L’auge del comerç electrònic dispara la contractació d’espais logístics, que va assolir un nivell de contractació de 665.000 metres quadrats a Barcelona durant el 2018, una xifra rècord que significa un increment del 44,3% respecte a l’any anterior. Segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), les vendes per internet creixen a un ritme interanual del 27,2%, i ja mouen 21.800 milions d’euros a l’Estat espanyol.
Fenòmens de màrqueting com el Divendres Negre (Black Friday) o el Ciberdilluns (Cyber Monday) van donant lloc a la necessitat d’una infraestructura logística de grans dimensions, fet que obliga les grans distribuïdores a ampliar contínuament les instal·lacions.
El professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Xavier Budet assegura que "la celeritat és un factor clau de les cadenes de subministrament actuals", i que és precisament per aquest motiu que "els operadors logístics es van situant més a prop dels seus clients". No obstant això, l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i la consultora immobiliària Forcadell alerten de la poca disponibilitat de naus industrials als llocs on la demanda és més elevada, com Barcelona i Madrid. "Si el creixement de les compres en línia segueix el ritme dels darrers anys, arribarem a un punt en què no hi haurà prou espai urbà i es produirà un col·lapse de les comandes", assegura el professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Josep Maria Català.
Solucions per mantenir el negoci
Segons un informe de Zetes, avui dia les empreses líders del mercat només tarden vint minuts a preparar un encàrrec i garanteixen un lliurament complet en el primer intent. Ara bé, una saturació dels lliuraments —lligada a un augment dels temps de lliurament— posaria les companyies entre l’espasa i la paret, tenint en compte que el 78% dels consumidors deixa de comprar en una empresa si rep un producte tard o incomplet per tercera vegada. Serà necessari, doncs, trobar solucions alternatives.
Català assegura que l’ús de les dades massives podria ser una solució a la falta d’espai logístic, ja que "permetria l’especialització dels magatzems segons el barri on siguin i factors com la renda per capita, el volum comprat, el temps de reposició o els productes més demanats per zona, hores i tipus de comprador". Analitzar les dades de les comandes també permetria guanyar més espai per a les mercaderies. "Es podrien oferir descomptes en els productes amb menys rotació o bé es podrien traslladar a les naus de fora la ciutat per a prioritzar l’emmagatzematge dels productes més venuts", exemplifica Català.
Un dels grans reptes dels lliuraments de compres electròniques és l’impacte mediambiental, ja que les principals ciutats europees comencen a restringir l’entrada de vehicles contaminants. "Caldrà buscar alternatives més respectuoses amb el medi ambient, com ara els vehicles elèctrics o altres mitjans de transport com el patinet o la bicicleta", exemplifica Budet. Català hi coincideix, i assegura que en un futur també es podria optar per «l’ús dels drons", encara que actualment la legislació no ho permet.