El sector químic enceta un final de 2025 per oblidar i, en clau catalana, Ercros n’és un dels exemples més representatius: aquesta primera meitat de novembre es coneixia que la companyia catalana ha registrat pèrdues de 41,2 milions d'euros en els nou primers mesos de l'any, un resultat fins a cinc vegades més negatiu respecte al del 2024, quan va perdre 7,8 milions. Per si no fos prou, Ercros afronta des del 2024 un període marcat per dues OPA a càrrec de dos veïns gegantins, la portuguesa Bondalti Ibérica i la italiana Esseco Industrial -que es va retirar el passat agost i va deixar via lliure a Bondalti-; tot plegat, davant una indústria castigada per una feble demanda i uns costos energètics creixents, que s’afegeixen a una forta competència procedent de països extracomunitaris. Un còctel Molotov que augura un horitzó pessimista a la indústria química europea.
Ercros assenyala l'energia
“Les causes que expliquen els resultats d’Ercros el 2025 són les mateixes que expliquen l’evolució de la gran majoria d’empreses europees del sector”. Resultaria complicat trobar una veu més autoritzada per parlar de la indústria química que la d’Antoni Zabalza, president i CEO d’Ercros; i per parlar d’aquesta darrera, impossible. En el convuls moment que travessa la indústria química i, per tant, les companyies del sector, Zabalza ha conversat en exclusiva amb VIA Empresa per analitzar els darrers resultats d’Ercros i els reptes que encetarà les pròximes setmanes. "Mentre persisteixi l’actual situació d’excés d’oferta, els volums, els preus i els marges del sector continuaran sota una forta pressió", explica Zabalza, després d’insistir en algunes de les principals raons que incideixen en el sector, mencionades anteriorment.
Zabalza: "Mentre persisteixi l’actual situació d’excés d’oferta, els volums, els preus i els marges del sector continuaran sota una forta pressió"
El president i conseller delegat d’Ercros no triga a assenyalar els costos energètics que, segons apunta, en el cas de l’electricitat, el preu s’hauria vist encarit gairebé un 50% respecte al període prepandèmic -50 euros per MWh davant els actuals 70 euros per MWh-; d’altra banda, el preu del gas hauria crescut dels 20 als 40 euros per MWh. “Aquest any, a Espanya, l’electricitat serà un 50% més cara i el gas el doble de car. I a això s’hi afegeix l’encariment dels drets d’emissió de CO2, el valor dels quals s’ha triplicat des del 2019”, subratlla Zabalza a VIA Empresa.
"I l'Europea?"
Si bé el panorama ja és complicat en clau estatal, el conjunt d’Europa registra pitjors indicadors. Segons un estudi de Crédito y Caución, la indústria química europea creixerà per sota de l’1%, davant el creixement de l’1,2% que la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE) espera que registri l’Estat. El principal motiu d’aquestes estancades estadístiques rau a la química bàsica, aquella que fabrica les matèries primeres amb què després treballen altres sectors. Representa ni més ni menys que un terç de la indústria química en el seu conjunt, agrupa les grans plantes que es troben a l’inici de la cadena de valor -com Ercros-, i, des del 2022, pateix un retrocés crític.
“En l’àmbit europeu, la indústria química farà una baixada molt pronunciada”, assegura per la seva banda el president de l’Associació d'Indústries Químiques de Catalunya i director general de Sucitesa, David Pagan. Pagan coincideix amb Zabalza i ressalta a VIA Empresa l’efecte papallona que crea la pujada del cost de l’energia en el sector de la química, que consegüentment incrementa els costos de producció i, finalment, el de les matèries primeres. “Espanya i en general el sud d’Europa encara resisteixen, però el nord està molt més amoïnat, la producció ha caigut en picat i s’han tancat moltes plantes importants pel continent”, afegeix.
En aquest sentit, en els dos darrers anys una vintena de grans instal·lacions europees que fins ara aportaven un total d’onze milions de tones de matèries primeres al mercat han abaixat la persiana; i és que la xifra és encara més devastadora si no només tenim en compte les principals plantes químiques del continent: sense anar més lluny, l’alemanya Basf va tancar el 2023 onze plantes, i van desaparèixer de la nit al dia fins a 2.600 llocs de treball; la britànica Ineos, d’altra banda, també ha anunciat recentment el tancament de dues plantes a Rheinberg, que s’afegeixen a les tres que tancarà l’estatunidenca Dow a Europa.
El pla d'Ercros per resistir
I, finalment, trobem Ercros, la primera empresa de química bàsica a l'Estat, amb una desena de centres productius establerts a Aragó, el País Valencià, Madrid i Catalunya, on concretament compta amb dues plantes a Vila-seca i una a Tarragona. Les instal·lacions catalanes estan dedicades a la producció de clor, sosa càustica i PVC, entre d’altres, i en conjunt donen feina a unes 340 persones.
Les instal·lacions catalanes d'Ercros donen feina a unes 340 persones
Per complementar les dades mencionades a l’inici del text, la companyia va disminuir els ingressos -també entre gener i setembre- un 4,7%, fins als 508,5 milions d’euros, i el resultat brut d’explotació un 89,6%, fins als 2,4 milions. Les tones de productes que va vendre també van descendir, de les 748.000 tones a les 710.000. “Hem activat una revisió exhaustiva de les despeses i ingressos de les diferents àrees de la companyia, amb l’objectiu de potenciar el seu marge d’explotació al màxim”, explica Zabalza a VIA Empresa.
