20
d'Abril
de
2016 - 05:30
"La filantropia empresarial és una mica una entelèquia. Al capdavall, les empreses estan fetes per persones". Qui parla és Guillermo Cisneros, president i fundador de Unnivers i vicepresident d'Iniciativas Globales Berklee College of Music. Habitual resident als Estats Units, a Cisneros no el sorprenen les xifres que mostren com la filantropia privada en aquest país s'enfila fins al 2% del PIB, mentre a Espanya no arriba al 0,1%.
De fet, amb empresaris com Bill Gates al capdavant, poc més de 20 països al món tenen un PIB superior a la quantitat de diners que es destinen a filantropia als Estats Units. "En una societat on el 70% dels joves volen ser emprenedors i generar riquesa és més fàcil que hi hagi filantropia. Més que en una on el 70% dels joves volen ser funcionaris", indica amb rotunditat. Ho ha fet en el darrer Talking Numintec, destinat a analitzar la presència de la filantropia en el món empresarial.
Una segona oportunitat
Cisneros té clar que "cal canviar la por al fracàs en aquesta societat. Als Estats Units més que una cultura d'emprenedoria, hi ha la consciència que poden canviar el món amb l'impacte de la seva feina". Se suma a la idea José María Torres, president de Numintec. "Només a Europa tanquen un milió d'empreses cada any. Totes les persones que ho han perdut tot han de tenir l'oportunitat de refer la seva vida. Si no, només els queda l'exclusió social, l'economia submergida o les prestacions socials", assegura convençut.
Torres és dels empresaris que sempre s'apunta a defensar la seva responsabilitat social com a dinamitzadors econòmics. Conscient que no es pot arribar a tot, actualment centra els seus esforços a aconseguir una legislació europea que faciliti la segona oportunitat. Projectes com el multipremiat curtmetratge El Corredor volen conscienciar sobre una qüestió que Torres celebra que per fi sigui a l'agenda política.
"A Espanya al juliol es va aprovar una llei pensant en la foto, igual que es va fer amb la d'emprenedors, que no ha servit per res", lamenta el president de Numintec d'una legislació sobre la qual "molt poques persones se'n podran beneficiar perquè no contempla quitances dels deutes amb la Seguretat Social". Torres recorda que "perquè que tot vagi bé, depèn en primer lloc de l'economia". Alhora, adverteix que "amb la moda de les start-ups, els joves només volen ser Mark Zuckerberg i fer-se milionaris. Però crear una empresa s'ha de fer amb una visió a llarg termini, per crear un bé estable a la societat i generar feina".
Les aliances empresarials d'Unicef
Anna Folch, presidenta d'Unicef a Catalunya, recorda que no es tracta de cap ONG, sinó que l'organització "fa una funció d'incidència als governs de tot el món perquè prioritzin les seves polítiques amb mirada als infants".
Folch valora molt positivament comptar amb l'aliança de moltes empreses, que generen el 30% dels fons privats de l'organització (el 60% ve dels socis, ha explicat). "A vegades vas a signar un conveni i són els mateixos empresaris els que t'expliquen la missió d'Unicef, perquè creuen realment en ella", celebra.
La dirigent d'Unicef a Catalunya destaca que entre les seves aliances hi ha tant grans empreses, com mitjanes i petites. "Les polítiques de RSC a vegades es veuen com un pur maquillatge, però nosaltres veiem la vessant de l'empresari sensible que viatja al terreny a viure els projectes", defensa Anna Folch.
"Són canals que generen beneficis intangibles, però a la llarga també ho són d'econòmics", insisteix. "Quan com a empresari ets capaç d'entendre el valor de la filantropia estàs enfortint la imatge corporativa, així com la mirada de l'empleat cap a tu perquè veu que treballa en una empresa amb valors", diu Folch. Al seu parer, a més, "també t'enforteix davant dels clients. Aquests retorns intangibles sempre acaben generant benefici en el negoci".
En aquest sentit, la responsable d'Unicef explica que amb la crisi no han perdut col·laboració, ans al contrari. "S'ha constatat que quan més a prop estan les persones de les necessitats de tot tipus, més solidàries són. Durant la crisi no han baixat els socis, i hem augmentat els aliats entre les empreses", confessa. Per Anna Folch, "la persona que no té gaire cosa comparteix perquè té el drama més a prop".
Els riscos de la filantropia
Ariadna Trillas, periodista d'Alternativas Económicas, reconeix que "el món segurament seria pitjor sense tantes persones que volen tornar a la societat tot el que els ha donat". Ara bé, mentre la filantropia "ha viscut una segona edat d'or, som en una fase on hi ha més diners que mai (350.000 milions de dòlars) que coincideix amb un moment de màxima desigualtat al món", lamenta.
Trillas apunta que la majoria d'empresaris han aconseguit les seves fortunes gràcies a la globalització, que he fet perdre poder als estats. "La seva competició entre si per no perdre ingressos ha provocat un descens de la fiscalitat", analitza. Alhora, la periodista adverteix que un dels riscos de la filantropia és que "s'utilitzi per enfrontar-se a una possible demanda de redistribució. El filantrop decideix l'agenda i l'enfocament d'on van els diners". A més, segons Trillas, encara "hi ha empreses que gasten més a publicitar les accions que en les pròpies accions".
