24
de Desembre
de
2013
Act.
04
de Febrer
de
2014
L'artesania, en una societat marcada per la industrialització, és avui una forma específica de produir, però també una filosofia empresarial. I, a més, una aposta per uns valors que en molts casos estan tenint un gran èxit en un temps de crisi econòmica. "Quan comences has de ser artesà per força, és la teva única possibilitat, però després produir de forma artesanal ja és una opció, una filosofia empresarial", assegura Josep Martí, representant de la segona generació de l'empresa de formatges artesanals Sant Gil d'Albió.
La qualitat, indispensable
L'artesania és una opció empresarial que aposta pel producte de proximitat, per una tradició productiva heretada de generació en generació, que té més en compte el producte que el volum de producció i que garanteix l'alta qualitat.
Un factor, el de la qualitat, que resulta bàsic des de mitjans de la dècada dels anys noranta, quan es va produir una revalorarització dels productes artesanals mitjançant les fires municipals. "La normativa per etiquetar un producte com a artesanal actualment és massa flexiva i, al final, el consumidor acaba distingint per la qualitat", assegura Teresa Graupera, gerent de Casa Graupera, productors de neules artesanals des de 1895.
Els valors del producte artesanal inevitablement l'encareixen, però, malgrat la crisi econòmica, el consumidor sembla disposat a pagar si la qualitat i el preu són equilibrats. "El preu més alt del producte artesanal és inevitable perquè la producció és més petita, les matèries primeres són més bones, a la cadena de producció tots els costos es multipliquen, les rotacions dels productes són més lentes... i per aquests i molts més factors, el productes artesanal són i han de ser més cars", afirma Martí.
En aquest sentit, Montse Virgili, sòcia d'Ales d'Agullons, empresa de cervesa artesanal , explica que "el comprador de productes d'aquest tipus ja busca alguna cosa més que beure una simple cervesa,". I adverteix: "per altra banda, nosaltres, com a productors, també estem obligats a explicar-li les característiques específiques del producte que compra".
Empreses d'èxit
Els dos principals entrebancs de la producció artesanal -saber-se distingir-se clarament de la producció industrial en cadena i aconseguir espais de comercialització- avui semblen superables. Moltes empreses, de diversos sectors, que han apostat per la producció artesanal en aquest moment creixen.
Queden lluny les fires d'artesania dels anys noranta i ara es miren amb il·lusió mercats com el nord-americà o l'asiàtic. "Tenim límits perquè la producció és reduïda –embotellem i etiquetem a mà-, però mentre no perjudiquem la qualitat del producte ni traïm la nostra filosofia, encara podem créixer", afirmen des de l'empresa cervesera de Sant Joan de Mediona que ja envia ampolles als Estats Units.
En la mateixa línia, un 40% de la producció dels formatges d'Albió es consumeixen especialment a Amèrica i a diversos països europeus. I Casa Graupera també ha començat a vendre les seves joies gastronòmiques fetes de neula al Japó. "La gent quan ens ve a veure a Mataró es queda sorpresa perquè en comptes de trobar una gran fàbrica troba petit un obrador familiar", explica Graupera.
El secret
I quin és el secret de l'èxit? Doncs, a part de fer un producte autènticament artesanal i de qualitat, per una banda buscar aliances de cooperació per facilitar l'exportació, per exemple, en el cas dels formatges, o convertir un producte de temporada, com és la neula, en una delicatessen consumible tot l'any. La filosofia de Casa Graupera és clara: "si tens un producte de qualitat has de vestir-lo amb una bona presentació".
Segons la popular obra de teatre "L'auca del senyor Esteve" de Santiago Rusiñol és la tercera generació la que converteix definitivament el petit comerç familiar en un negoci de gran abast. En aquests casos potser són la quarta, la segona o la primera d'una llarga història, però una cosa és segura, sense trair la filosofia i amb molt de respecte a l'herència rebuda , són les generacions actuals les que estan portant aquestes marques artesanals a límits que els seus avis mai haguessin somiat.
La secció Valors d'empresa és una col·laboració de la revistaValorsamb VIAempresa
La qualitat, indispensable
L'artesania és una opció empresarial que aposta pel producte de proximitat, per una tradició productiva heretada de generació en generació, que té més en compte el producte que el volum de producció i que garanteix l'alta qualitat.
Un factor, el de la qualitat, que resulta bàsic des de mitjans de la dècada dels anys noranta, quan es va produir una revalorarització dels productes artesanals mitjançant les fires municipals. "La normativa per etiquetar un producte com a artesanal actualment és massa flexiva i, al final, el consumidor acaba distingint per la qualitat", assegura Teresa Graupera, gerent de Casa Graupera, productors de neules artesanals des de 1895.
Els valors del producte artesanal inevitablement l'encareixen, però, malgrat la crisi econòmica, el consumidor sembla disposat a pagar si la qualitat i el preu són equilibrats. "El preu més alt del producte artesanal és inevitable perquè la producció és més petita, les matèries primeres són més bones, a la cadena de producció tots els costos es multipliquen, les rotacions dels productes són més lentes... i per aquests i molts més factors, el productes artesanal són i han de ser més cars", afirma Martí.
En aquest sentit, Montse Virgili, sòcia d'Ales d'Agullons, empresa de cervesa artesanal , explica que "el comprador de productes d'aquest tipus ja busca alguna cosa més que beure una simple cervesa,". I adverteix: "per altra banda, nosaltres, com a productors, també estem obligats a explicar-li les característiques específiques del producte que compra".
Empreses d'èxit
Els dos principals entrebancs de la producció artesanal -saber-se distingir-se clarament de la producció industrial en cadena i aconseguir espais de comercialització- avui semblen superables. Moltes empreses, de diversos sectors, que han apostat per la producció artesanal en aquest moment creixen.
Queden lluny les fires d'artesania dels anys noranta i ara es miren amb il·lusió mercats com el nord-americà o l'asiàtic. "Tenim límits perquè la producció és reduïda –embotellem i etiquetem a mà-, però mentre no perjudiquem la qualitat del producte ni traïm la nostra filosofia, encara podem créixer", afirmen des de l'empresa cervesera de Sant Joan de Mediona que ja envia ampolles als Estats Units.
En la mateixa línia, un 40% de la producció dels formatges d'Albió es consumeixen especialment a Amèrica i a diversos països europeus. I Casa Graupera també ha començat a vendre les seves joies gastronòmiques fetes de neula al Japó. "La gent quan ens ve a veure a Mataró es queda sorpresa perquè en comptes de trobar una gran fàbrica troba petit un obrador familiar", explica Graupera.
El secret
I quin és el secret de l'èxit? Doncs, a part de fer un producte autènticament artesanal i de qualitat, per una banda buscar aliances de cooperació per facilitar l'exportació, per exemple, en el cas dels formatges, o convertir un producte de temporada, com és la neula, en una delicatessen consumible tot l'any. La filosofia de Casa Graupera és clara: "si tens un producte de qualitat has de vestir-lo amb una bona presentació".
Segons la popular obra de teatre "L'auca del senyor Esteve" de Santiago Rusiñol és la tercera generació la que converteix definitivament el petit comerç familiar en un negoci de gran abast. En aquests casos potser són la quarta, la segona o la primera d'una llarga història, però una cosa és segura, sense trair la filosofia i amb molt de respecte a l'herència rebuda , són les generacions actuals les que estan portant aquestes marques artesanals a límits que els seus avis mai haguessin somiat.
La secció Valors d'empresa és una col·laboració de la revistaValorsamb VIAempresa