"Els diners en metàl·lic hauria de desaparèixer, en el món actual és un problema". Ho apunta Jesús Palau, professor del Departament de Finances d'Esade. Sona molt radical, però la de Palau no és l'única veu que ho reclama. "Caldria acabar amb ell perquè no genera cap valor afegit", relata Marc Cortés, director general de la consultora RocaSalvatella, especialista en la transformació digital d'organitzacions i negocis. I en el món bancari també ho veurien amb bons ulls. "En els països més avançats és on menys diners en efectiu s'hi mou", assenyala Emilio Vizuete, gestor de banca d'empreses a Bankia i professor de la Universitat de Barcelona (UB).
Per què sorgeixen tants enemics dels bitllets i monedes? Perquè comporten molts més inconvenients que avantatges. En primer lloc, les operacions en metàl·lic, com a transaccions que es fan de mà en mà, tenen una traçabilitat gairebé nul·la: no deixen un rastre que l'autoritat financera ni fiscal pugui perseguir i faciliten el frau i el blanqueig de capitals. Això no passa amb els sistemes tradicionals de pagament electrònic, com ara les targetes de crèdit, on tots els moviments sí que queden reflectits. "Si tots els pagaments es fessin amb aquest sistema, Hisenda en registraria tota la informació i controlaríem molt millor el frau fiscal", resol Palau.
Segon problema: la seva manca de valor afegit com a baròmetre de l'activitat comercial. "El comprador treu els diners del banc, paga a la botiga i l'establiment els ingressa de nou, així que retornen al seu lloc d'origen sense oferir-nos cap informació del seu recorregut", destaca Cortés. Les transaccions amb targeta de crèdit, en canvi, sí que deixen empremtes molt més clares, de les quals es pot extreure informació valuosa sobre sectors comercials o hàbits de consum.
Una qüestió de seguretat
Aquest escrutini permanent, fiscal i de màrqueting, pot semblar excessiu i contrari al dret a la privacitat, molt més garantit amb el pagament en efectiu. Però hi ha una altra qüestió més difícil de rebatre: la inseguretat. La presència de diners en metàl·lic, al calaix del conductor de l'autobús o a la caixa forta d'un gran banc, és un imant per als delinqüents. La seguretat és precisament el què ha empès països com Suècia a plantejar-se seriosament acabar amb la circulació de diners en efectiu.
De moment ho han implementat en àmbits com el transport públic -els autobusos d'Estocolm ja funcionen només amb tiquets electrònics- amb l'objectiu principal de protegir els treballadors del servei. Un exemple similar, però en l'àmbit privat: la cadena de supermercats holandesa Marqt tan sols permet el pagament amb targeta. Consideren que és "més segur, net i ràpid" que el sistema tradicional.
Diners electrònics per a tot
Els diners electrònics encara han de superar un obstacle: el pagament de quantitats petites. Quan anem a comprar el pa o el diari seguim fent-ho amb monedes, ja que la implantació de les targetes moneder mai s'ha consolidat. "A aquests comerciants no els surt a compte disposar d'un TPV perquè la comissió se li menja el reduïdíssim marge de benefici que té", destaca Vizuete. Però aquest model ha de canviar, ja que, com recorda Cortés, "avui les limitacions de pagaments de mínims s'han eliminat". Especialment en les transaccions online, on és habitual pagar 99 cèntims amb targeta o paypal per una app o una cançó a iTunes.
La implementació del pagament amb telèfon mòbil, que tots els experts aventuren que serà el pa de cada dia d'aquí a ben poc temps (operadors tan poderosos com Movistar, La Caixa i Santander s'han aliat per impulsar-ho) pot trencar reticències amb aquest tipus de pagaments. "El valor afegit respecte a la targeta de crèdit és la comoditat", resol Vizuete. Un mòbil equipat amb una aplicació wallet (moneder) vinculada a una targeta virtual de prepagament recarregable, i amb tecnologia contactless (tan fàcil d'implementar com col·locar a l'aparell un adhesiu que facilita l'entitat bancària) ha de permetre pagar les nostres despeses diàries en un tancar i obrir d'ulls, amb el mateix aparell amb què miràvem Whatsapp mentre fèiem cua a la caixa.
