Els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) han tornat als titulars dels mitjans de comunicació arran dels anuncis de diverses empreses que han plantejat ajustos de plantilla a Catalunya durant els primers mesos del 2026. Aquest fet ha generat preocupació social i ha reobert el debat sobre l’estat real del teixit empresarial català. Tanmateix, per entendre què està passant convé anar més enllà de l’impacte mediàtic de cada cas concret i analitzar el context global de l’economia i de l’ocupació.
Un ERO és un procediment que permet a una empresa aplicar acomiadaments col·lectius quan existeixen causes econòmiques, organitzatives, tècniques o productives. Normalment, s’utilitza quan l’empresa considera que necessita reduir estructuralment la seva plantilla per adaptar-se a una nova realitat competitiva. Les dades mostren que els ERO han augmentat durant el 2026. Segons les darreres xifres disponibles, els treballadors afectats per acomiadaments col·lectius a Catalunya van créixer més d’un 50% interanual durant el primer trimestre de l’any, amb prop de 1.900 persones afectades, sobretot al sector serveis i a la indústria.
Segons les darreres xifres disponibles, els treballadors afectats per acomiadaments col·lectius a Catalunya van ser prop de 1.900, sobretot al sector serveis i a la indústria
Ara bé, aquestes dades s’han de contextualitzar. Catalunya té actualment més de 3,9 milions d’afiliats a la Seguretat Social, la xifra més alta de la seva història. Per tant, malgrat el repunt dels ERO, el conjunt de l’ocupació continua mostrant una notable capacitat de resistència. No som davant una situació comparable a la gran crisi financera del 2008, quan la destrucció de llocs de treball era generalitzada i afectava pràcticament tots els sectors econòmics. El que estem vivint avui és un procés diferent: una transformació del mercat laboral.
La quarta revolució industrial està modificant acceleradament la manera de produir, de treballar i de competir. La digitalització, la robotització, la intel·ligència artificial i l’automatització estan eliminant determinades feines, especialment les més repetitives o administratives. A això s’hi afegeixen els problemes geopolítics internacionals, les tensions comercials, l’encariment energètic, la competència global i la incertesa derivada dels conflictes internacionals. Tot plegat obliga moltes empreses a replantejar estructures, processos i dimensions.
És evident que aquesta transformació genera inquietud. Quan es destrueixen llocs de treball, hi ha empreses, persones i famílies que pateixen. Però és important mantenir una mirada històrica i evitar catastrofismes. Les anteriors revolucions industrials també van destruir molts llocs de treball i van generar incertesa. Tanmateix, van acabar generant més ocupació, més prosperitat i noves activitats econòmiques que abans ni existien. Per exemple, a Catalunya, quan es va iniciar la primera revolució industrial, més del 80% de l’ocupació estava vinculada al camp. Avui, en canvi, l’ocupació agrària representa aproximadament només un 3% del total. Gràcies a la tecnologia, la producció agroalimentària s’ha multiplicat enormement amb molta menys mà d’obra. Es van perdre molts llocs de treball agrícoles, però al mateix temps es van crear moltes més oportunitats a la indústria i, posteriorment, als serveis i a les activitats vinculades al coneixement.
La història recent també aporta exemples molt il·lustratius. L’any 2013, The Economist va preveure que la tecnologia i la intel·ligència artificial podrien destruir fins al 90% dels llocs de treball en comptabilitat i auditoria. Segons la International Federation of Accountants (IFAC), l’ocupació mundial en aquestes professions ha continuat creixent prop d’un 1% anual des d’aleshores. La tecnologia ha automatitzat tasques rutinàries, però també ha generat nous serveis i perfils professionals de més valor afegit.
És cert que l’atur continua sent massa elevat i que, malgrat la seva reducció dels darrers anys, encara supera nivells que haurien de preocupar-nos. Però també és veritat que moltes empreses tenen dificultats per trobar determinats perfils professionals i el talent que necessiten. Aquesta aparent contradicció posa de manifest que el problema no és només quantitatiu, sinó també qualitatiu. Hi ha llocs de treball que desapareixen mentre d’altres queden vacants perquè no sempre coincideixen les competències disponibles amb les que demanda la nova economia.
Per tant, és possible que la intel·ligència artificial i la quarta revolució industrial acabin creant més llocs de treball dels que destruiran, però això no passarà automàticament. Dependrà molt de les decisions que prenguem com a societat. Si es fan bé les coses, la tecnologia pot augmentar la productivitat, generar nous sectors d’activitat, millorar serveis i crear ocupacions de més valor afegit. Però si no invertim prou en talent, formació i innovació, hi ha el risc que augmentin les desigualtats i que moltes persones quedin despenjades.
L’any 2013, The Economist va preveure que la tecnologia i la IA podrien destruir fins al 90% dels llocs de treball en comptabilitat i auditoria, però, segons la IFAC, l’ocupació mundial en aquestes professions ha continuat creixent prop d’un 1% anual des d’aleshores
Per això, una de les grans prioritats hauria de ser la formació al llarg de la vida. Cada vegada serà més important la capacitat d’aprendre contínuament, reciclar-se professionalment i adaptar-se als canvis. El futur laboral exigirà menys feines rutinàries i més competències digitals, creatives, analítiques i relacionals. Les empreses també tenen una gran responsabilitat. Necessiten invertir més en innovació, digitalització i capital humà. Les empreses més competitives acostumen a ser precisament les que millor saben atraure, desenvolupar i transformar el talent. I el país també ha de reaccionar. Catalunya necessita reforçar la seva competitivitat, reduir burocràcia, millorar la connexió entre universitat i empresa, impulsar la recerca i facilitar el creixement empresarial. Els territoris que lideraran la nova economia seran aquells capaços de convertir coneixement en innovació, activitat econòmica i ocupació de qualitat.
Els ERO són una realitat preocupant per a les persones afectades, però també són un símptoma dels grans canvis econòmics que estem vivint. La tecnologia no elimina el treball; el transforma. En totes les revolucions industrials hi ha hagut guanyadors i perdedors. I els que han acabat avançant més, siguin persones, empreses o països, han estat aquells que millor s’han adaptat als canvis i han sabut aprofitar les noves oportunitats. Per això, Catalunya necessita reduir burocràcia, apostar encara més pel talent, la formació, la innovació, la recerca, l’emprenedoria i el creixement empresarial. El gran repte no és frenar el canvi, perquè això és impossible, sinó gestionar-lo bé perquè aquesta transformació acabi generant més prosperitat, més competitivitat i més oportunitats per a tothom.