L'Estat pacta amb la Comissió Europea en la negociació per l'addenda dels fons europeus que les entitats que depenen dels ministeris puguin executar recursos i, d'aquesta manera, esquivar el límit que obliga a concloure els projectes el 2026. D'aquesta manera, en els pròxims tres anys serà suficient amb decidir l'estratègia d'inversió i podrà quedar pendent l'operativa. És a dir, que "el que quedi per fer sigui executar i no decidir", apunten fonts del Ministeri d'Indústria a l'ACN. Aquest canvi d'estratègia afectarà especialment a Enisa, una entitat que depèn del ministeri d'Indústria i que passarà de gestionar 139 milions a més de 3.233 milions.
El dilluns passat la Comissió Europea va confirmar l'aprovació de l'addenda al Pla de Recuperació remès per Espanya, de la qual depèn el desemborsament de fons europeus. Després d'aquesta aprovació, ara l'executiu estatal es prepara per demanar la quarta remesa. L'aprovació d'aquesta extensió no només amplia en 94.000 milions els fons sinó que facilita la seva gestió.
Enisa passarà de gestionar 139 milions a més de 3.233 milions
En concret, es podrà allargar l'execució d'aquests fons, la gran majoria dels quals són préstecs, sense que la gestió sigui directament per part dels ministeris sinó d'empreses públiques vinculades com l'Empresa Nacional d'Innovació (Enisa), l'Institut per la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (Idae), el Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI) o Red.es. Les mateixes fonts asseguren que els projectes, com ara la creació d'una planta de bateries, són "de molta envergadura i calat i necessiten més que tres anys escassos de gestió".
En el cas d'Enisa, que fins ara estava dedicada exclusivament a l'impuls de pimes i startups, aquesta decisió els obliga a modificar el seu estatus jurídic de societat mercantil a empresa pública i a redimensionar-se. Aquesta organització gestionarà els fons de tres projectes estratègics per a la transformació i la resiliència (perte): el del vehicle elèctric i connectat, amb 1.250 milions d'euros, dels quals 1.000 són préstecs; el de descarbonització, amb 1.480 milions, dels quals 1.050 són crèdits i de l'agroalimentari amb 200 milions que es dividiran en tres trams.