Aquest pla que ha elaborat la firma química catalana s’estructura en costos i ingressos. Quant als primers, el pla preveu reduir tant els costos variables com els fixos, mitjançant la renegociació dels contractes de matèries primeres, l’homologació de nous proveïdors o l’optimització dels contractes de serveis. Pel que fa als segons, Ercros està adoptant mesures específiques per incorporar nous productes al seu portafolis i l’obertura de nous mercats, així com reforçar la seva presència en els mercats domèstics.
Una doble OPA italo-portuguesa
A la delicada situació d’Ercros se li afegeix la doble OPA que ha afrontat des de la primavera del 2024: el mes de març, la portuguesa Bondalti Ibérica plantejava una OPA voluntària sobre el 100% de la companyia amb un preu inicial de 3,60 euros per acció -posteriorment reduït a 3,505 euros després del pagament de dividends-. Tres mesos després, la italiana Esseco Industrial n'anunciava una de nova amb un preu superior, concretament de 3,84 euros per acció -i posteriorment corregit a 3,745 euros-, malgrat que aquesta es va retirar i va deixar viure lliure a Bondalti, després de conèixer les condicions imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).
La CNMC va apreciar riscos per a la competència als mercats d'hidròxid de potassi, tant sòlid com líquid, i carbonat de potassi, motiu pel qual l’ens va elevar l’operació a una segona fase, i finalment, el 21 de juliol del 2025, la va autoritzar sempre que Esseco complís la condició de rescindir el contracte de subministrament amb el grup coreà UNID i evités exclusivitats amb distribuïdors de productes potàssics. Després de mantenir fermes les condicions i de no elevar el cas al Consell de Ministres, Esseco va anunciar en un comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) el seu desistiment.
Així doncs, l’OPA que continua endavant és la planejada inicialment per Bondalti. Quan és preguntat pels escenaris que contempla Ercros davant el desenllaç de l’OPA, Zabalza respon a VIA Empresa que l’operació “està seguint la tramitació administrativa corresponent”. L’OPA va ser aprovada per la CNMC el passat 30 d’octubre, després de considerar “suficients” els compromisos que la companyia portuguesa va proposar per solucionar els problemes de competència. Entre aquests compromisos figura principalment el subministrament d’hipoclorit a tercers fabricants al preu de cost, amb les condicions de no superar les 85.000 tones anuals i amb una validesa de cinc anys, prorrogables fins a un màxim de quinze. Encara resta pendent, però, l'examen del ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, i, si ho estima procedent, el del Consell de Ministres.
L'OPA de Bondalti va ser aprovada per la CNMC el passat 30 d’octubre, després de considerar “suficients” els compromisos que la companyia va proposar per solucionar els problemes de competència
Amb tot, l’oferta de Bondalti valora la companyia catalana en 320,5 milions d’euros, i el calendari estimat, segons fonts consultades per VIA Empresa, implicaria l’aprovació del fullet per part de la CNMV després de l’autorització del ministeri d’Economia aquest mes de novembre, per donar lloc al període d’acceptació i al desenllaç de l’OPA durant el mes de desembre. Un desenllaç que, en cas que sigui favorable per a Bondalti, reforçaria la seva posició a la península en el mencionat sector de la química bàsica.
Una indústria química europea "maltractada" a cop d'aranzels i regulacions
"La situació de la química bàsica europea és crítica i requereix mesures urgents i estructurals per part de les autoritats europees i estatals”, va alertar la presidenta de la mencionada FEIQUE, Teresa Rasero, en l’assemblea general de l’entitat celebrada el passat 30 d’octubre. Rasero va detallar que la química bàsica pateix una caiguda del 9% des del 2020, fet que origina el risc de multiplicar els processos de desinversió: “El risc no només és perdre riquesa i ocupació, sinó comprometre la nostra autonomia estratègica en àmbits tan essencials com la salut, l'energia, l'alimentació o la defensa”.
Quan la presidenta de la FEIQUE interpel·la les autoritats ho fa pel “maltractament” que segons Pagan pateix la indústria: “La química és a tot arreu, i la seva indústria representa un percentatge del PIB molt alt; i se l’està maltractant” assegura. L’afirmació del president de l’AIQC ve donada arran del paper regulador que adopta Europa davant uns Estats Units innovadors i una Xina productora: “L’aspecte regulador suposa encara més costos addicionals, i moltes empreses químiques, que es veuen sense suport de l’Administració, decideixen tancar i marxar a la Xina o als Estats Units”.
Rasero: “El risc no només és perdre riquesa i ocupació, sinó comprometre la nostra autonomia estratègica en àmbits tan essencials com la salut, l'energia, l'alimentació o la defensa”
En mencionar els Estats Units no es pot passar per alt la guerra aranzelària, a la qual precisament Ercros ha fet referència en alguna ocasió per indicar que, evidentment, no contribueix a la recuperació de l’activitat de la indústria a Europa. “Les actuals tensions aranzelàries, així com la feble demanda europea, han portat Ercros a impulsar la diversificació de destinacions per aprofitar les oportunitats que sorgeixin per defensar els seus marges. Estem treballant en aquesta direcció”, conclou Zabalza.