"En aquest país ens agrada llegir en paper"

El director general d'Abacus explica les claus del model multiproducte de la cooperativa catalana, que ja compta amb 42 botigues i 816.000 socis consumidors

La cooperativa Abacus va néixer l'any 1968 per iniciativa d'un grup de mestres i de pares preocupats per l'educació dels seus fills i que volien cobrir necessitats bàsiques en qüestions com els llibres en català. De la primera botiga oberta al carrer París de l'Eixample barceloní, la cooperativa ha passat a gestionar avui 42 botigues a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears. Actualment, Abacus és una cooperativa que compta amb 816.000 socis consumidors i 480 socis de treball.

El 2014 Abacus va incrementar un 47,19% els resultats en comparació amb l'any anterior, "xifra positiva tenint present que, segons les dades globals de consum, el 2014 va estar el pitjor any a l'Estat des del 2007", explica el director general d'Abacus, Miquel Àngel Oliva. En una entrevista amb VIA Empresa, Oliva repassa l'evolució i els reptes de futur de la cooperativa catalana, membre fundadora del Grup CLADE.


A les botigues Abacus s'hi troben llibres, joguines i papereria. Quin és el producte que més us defineix?
Se'ns reconeix més com a llibreria, som líders en distribució de llibre infantil i juvenil a Catalunya. No som tan coneguts, i en canvi li dediquem molts esforços, per la papereria, que és amb el que fem la facturació més alta, un 23-33% del nostre volum de negoci. Som líders en el sector de la papereria per a escoles, petits comerços i oficines i la que necessitem a casa. I un 16-17% del volum de les nostres vendes ve de les joguines.

I el llibre de text?
El llibre de text ha estat important tots aquests anys i continua sent important, sigui en format paper o digital. Representa per nosaltres el tercer o quart grup en xifra de vendes, sobre el 12-14% depenent dels anys.

Com ha afectat la crisi a la venda de llibres?
Si parlem del llibre de text, fa quatre o cinc anys hi ha haver un boom de passar del paper al digital, però la crisi s'ha endut aquest moviment. Ja no es tracta dels continguts, sinó dels recursos perquè les escoles tinguin la seva xarxa, que hi hagi portàtils per a tothom i pagar tot això en situació de crisi és un problema. Pel que fa als llibres de ficció i no ficció, la previsió era que el 2015 el llibre digital tingués una quota de mercat del 30%, i avui estem al 4%. En aquest país ens agrada llegir en paper, i el digital entra de forma molt lenta. El llibre digital funciona bàsicament als Estats Units i al Regne Unit, gràcies a Kindle, però a la resta d'Europa no està funcionant.

No obstant això, seguiu apostant pel llibre digital?
Nosaltres en seguim venent perquè el client ens ho demana, però es ven més el llibre en paper. I en això estem contents, perquè sembla que l'any 2015 s'ha trencat la inèrcia. Han estat anys durs pel que fa a la venda de llibres, la crisi ha afectat d'una forma molt clara, però en aquest 2015, les vendes s'han recuperat i ha estat un bon any.

Quines estratègies heu seguit per capejar la crisi?
Nosaltres tenim un avantatge en relació a altres operadors, i és que som multiproducte. Pot ser que funcioni malament la joguina, la papereria o el llibre, però tots a la vegada poques vegades es dóna. La crisi ha estat molt dura, ha estat una crisi de consum i l'hem notat. El llibre, per exemple, ho ha passat molt malament, però la papereria no. I quan la papereria ha començat a baixar, la joguina és la que ha aguantat. La joguina ja fa dos o tres anys que està funcionant força bé, sobretot la joguina educativa.

Com s'explica aquest fenomen?
Si les famílies amb nens no poden sortir el cap de setmana, es queden a casa, i llavors fan treballs manuals o juguen a jocs de taula, i nosaltres tenim molt per oferir en aquests camps. Fa quatre o cinc anys vam introduir els treballs manuals preveient tot això i va anar bé. Al principi vam apostar pels treballs manuals per infants i vam ampliar els treballs manuals per a adults.

La crisi ha obligat a tancar llibreries i reestructurar el sector. Us ha afectat a vosaltres?
Nosaltres hem intentat gestionar d'una forma més eficient, reduint costos i millorant els processos i la logística. I també fent coses que aportin valor al client. A Abacus tenim una màxima, que és que no podem tenir botigues obertes al públic que no cobreixin les seves despeses directes, i fins al dia d'avui totes les nostres botigues cobreixen les seves despeses directes. Després contribueixen en major o menor mesura a cobrir les despeses indirectes, però les directes les han cobert sempre, per tant, no hem hagut de tancar cap botiga.

Com encareu el 2016?
Estem contents perquè la situació es recupera, tot i que de forma desigual. Veiem el futur amb optimisme, perquè estem creixent en vendes i també en tiquet mitjà, que vol dir que el client disposa de més recursos per gastar. En aquests moments estem enfocant la que serà l'estratègia d'Abacus pels pròxims tres anys. Afrontem una etapa important, en què voldríem que es visualitzés el tancament d'aquesta etapa de crisi tan dura i obrir noves perspectives. La crisi ha provocat canvis en la societat, en la forma de consumir, i també volem visualitzar el món ha canviat i que res, ni el consum, serà igual.

Què destacaria d'aquest canvi de model de consum?
El consumidor ha après una cosa molt important. Fa uns anys la Visa era un mitjà de pagament habitual, però ara el consumidor es modera i busca qualitat i preu. Una mostra la tens en el que va passar amb el Black Friday. Són vendes que es fan molt abans de Nadal, i per tant, has d'adequar el teu posicionament als canvis. Si no estàs situat en aquest nivell i no ofereixes al client allò que busca aquests dies concrets, difícilment ho podràs recuperar després. Has d'adequar el teu funcionament a tot això i ser conscient de quan el consumidor té diners disponibles i quan no els té. El consumidor ha après a funcionar d'una altra manera, i pels comerços serà obligatori canviar el xip.

L'any 2018 celebrareu el 50è aniversari. Com veu Abacus d'aquí a llavors?
Actualment estem debatent internament amb els treballadors i alguns consumidors quina ha de ser la nostra estratègia futura. Encara queda molt, però puc dir que seguirem en la nostra tònica, escoltant molt clarament el que ens diu el soci de consum. Treballarem per fer espai a productes que ara no el tenen i que seran importants per les famílies. I per millorar la seva experiència de compra. Això implica millorar les botigues, que siguin més còmodes i tecnològiques. Estem convençuts que la tecnologia jugarà un paper molt important a favor del consumidor i de les nostres noves botigues.

Avui et destaquem
El més llegit