Les incerteses de les monedes virtuals
Se sol confondre diners electrònics i virtuals però aquests últims, que també poden ajudar a enterrar els diners en efectiu, són figues d'un altre paner. El Bitcoin n'és l'exemple més conegut: una criptodivisa que ha augmentat espectacularment de valor en els darrers anys, tot i que també ha patit importants problemes de seguretat. Els experts divergeixen sobre el futur que li espera a aquest tipus de monedes. "No hi ha cap autoritat financera que ho reguli, el sistema ho veu com un enemic i sempre alertarà dels seus defectes per dissuadir-ne l'ús" destaca Vizuete.
Des de RocaSalvatella són més optimistes. "És una evolució disruptiva de la transacció electrònica, ja que aporta una nova manera de fer les coses ". Ho comparen amb el canvi de paradigma que ha suposat Whatspp per a les companyies telefòniques, o els portals d'Internet especialitzats en la recerca de pisos per a les empreses immobiliàries. Però per aconseguir una implantació massiva, monedes virtuals com el Bitcoin "han de ser molt fàcils d'entendre pels ciutadans del que ho són ara", diu Cortés.
Tot i així, assenyala casos d'èxit que mostren l'abast d'aquests nous models, en especial a països que "tenen un sistema bancari poc implantat". Per exemple a Kènia, amb M-Pesa, o Zimbabwe, amb EcoCash, totes dues aplicacions que bàsicament permeten la transferència de diners entre particulars amb el mòbil, i que faciliten el pagament electrònic a persones que fins ara n'estaven excloses.
Des del departament de Finances d'ESADE temen que la proliferació d'aquests sistemes virtuals "multipliquin les possibilitats de perdre el rastre de les transaccions". És a dir, segons el professor Palau, que tampoc puguin ser fiscalitzades i siguin un vehicle per al frau. "En aquests models, el més important serà sempre la transparència i la traçabilitat". En cas contrari, els diners en efectiu i les monedes virtuals acabaran tenint molts més punts (negatius) en comú que ens hauríem imaginat.
Per què sorgeixen tants enemics dels bitllets i monedes? Perquè comporten molts més inconvenients que avantatges. En primer lloc, les operacions en metàl·lic, com a transaccions que es fan de mà en mà, tenen una traçabilitat gairebé nul·la: no deixen un rastre que l'autoritat financera ni fiscal pugui perseguir i faciliten el frau i el blanqueig de capitals. Això no passa amb els sistemes tradicionals de pagament electrònic, com ara les targetes de crèdit, on tots els moviments sí que queden reflectits. "Si tots els pagaments es fessin amb aquest sistema, Hisenda en registraria tota la informació i controlaríem molt millor el frau fiscal", resol Palau.
Segon problema: la seva manca de valor afegit com a baròmetre de l'activitat comercial. "El comprador treu els diners del banc, paga a la botiga i l'establiment els ingressa de nou, així que retornen al seu lloc d'origen sense oferir-nos cap informació del seu recorregut", destaca Cortés. Les transaccions amb targeta de crèdit, en canvi, sí que deixen empremtes molt més clares, de les quals es pot extreure informació valuosa sobre sectors comercials o hàbits de consum.
Una qüestió de seguretat
Aquest escrutini permanent, fiscal i de màrqueting, pot semblar excessiu i contrari al dret a la privacitat, molt més garantit amb el pagament en efectiu. Però hi ha una altra qüestió més difícil de rebatre: la inseguretat. La presència de diners en metàl·lic, al calaix del conductor de l'autobús o a la caixa forta d'un gran banc, és un imant per als delinqüents. La seguretat és precisament el què ha empès països com Suècia a plantejar-se seriosament acabar amb la circulació de diners en efectiu.
