

La llei considera personal de l'alta direcció, "aquells treballadors que exerceixen poders inherents a la titularitat jurídica de l'empresa i relatius als objectius generals de la mateixa", com per exemple el director general. "En aquest cas, no ho seria un director específic d'àrea", puntualitza Mayol, que afegeix que "la responsabilitat i el poder han d'anar sempre junts".

Davant d'unes definicions tan genèriques i bàsiques, les diferents interpretacions són a l'ordre del dia. Mayol recorda el desembre del 2011, com "un mes espantós ple d'acomiadaments entre els directors generals".

Pactes a mida
En aquest sentit, les clàusules i els pactes són una de les parts més importants dels contractes de l'alta direcció. Una d'elles és la de preavís, en la que l'empresa esta obligada a avisar al treballador de l'extinció de contracte, amb un nombre determinat de mesos. "Moltes vegades el directiu demana el màxim, 6 mesos, per curar-se amb salut, però si és ell el que vol marxar perquè té una altra oferta, també ha de respectar aquest temps", explica l'advocada.

No obstant, quan s'acomiada a un alt directiu, l'empresari, generalment, prefereix pagar la indemnització pactada, que no pas tenir un director general que no vol, durant el període de preavís.

Compensació econòmica
Què fa que un directiu pugui arribar a cobrar una compensació, encara que sigui ell qui decideix dimitir? Doncs la indemnització corresponent al pacte de no concurrència del seu contracte, que evita que pugui treballar en qualsevol empresa de la competència en els pròxims anys, segons el pactat. "Normalment es pacten dos anys, que és el màxim establert, tot i que de vegades aquesta situació esdevé un faixa pel directiu", comenta Mayol, qui recomana pactar i personalitzar al màxim cada una de les clàusules.

Avui et destaquem
El més llegit