Torres: "La Cambra actual no representa autònoms, pimes, ni grans empreses"

El candidat a la Cambra de Barcelona i president de Numintec centra la seva lluita en la segona oportunitat i l'equlibri empresarial

José María Torres, el president de Numintec, a les portes de l'hotel Sallés | Àngel Bravo José María Torres, el president de Numintec, a les portes de l'hotel Sallés | Àngel Bravo

José María Torres és empresari i president de Numintec, l’empresa de telecomunicacions que ell mateix va fundar. Campió del món de karate dues vegades, Torres centra la seva vida professional a lluitar per la segona oportunitat i per la igualtat empresarial. Ni els autònoms tenen els mateixos interessos que les pimes, ni les pimes que les grans companyies. I això s'ha de reflectir en el funcionament de la Cambra de Comerç, una institució que "ha de ser la casa de totes les empreses", però, per això, "cal transformar tota la institució". Sota el lema Les empreses al capdavant!, Torres haurà de compartir aquest objectiu no només amb Carles Tusquets i Ramon Masià, sinó també amb Enric Crous, el directiu de Cacaolat, que ara ha presentat la seva candidatura.

Ens trobem a l’hotel Sallés del carrer Pere VI, al 22@, molt a prop d’on té les instal·lacions de la seva companyia. Cafè en mà, Torres explica a VIA Empresa què l'ha motivat a presentar-se a les eleccions de la institució. Experiència en té i és que no només ha fundat la seva pròpia empresa, sinó que està en diferents patronals com Foment o Pimec, ha patrocinat diversos actes com el primer Congrés Internacional de Dones i ha col·laborat en la millora del teixit empresarial. També treballa pel desenvolupament sostenible centrat en l'Agenda 2030 i ara en un projecte propi amb l'ONU de la protecció de la infància.

Com afronta la candidatura?

Porto molts anys d'experiència en el món empresarial. Ara que el que hi és deixa el càrrec després de 16 anys, crec que és una bona oportunitat per presentar una candidatura renovadora amb gent amb ganes i il·lusió i que realment hi hagi una transformació i un procés democràtic.

Què canvia amb la vostra candidatura?

Si veiem les altres associacions empresarials com Pimec o Foment, no hi ha hagut més candidats. El fet que haguem aparegut nosaltres amb una candidatura molt plural, amb gent de totes les edats, de totes les ideologies i que portem tot tipus d'empreses -des de pimes i autònoms fins a grans-, i també amb moltes dones, ajuda la institució perquè veritablement sigui la casa de totes les empreses. Segurament si no ens presentéssim nosaltres, només hi hauria una candidatura oficialista i no hi hauria eleccions.

a1dc052e355f0374b8dcbe3e78674387793c5e1a66e2e0e60e0b1c6a6d7a0767

Torres coneix molt bé els interessos dels autònoms -ell ho és-, de les pimes i de les grans empreses | Àngel Bravo

Es poden agrupar totes les empreses i els autònoms en una sola candidatura?

Nosaltres, a la candidatura, també portem empreses grans, però per una institució com la Cambra de Comerç, als que cal ajudar és als petits i als autònoms. Les grans empreses tenen més recursos i no tenen tanta necessitat, però pel tema de la internacionalització, les pimes necessiten més ajudes que les grans. I la realitat és que les pimes i autònoms no estan representats a la Cambra, quan són el 99,8% del teixit empresarial.

Només se centra en la gran empresa, la Cambra actual?

Sí, però no en totes perquè, al final, quan parles amb moltes empreses, el que et diuen és que no se senten representades, que la Cambra no serveix per a res.

Què serà el primer que faran si guanyen les eleccions?

Recuperar l'essència de la Cambra de la internacionalització. Al final, a escala mundial, que una empresa vagi a través de les cambres dóna prestigi. I això s'ha de recuperar. El que s'ha de fer és que realment serveixi per ajudar tothom.

"Volem recuperar l'essència de la nostra internacionalització"

Com definiria el seu objectiu principal?

