Cambra de Barcelona, un comiat entre correus

Les eleccions camerals es convocaran abans de finals de 2018 pendents del ball de candidats i del tipus de votació que es permeti fer

Miquel Valls és president de la Cambra de Barcelona des de 2002 | ACN
Miquel Valls és president de la Cambra de Barcelona des de 2002 | ACN

Miquel Valls és president de la Cambra de Barcelona des del 21 de juny de 2002. I malgrat que aquest estiu ja va anunciar que no es tornaria a presentar a les eleccions de la institució catalana, el mandat de Valls se segueix allargant més del previst i ja són quatre anys de pròrrogues. El seu comiat depèn d'una llarga llista d'ingredients: candidats, votacions, lleis, impugnacions i correus. "És el moment de donar pas a una renovació", assegurava ara fa mig any. Joc de Trons, Ball de Cambres.

Durant la XXIII Trobada d'Economia a S'Agaró organitzada per la Fundació Olof Palme i la Cambra de Comerç de Barcelona, la pregunta entre vestidors era recorrent: "Tornarà Valls com a president de la Cambra durant la Trobada de 2019?". El protagonista en qüestió responia públicament que no... "Ell diu que no seguirà, però la convocatòria d'eleccions no apareix", apuntava la presidenta de la Fundació Olof Palme, Anna Balletbò, que per si de cas l'obsequiava amb un guardó honorífic.

"Tornarà Valls com a president de la Cambra durant la Trobada d'Economia a S'Agaró de 2019?", es pregunten

Segons fonts de VIA Empresa, la Generalitat convocarà les eleccions a les tretze cambres de comerç de Catalunya abans de finalitzar el 2018, complint així la data límit del 31 de març de 2019 fixada per la llei catalana. Ara bé, no tot és tan fàcil com sembla i és que es preveu que les impugnacions al decret elector frenin el procediment i facin tremolar qualsevol travessa de dates.

La qüestió no és votar o no, sinó com

Un dels principals motius de disputa interna és el vot per correu electrònic i/o postal. De fet, ja hi ha un elector que a través del despatx Pou de Avilés va demanar la suspensió cautelar al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) del decret elector de Cambres de Comerç aprovat pel Govern a finals de juliol que proposa votar només de forma electrònica (remota i presencial).

En concret, l'elector considera que el decret "no respecta la normativa bàsica estatal" de les Càmeres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació al substituir el vot per correu postal. Es reclama que en tot cas sigui compatible i que la signatura electrònica compti amb garanties de seguretat, llibertat, identitat, secret de vot i correcte escrutini.

El TSJC ha admès el recurs contenciós a tràmit, però fonts de VIA Empresa avancen que "el decret elector de la Generalitat té aval jurídic com per tirar endavant només amb el vot electrònic". Del correu postal se'n critica sobretot la seva "opacitat". Per a tot plegat, el decret incorpora també la creació de la Junta Electoral Central per complementar les Juntes Electorals Territorials així com la figura de l'auditor del procés que vetllarà pel procediment.

Candidats: 3+1

El president de Numintec i candidat a la Cambra de Comerç de Barcelona, José Maria Torres, ja s'ha posicionat a favor del decret del Govern i recorda que "a les eleccions del 2010, on la participació va ser de l'1,8% del cens electoral, del qual el TSJC va considerar nul el 100% del vot emès per correu postal i només un 9,2% va votar de forma presencial".

Torres: "A les eleccions del 2010 el TSJC va considerar nul el 100% del vot emès per correu postal i només un 9,2% va votar de forma presencial"

Aquesta dada no només reforça l'argument de l'opacitat del vot per correu postal sinó que també implica que a les darreres eleccions només van votar 700 empreses d'un cens de 390.000. Així doncs, Torres defensa que amb el vot electrònic es guanya "participació i seguretat" i posa les Cambres de Comerç del País Valencià com a exemple d'utilitzar el vot electrònic com a únic mecanisme. De fet, el president de la Cambra de València, José Vicente Morata, defensa que "el vot telemàtic permet que totes les empreses del cens puguin votar només posant el seu CIF".

Des de la Cambra de Barcelona recorden que no hi ha "un posicionament oficial" pel que fa al modus operandi de la votació: "Només complim la llei". Un cop es convoquin les eleccions, hi ha un termini de 15 dies per presentar candidatures.

Morata: "El vot telemàtic permet que totes les empreses del cens puguin votar només posant el seu CIF"

De moment, l'empresari i president de Banca Mediolanum, Carles Tusquets, i l'economista Ramon Masià completen la llista pública de candidats a la presidència. Ara bé, es parla també entre vestidors d'un quart candidat tapat: Enric Crous, conseller delegat de Cacaolat.

Efecte contagi a la Fira de Barcelona

El ball de cadires no s'acaba aquí i és que la presidència de la Fira de Barcelona penja també de la Cambra de Comerç de Barcelona. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, però, ja ha tirat pel dret i ha decidit convocar el consell general format per l'Ajuntament, Generalitat i Cambra de Comerç per mitjans de desembre.

L'objectiu del consell és aprovar els pressupostos de 2017 i 2018 i escollir substitut per a l'encara president José Luis Bonet que porta al càrrec des del setembre de 2004. Sembla que el millor posicionat és l'empresari Pedro Fontana proposat per la Cambra de Comerç, però el seu càrrec de conseller caduca en un any i això implicaria que la seva presidència interina caducaria a l'estiu de 2019.

També sonen el conseller delegat de Mat Holding i president de FemCat, Pau Relat, o el president de Telefónica a Catalunya, Kim Faura, entre d'altres. Per a tot plegat, es necessita el consens del trident d'institucions i tampoc queda descartat que la cadira presidencial es quedi, de moment, sense candidat.

"La renovació del consell d'administració de Fira de Barcelona i l'elecció del nou president hauria de realitzar-se comptant amb el nou equip que liderarà la Cambra de Comerç de Barcelona", apunta Torres.

Collboni parla i Valls no s'amaga

La Cambra de Comerç de Barcelona acumula més de "quatre anys de pròrroga" per anades i tornades de l'adaptació de la llei general de Cambres estatal que alhora va quedar paralitzada amb l'aplicació de l'article 155. En el cas de la Fira de Barcelona, la pròrroga ja és superior als dos anys. A qui dia passa, any empeny.

"La incapacitat de diàleg i d'acords fa que tinguem bloquejada la renovació de la Fira. No ho pot dir Miquel Valls així que ja ho dic jo", assegurava el vicepresident de desenvolupament social i econòmic de l'AMB, Jaume Collboni, durant la Trobada d'Economia a S'Agaró. Valls se'l mirava atentament des de la primera fila del públic.

Valls: "Estic convençut que trobarem una solució perquè la història d'èxit de Fira de Barcelona continuï"

El president de la Cambra, però, ha aprofitat una roda de premsa sobre infraestructures per dir-hi també la seva: "Estic convençut que trobarem consens i una solució com sempre l'hem trobat perquè aquesta història d'èxit que és Fira de Barcelona continuï". I per acabar, recorda que la Fira suposa més de 3.000 milions d'euros d'economia induïda a Catalunya.

La polèmica està servida entre institucions, candidats i correus electrònics i postals. El rellotge no s'atura i com diu el refrany: "Tal dia farà un any".

Més Informació
Colau convoca el consell general de Fira de Barcelona
Miquel Valls no repetirà a la Cambra
Foment reescriu la seva història: gosadia i unitat
Avui et destaquem
Comentaris