De fet, amb empresaris com Bill Gates al capdavant, poc més de 20 països al món tenen un PIB superior a la quantitat de diners que es destinen a filantropia als Estats Units. "En una societat on el 70% dels joves volen ser emprenedors i generar riquesa és més fàcil que hi hagi filantropia. Més que en una on el 70% dels joves volen ser funcionaris", indica amb rotunditat. Ho ha fet en el darrer Talking Numintec, destinat a analitzar la presència de la filantropia en el món empresarial.
Una segona oportunitat
Cisneros té clar que "cal canviar la por al fracàs en aquesta societat. Als Estats Units més que una cultura d'emprenedoria, hi ha la consciència que poden canviar el món amb l'impacte de la seva feina". Se suma a la idea José María Torres, president de Numintec. "Només a Europa tanquen un milió d'empreses cada any. Totes les persones que ho han perdut tot han de tenir l'oportunitat de refer la seva vida. Si no, només els queda l'exclusió social, l'economia submergida o les prestacions socials", assegura convençut.
Torres és dels empresaris que sempre s'apunta a defensar la seva responsabilitat social com a dinamitzadors econòmics. Conscient que no es pot arribar a tot, actualment centra els seus esforços a aconseguir una legislació europea que faciliti la segona oportunitat. Projectes com el multipremiat curtmetratge El Corredor volen conscienciar sobre una qüestió que Torres celebra que per fi sigui a l'agenda política.
"A Espanya al juliol es va aprovar una llei pensant en la foto, igual que es va fer amb la d'emprenedors, que no ha servit per res", lamenta el president de Numintec d'una legislació sobre la qual "molt poques persones se'n podran beneficiar perquè no contempla quitances dels deutes amb la Seguretat Social". Torres recorda que "perquè que tot vagi bé, depèn en primer lloc de l'economia". Alhora, adverteix que "amb la moda de les start-ups, els joves només volen ser Mark Zuckerberg i fer-se milionaris. Però crear una empresa s'ha de fer amb una visió a llarg termini, per crear un bé estable a la societat i generar feina".
Les aliances empresarials d'Unicef
Anna Folch, presidenta d'Unicef a Catalunya, recorda que no es tracta de cap ONG, sinó que l'organització "fa una funció d'incidència als governs de tot el món perquè prioritzin les seves polítiques amb mirada als infants".
Folch valora molt positivament comptar amb l'aliança de moltes empreses, que generen el 30% dels fons privats de l'organització (el 60% ve dels socis, ha explicat). "A vegades vas a signar un conveni i són els mateixos empresaris els que t'expliquen la missió d'Unicef, perquè creuen realment en ella", celebra.
La dirigent d'Unicef a Catalunya destaca que entre les seves aliances hi ha tant grans empreses, com mitjanes i petites. "Les polítiques de RSC a vegades es veuen com un pur maquillatge, però nosaltres veiem la vessant de l'empresari sensible que viatja al terreny a viure els projectes", defensa Anna Folch.
"Són canals que generen beneficis intangibles, però a la llarga també ho són d'econòmics", insisteix. "Quan com a empresari ets capaç d'entendre el valor de la filantropia estàs enfortint la imatge corporativa, així com la mirada de l'empleat cap a tu perquè veu que treballa en una empresa amb valors", diu Folch. Al seu parer, a més, "també t'enforteix davant dels clients. Aquests retorns intangibles sempre acaben generant benefici en el negoci".
En aquest sentit, la responsable d'Unicef explica que amb la crisi no han perdut col·laboració, ans al contrari. "S'ha constatat que quan més a prop estan les persones de les necessitats de tot tipus, més solidàries són. Durant la crisi no han baixat els socis, i hem augmentat els aliats entre les empreses", confessa. Per Anna Folch, "la persona que no té gaire cosa comparteix perquè té el drama més a prop".
Els riscos de la filantropia
Ariadna Trillas, periodista d'Alternativas Económicas, reconeix que "el món segurament seria pitjor sense tantes persones que volen tornar a la societat tot el que els ha donat". Ara bé, mentre la filantropia "ha viscut una segona edat d'or, som en una fase on hi ha més diners que mai (350.000 milions de dòlars) que coincideix amb un moment de màxima desigualtat al món", lamenta.
Trillas apunta que la majoria d'empresaris han aconseguit les seves fortunes gràcies a la globalització, que he fet perdre poder als estats. "La seva competició entre si per no perdre ingressos ha provocat un descens de la fiscalitat", analitza. Alhora, la periodista adverteix que un dels riscos de la filantropia és que "s'utilitzi per enfrontar-se a una possible demanda de redistribució. El filantrop decideix l'agenda i l'enfocament d'on van els diners". A més, segons Trillas, encara "hi ha empreses que gasten més a publicitar les accions que en les pròpies accions".