Tenim molts objectius perquè la Cambra, al final, vol servir per millorar l'economia i el teixit empresarial. Per això, el nostre objectiu és recuperar l'essència de la nostra internacionalització i, després, començar amb un projecte que volem fer de treballar l'emprenedoria en la distància fins a ajudar les startups i els joves que comencen, fomentar l'FP dual, ajudar les empreses que van bé i tancar el cercle amb la segona oportunitat, que hi porto anys treballant.

No se'n donen, de segones oportunitats?

S'ha de permetre a tots aquells projectes que han anat malament i a totes aquelles persones que s'han quedat sobreendeutades, que tornin de nou a la societat i no condemnar-los a la mort civil, a l'exclusió social, i que puguin trobar feina o muntar una nova empresa. Així tanquem el cercle de totes les necessitats i això ara no es fa.

Estan representats els joves a la Cambra?

Volem treballar també els vincles que existeixen entre l'escola i la universitat amb l'empresa. Jo crec que es poden millorar moltes coses en el tema de pràctiques i la qüestió del talent, que és important que no se'n vagi del país. Molta gent marxa perquè aquí no té oportunitats. En el programa portem qüestions sobre l'ocupació juvenil, però també sobre les persones de més de 45 anys, que desapareixen del mercat laboral.

d3887cc0b33949e45e5488a5dd91b45a24b5e1eb380c27ed0c77cd1dd1decf8c

Torres ja fa anys que lluita en defensa de la segona oportunitat a persones i projectes | Àngel Bravo

La vostra és l'única candidatura que porta gairebé un 50% de dones.

Volem feminitzar la institució perquè pràcticament no hi ha dones. Per això, portem moltes dones empresàries compromeses, amb ganes de fer coses i amb il·lusió. 

Com sabrem que hem aconseguit la paritat en el món empresarial?

Al final, arribarà un moment en què no haurem de parlar d'això. Això és la meritocràcia, que no haguem de parlar d'homes i de dones i no comparar-ho. Però suposo que encara queda un període d'adaptació. La combinació entre homes i dones, cadascú amb les seves qualitats, és el que fa que tot vagi millor, és l'equilibri, la suma.

"Als que han manat sempre, els interessa que voti molt poca gent, per això és important el vot electrònic"

Canviant de tema, aquesta serà la primera vegada que, segurament, es podrà votar a través del vot electrònic.

Nosaltres hem sigut els que més hem lluitat perquè sigui així perquè, tot i que ara diguin que sí que el volen, no és cert, no el volien. Nosaltres pensem que és més democràtic. Les últimes eleccions que es van fer a la Cambra, van votar menys del 2% de les empreses. Als que han manat sempre, els interessa que voti molt poca gent, però a nosaltres ens interessa el contrari: que també votin les pimes i els autònoms. Volem és que totes les empreses que no tenen representació a la Cambra, ara la tinguin.

Per què no tenen les mateixes oportunitats les pimes i els autònoms que les grans empreses?

Són les grans empreses les que han fet les lleis, les que ho han fet tot sempre i, per això, no hi ha hagut igualtat d'oportunitats. Espanya és dels pocs països que les grans es financen de les petites. Després, resulta que quan ve la crisi, un terç de les empreses que van tancar va ser perquè no van cobrar de les grans, no perquè ho estiguessin fent malament. Per això, estem lluitant perquè hi hagi un règim sancionador perquè les empreses paguin a 60 dies i no a 500, com fan moltes.

Què cal fer a la Cambra perquè totes hi tinguin veu?

Hem d'aconseguir que les pimes i els autònoms tinguin la representació que es mereixen pel seu volum. De les 423.000 empreses que voten, més del 50% són autònoms. Jo m'he discutit amb la Cambra perquè no han volgut agafar cap autònom per la junta electoral. Jo al cens vaig posar empreses i autònoms perquè hi fossin i no ho han admès. Per això, hem fet una queixa a la Generalitat perquè no deixen que hi hagi cap representant. Imagina't la mentalitat que hi ha.

"Fent bé les coses es pot fer que l'economia vagi millor i hi hagi més ocupació"

I si no guanyen?

Tot el que aconseguim de posicions en el ple de la Cambra, tindrà més representació. Hi ha moltes grans empreses, com alguna multinacional que ve a la nostra candidatura, que tampoc no se sent representada. Per això és necessari que hi hagi una renovació i una transformació en la institució. El repte és que siguem capaços de mobilitzar totes aquestes empreses. La Cambra serveix perquè està a la Fira, al Port de Barcelona... i fent coses bé, es pot fer que l'economia vagi millor i hi hagi més ocupació.

