El procés per reduir la burocràcia amb què han de conviure les empreses en el seu dia a dia ha començat a fer els primers passos per simplificar l’adquisició de permisos en aquelles activitats de més impacte urbanístic i mediambiental. L’anomenat pla de Finestreta Única Empresarial (FUE), engegat fa gairebé dècada i mitja, vol centrar-se ara a fer més àgil aconseguir llicències d’obres i autoritzacions relacionades amb qüestions de seguretat, de salut o ecològiques que encara triguen massa temps a concedir-se per part de l’administració. Aquest tipus de demandes representen únicament un 20% de les actuacions de les empreses, però són, alhora, les de major complexitat en la seva tramitació i les que més maldecaps acaben generant als seus promotors.
El primer objectiu que es planteja el Departament d’Empresa és establir un criteri ordinari i efectiu per determinar quants i quins informes s’han de demanar per dur a terme cadascuna de les activitats. La intenció és reduir-los en la mesura del possible i, per això, s’està treballant amb la metodologia BIM (Building Information Modeling), un model que permet realitzar comprovacions automàtiques i gestionar autoritzacions més ràpidament a partir de la recopilació de dades estandarditzades i interoperables, tant per l’empresari com pels òrgans públics. D’aquesta manera, per exemple, el projecte que l’enginyer de torn presenta actualment a través d’un PDF d’elaboració pròpia passarà a convertir-se en un fitxer predefinit, al seu abast, que facilitarà l’emplenament, el creuament de dades i la validació posterior.
1.700 milions d’estalvi estimat
Una eina per aconseguir tot això és el Directori d’Empreses, Establiments i Registres (DEER), del qual se’n pretén generalitzar l’ús per evitar duplicitats i afavorir una tramitació unificada. Actuacions que requereixen un Projecte d’Actuació Específica (PAE), com pot ser la instal·lació de plaques fotovoltaiques en una zona rústica amb sòl catalogat d’ús agrari, veurien accelerat el vistiplau i la seva posada en marxa.
Aquest salt endavant en la desburocratització podria afavorir més de 105.000 empreses, reduir un 30% el temps d'espera dels tràmits i generar un benefici de 1.718 milions d’euros
“La finestreta única està donant bons resultats fins ara, però som conscients que hem d’avançar en aquests processos més complexos on encara hi ha molt marge per a l'optimització”, reconeix la gerent de l’Oficina de Gestió Empresarial, Cristina Pruñonosa, per qui aquest pla de desburocratització ha de fer les coses “més assequibles per als empresaris i emprenedors, però també per als funcionaris”. La previsió del Departament és que aquesta nova fase del programa, que culminarà el 2028, afavoreixi més de 105.000 empreses i suposi un benefici total de 1.718,8 milions d’euros: 551 milions gràcies a la reducció de la càrrega administrativa i 1.167 d’estalvi en el temps d’espera, que minvarà en un 30% segons les estimacions fetes.
L’excessiva reglamentació segueix llastant les pimes
Des del sector es valora amb certa esperança aquest salt endavant de la implantació de la finestreta única, però el balanç general de l’entramat burocràtic al qual es veu sotmès no acaba de ser positiu. “Ara mateix estem pitjor que fa deu anys. La FUE ha fet bona feina clarificant i homogeneïtzant un seguit de tràmits, sobretot els més senzills. El problema és que, paral·lelament, hi ha hagut una multiplicació exponencial de normatives a tots nivells i això provoca que l’empresari no noti un alleujament, sinó més aviat al contrari” explica director de l'Àrea d'Economia i Empresa de Pimec, Carles Mas, per qui les “moltes virtuts” del pla de finestreta única només estan aconseguint, de moment, “minimitzar certs problemes” sense poder atacar l’arrel de l’assumpte.
La FUE ha permès simplificar la burocràcia fins al límit que la llei li permet, però la mateixa administració és víctima —igual que ho som nosaltres— de l’excés de reglamentacions i de la seva poca claredat. “Les directives europees que es transposen en lleis estatals i, a la vegada, s’adapten a la normativa catalana, acaben donant peu a duplicitats, diferents interpretacions i dubtes, fins i tot entre els funcionaris. Hi ha normativa que està mal feta i acaba sent contradictòria”, detalla Mas. Per seguir millorant, almenys, en allò que es pugui, la PIMEC és partidària que les “bones pràctiques” de la FUE s’accelerin i s’estenguin com més aviat millor a totes les capes de l’administració.
Els ajuntaments, peces clau de l’engranatge de la FUE
Fins ara, la pràctica totalitat dels ajuntaments (945, inclòs el de Barcelona) s’han adherit a la FUE com a plataforma integral, amb 640.000 expedients gestionats anualment i el 99% digitalitzats. “El repte era la posada en comú de dades dels sistemes que usaven els diferents consistoris amb la finestreta única, que ‘parlessin’ entre ells. Ara cal que tots els agents econòmics, les associacions empresarials i els col·legis professionals coneguin els procediments que estem implantant”, explica Pruñonosa, que recalca la “seguretat jurídica” que proporciona haver desplegat un règim d’intervenció municipal estàndard per a diferents sectors.
Això ha possibilitat que totes les activitats ordinàries sense un impacte especial (vuit de cada deu) puguin resoldre’s avui dia amb una simple comunicació o amb una declaració responsable, sense haver d’esperar cap resposta oficial ni quedar a expenses de les ordenances i els tempos de cada ens local. Els allotjaments turístics, els tallers de reparació de vehicles i els serveis d’ambulàncies són alguns exemples on el model de finestreta única ja s’ha implantat plenament.
Fins ara, el pla ha aconseguit que 8 de cada 10 activitats ordinàries sense un impacte especial puguin resoldre’s amb una simple comunicació o una declaració responsable, sense haver d’esperar cap resposta oficial
L’aprovació de la llei de Facilitació de l’Activitat Econòmica el 2020 ha estat el desllorigador d’aquestes i altres mesures com ara l’obligatorietat de la tramitació per la via electrònica (amb un estalvi dels costos associats a la presencialitat per part de l’empresa i de l’Administració calculats fins ara en 27 milions d’euros) o la regulació de les figures de la ‘persona autoritzada’ i 'l’intermediari', que pot visualitzar dades i notificacions, omplir sol·licituds i comunicacions, presentar certificats, projectes tècnics o altres documents, però no té capacitat legal de signar documents. En els quatre anys i escaig des de l’entrada en vigor de la llei, el nombre de tràmits disponibles al catàleg de la FUE ha crescut fins als 749.