El dia 15 de desembre es va celebrar a la Cambra de Comerç de Barcelona la Primera jornada pel català a l’empresa. L’acte, organitzat per la Fundació Vincle, pretenia ser un punt de trobada i de reflexió entre empresaris, representants de l’administració i responsables d’entitats i fundacions després que la Fundació Vincle presentés, el 26 de juny passat, el Manifest pel català a l’empresa. A la declaració s’hi havien adherit, entre d’altres, empreses com Armand Basi, Bonpreu, el Grup Mediapro, Kave Home, La Selva, Parlem, Petrolis Independents, Plus Fresc, RACC, Grup Sorli, etc., i organitzacions com el Consell de Cambres de Catalunya, Foment del Treball Nacional o PIMEC.
Mar Forcada, patrona i secretària de la Fundació Vincle, va conduir la jornada, i va cedir la paraula al vicepresident de l’entitat, Xavier Albertí, que va donar la benvinguda a l’acte anunciant la intenció que aquella fos la primera d’una cita anual per tractar la qüestió, tan important per al present i futur de la llengua i la societat catalana en general, del català en l’àmbit empresarial.
La cohesió social a Catalunya, davant d’una cruïlla
El conseller de Política Lingüística, Francesc-Xavier Vila, va obrir l’acte amb la transparència que el caracteritza. Ens trobem davant d’un “afebliment de la capacitat d’integració lingüística de la immigració” –va dir– en la qual l’empresa té molt a dir i fer, tal com ha fet sempre en circumstàncies històriques encara més adverses. Tampoc va amagar que el retrocés de la llengua té com a conseqüència, per a aquells que la perceben amargament, una “desafecció” política evident i alhora preocupant, en contrast amb un segment de població que encara no ha trobat en la llengua cap valor simbòlic ni instrumental d’ascens social. La importància del català en l’empresa és de tal magnitud −passem un terç de la vida treballant− que Vila va plantejar una disjuntiva: o conjuguem la llengua en el món del treball i l’empresa per cohesionar la societat o el futur serà una mera suma de comunitats que cohabiten Catalunya sense reconèixer-se.
Posem fil a l’agulla: RSC i llengua
Josep Maria Canyelles va intervenir seguidament per reivindicar que d’una vegada per totes les empreses integrin un aspecte material com la llengua en les estratègies de responsabilitat social corporativa. Vocal de la Fundació Vincle i director de l’associació Respon.cat, Canyelles va justificar la inserció de la llengua en la responsabilitat social des de quatre enfocaments diferents: el legal –que no es queda solament en l’articulat sinó també en l’esperit de la llei; el comercial –la llengua és oportunitat de negoci; el de la responsabilitat social pròpiament dita, segons la qual les empreses són sensibles a les inquietuds socials, i, per últim, l’enfocament de sostenibilitat –la llengua és, també, una faceta més del medi cultural.
L’espontaneïtat no ens serveix: dotem-nos de plans lingüístics d’empresa
Els aspectes més formals amb relació al coneixement i aprenentatge del català (retolació, bones pràctiques, manifestos, cursos de llengua) són innocus si no anem al moll de l’os, que és la incidència sobre l’ús efectiu de la llengua. Aquest va ser el punt de partida de Ferran Suay, professor de psicobiologia de la Universitat de València i un dels gestors de la Consultoria d’Estratègies Lingüístiques (CEL), que va reblar la idea afegint que els usos no han progressat perquè els hem fiat a l’espontaneïtat, sempre favorable a la llengua dominant, el castellà. L’espontaneïtat, doncs, no ens serveix: cal regular-ne els usos interpersonals mitjançant plans lingüístics d’empresa.
Els consells d’administració i el català
L’acte el van tancar Jaume Roures, president d’Abacus Futur, i Josep Mateu, president del RACC, participants d’un col·loqui final conduït per Josep Lluís Segú. Els dos empresaris van confirmar que el coneixement del català augmenta l’ocupabilitat dels empleats, i que la qüestió de la llengua “ja ha arribat als consells d’administració de les empreses”.
La partida tot just ha començat.