Què hauria de canviar?

Les coses han de funcionar de forma diferent. Dels 60 llocs que hi ha al ple de la Cambra, 14 són de pagament, segons la Llei de Cambres. Han de pagar un mínim de 75.000 euros l'any per quatre anys i això no ho pot pagar ni cap autònom, ni cap pime. Així s'asseguren 14 llocs per a les grans. Sis de les patronals tampoc no van a eleccions. Per tant, 20 de 60 entren sense haver estat votats. Hem de fer un gran esforç per aconseguir guanyar perquè ens juguem tot això.

Quin paper juga la transformació digital?

És fonamental en totes les empreses perquè les que no entrin en la digitalització, desapareixeran amb el temps. Estem en un món digital i qui no ho faci desapareixerà. És com la premsa: el paper és el que va passar ahir, la gent vol la informació al moment i això passa en tot. Amazon ja dissenya cases sense cuines. 

35aa4a8e909b454d20f0ae6955a257f8fc10c9e659e345ad0a82d48bb2a19b4a

Torres defensa que hi hagi un equilibri entre l'Administració i el capital privat a les cambres | Àngel Bravo

És transparent la Cambra actual?

No massa. Les cambres, en general, han de tenir acords amb l'administració perquè, al final, és una col·laboració amb el servei públic i les administracions han de donar-los suport. Quan el 2010 van treure el finançament a les cambres, les empreses havien de pagar una quota obligatòria i moltes cambres han hagut de tancar. Un repte important és que l'administració aposti per totes les Cambres i els deixi liderar la qüestió internacional, però per això han de donar pressupost. Ha d'haver-hi un equilibri amb el diner privat.

Com afrontaria la qüestió de la presidència de Fira de Barcelona?

Seria lògic que deixessin que fos el proper president de la Cambra qui decidís aquesta figura amb l'Ajuntament. No sembla gaire raonable que hi hagi tanta pressa per col·locar figures en institucions sense esperar que hi hagi eleccions. No hi hauria d'haver ningú que estigués més de vuit anys al capdavant de cap representació empresarial. Ha d'haver-hi renovació i hi ha molts casos de gent que porta molts anys.

"Jo no faig política, faig empresa, i vull que les empreses vagin bé i funcionin"

Per què l'haurien de votar?

Sóc empresari i crec que és important que una institució d'aquest estil la lideri un empresari. Porto molts anys lluitant amb accions, no amb paraules, pels drets de les empreses i per millorar. Porto anys col·laborant amb diverses associacions empresarials, potenciant el tema empresarial i finançant-ho de la meva butxaca. L'economia reverteix en el benestar de les persones. Jo no faig política, faig empresa, i vull que les empreses vagin bé i tot funcioni. Mai no he acceptat pressions de cap patronal perquè no col·labori amb una altra, ni les acceptaré mai. Sempre hi ha pressions perquè les patronals, de vegades, es veuen com a competència.

Haurà de treballar fort després de les eleccions.

Ara mateix, la Cambra no serveix, no està ajudant, però intentarem que actuï. Ara hem muntat la Plataforma Pymes. Portàvem dos anys de reunions i ara ho hem tirat endavant. Representem a més de dos milions d'empreses.

Perquè, Cepyme?

Cepyme, al final, és de la CEOE. Jo sempre he defensat que les pimes i els autònoms tenen que estar financerament i institucionalment separats perquè són interessos diferents. La plataforma no ha nascut per anar en contra de ningú, sinó per defensar el que ningú defensa. El que surt ara de president de la CEOE és com dir: sóc president del Barça i vicepresident del Reial Madrid. Com pots ser president de la gran empresa si vens de les pimes i autònoms?

Més informació
El 'Fair Play' de Crous per presidir la Cambra de Barcelona
Albino Campo: "La cultura emprenedora s'ha d'inculcar a primària"
Cambra de Barcelona, un comiat entre correus
Foment reescriu la seva història: gosadia i unitat
Avui et destaquem
El més llegit