De moment ho han implementat en àmbits com el transport públic -els autobusos d'Estocolm ja funcionen només amb tiquets electrònics- amb l'objectiu principal de protegir els treballadors del servei. Un exemple similar, però en l'àmbit privat: la cadena de supermercats holandesa Marqt tan sols permet el pagament amb targeta. Consideren que és "més segur, net i ràpid" que el sistema tradicional.
Diners electrònics per a tot
Els diners electrònics encara han de superar un obstacle: el pagament de quantitats petites. Quan anem a comprar el pa o el diari seguim fent-ho amb monedes, ja que la implantació de les targetes moneder mai s'ha consolidat. "A aquests comerciants no els surt a compte disposar d'un TPV perquè la comissió se li menja el reduïdíssim marge de benefici que té", destaca Vizuete. Però aquest model ha de canviar, ja que, com recorda Cortés, "avui les limitacions de pagaments de mínims s'han eliminat". Especialment en les transaccions online, on és habitual pagar 99 cèntims amb targeta o paypal per una app o una cançó a iTunes.
La implementació del pagament amb telèfon mòbil, que tots els experts aventuren que serà el pa de cada dia d'aquí a ben poc temps (operadors tan poderosos com Movistar, La Caixa i Santander s'han aliat per impulsar-ho) pot trencar reticències amb aquest tipus de pagaments. "El valor afegit respecte a la targeta de crèdit és la comoditat", resol Vizuete. Un mòbil equipat amb una aplicació wallet (moneder) vinculada a una targeta virtual de prepagament recarregable, i amb tecnologia contactless (tan fàcil d'implementar com col·locar a l'aparell un adhesiu que facilita l'entitat bancària) ha de permetre pagar les nostres despeses diàries en un tancar i obrir d'ulls, amb el mateix aparell amb què miràvem Whatsapp mentre fèiem cua a la caixa.
Les incerteses de les monedes virtuals
Se sol confondre diners electrònics i virtuals però aquests últims, que també poden ajudar a enterrar els diners en efectiu, són figues d'un altre paner. El Bitcoin n'és l'exemple més conegut: una criptodivisa que ha augmentat espectacularment de valor en els darrers anys, tot i que també ha patit importants problemes de seguretat. Els experts divergeixen sobre el futur que li espera a aquest tipus de monedes. "No hi ha cap autoritat financera que ho reguli, el sistema ho veu com un enemic i sempre alertarà dels seus defectes per dissuadir-ne l'ús" destaca Vizuete.
Des de RocaSalvatella són més optimistes. "És una evolució disruptiva de la transacció electrònica, ja que aporta una nova manera de fer les coses ". Ho comparen amb el canvi de paradigma que ha suposat Whatspp per a les companyies telefòniques, o els portals d'Internet especialitzats en la recerca de pisos per a les empreses immobiliàries. Però per aconseguir una implantació massiva, monedes virtuals com el Bitcoin "han de ser molt fàcils d'entendre pels ciutadans del que ho són ara", diu Cortés.
Tot i així, assenyala casos d'èxit que mostren l'abast d'aquests nous models, en especial a països que "tenen un sistema bancari poc implantat". Per exemple a Kènia, amb M-Pesa, o Zimbabwe, amb EcoCash, totes dues aplicacions que bàsicament permeten la transferència de diners entre particulars amb el mòbil, i que faciliten el pagament electrònic a persones que fins ara n'estaven excloses.
Des del departament de Finances d'ESADE temen que la proliferació d'aquests sistemes virtuals "multipliquin les possibilitats de perdre el rastre de les transaccions". És a dir, segons el professor Palau, que tampoc puguin ser fiscalitzades i siguin un vehicle per al frau. "En aquests models, el més important serà sempre la transparència i la traçabilitat". En cas contrari, els diners en efectiu i les monedes virtuals acabaran tenint molts més punts (negatius) en comú que ens hauríem imaginat.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.