Txell Miras (Sabadell, 1976) treballa entre Terrassa i Milà. A Itàlia ho fa per la línia femenina de Neil Barrett, icona de la moda masculina actual, primer impulsor de Prada Uomo i revulsiu, abans, a Gucci Homme. Fa onze anys que fa el viatge d'anada i tornada entre aquesta capital de la moda i l'estudi de Terrassa, mig taller, mig showroom, on conceptualitza, investiga, dibuixa i dissenya les produccions de la marca que porta el seu nom i que l'han erigida com un puntal del disseny més personal de casa nostra.
Txell Miras, forjada en la disciplina i l'autoexigència en la seva carrera com a ballarina, abans d'endinsar-se a la moda, es va llicenciar en Belles Arts i reivindica la cultura i la investigació constant com a bagatge necessari per la creació. Els seus dissenys, bastits a partir del blanc i el negre, són elegants i arriscats. L'objectiu: la creació i el volum de la peça per sobre del cos. Fragmentació de la figura i esbós de noves siluetes. Comoditat i singularitat.
Del seu debut a la Barcelona Fashion Week han passat ja deu anys. Aquesta setmana presenta la seva nova col·lecció al 080. Així és un dia a la vida de Txell Miras.
4.40 - Sona el despertador. Em dutxo i em vesteixo amb la roba que m'he deixat preparada la nit anterior. La maleta per marxar, també a punt.
5.45 - Marxo cap a l'aeroport.
6.30 - Terminal 1 de El Prat, em menjo un donut abans d'embarcar.
7.20 - Surt l'avió cap a Milà. Sempre amb Vueling. Sec al costat de la finestra, normalment seient 15A o 15F. Intento dormir.
8.45 - Aterro a l'aeroport de Malpensa. A Malpensa em prenc un cafè marrochino (el primer del dia), un tallat amb una mica de xocolata en pols.
9.33 - Surt el tren de Malpensa fins a Cadorna. El trajecte dura uns quaranta minuts. Em vaig posant en marxa, mentalment. Llegeixo durant el trajecte Jo confesso, l'última novel·la (grandiosa) de Jaume Cabré.
10.30 - Arribo a les oficines de Neil Barrett a Porta Gènova, al mig de Milà i prop de seus comercials d'altres grans firmes de la moda, com Zegna o Martin Margiela. Fa onze anys que treballo conceptualitzant i dissenyant la línia femenina de la marca com a freelance. Un equip de quatre persones i les línies clares del mateix Barrett. Entre investigació en formes, volums, teixits i recerca d'inspiració per a les noves línies de les col·leccions que han de venir, passa el matí.
13.30 - Dino a la mateixa empresa una piadina només de formatge "Sí solo fontina" i després un machiatto.
15.00 - Fem els fitting de la col·lecció. Es tracta de fer les correccions pertinents sobre els primers prototips. Mirem com queda posada la roba sobre el cos, com cau, com belluga. Model, patronista, product manager (que controla el procés del producte i el preu final). Tota la tarda treballant.
17.00 - Truco a casa per parlar amb la Lia, la meva filla, tres anys, que ja deu haver sortit de l'escola. Tot a lloc. Segueixo treballant.
20 - Se'm fa el vespre. A Milà, com que només m'hi desplaço cada quinze dies, dos o tres dies, passo moltes hores a la seu de la marca.
20.30 - 21.00 Me'n vaig a casa el Dani Urbano, director comercial de Neil Barrett. Amic, de Madrid, instal·lat a Milà de fa anys i el meu amfitrió quan hi sóc jo.
21.30 - Sopem alguna cosa ràpida.
22.30 - Repasso els detalls de la desfilada de la col·lecció d'hivern del 2014/15 de Txell Miras que presento al 080 de Barcelona. És l'única col·lecció que presento en passarel·la. Com que la col·lecció ja la tinc acabada em dedico a pensar les combinacions que construiran els looks, els accesoris i complements, l'ordre de les sortides, quin tipus de música hi aniria bé...
I a dormir aviat que demà serà un dia dur. Ben d'hora al matí agafo un tren cap a la Toscana per seguir els fitttings a la fàbrica de producció i a la tarda agafo un avió des de Florència per tornar a Barcelona.