Barcelona comença a ser una ciutat pedalada. Tot i ser encara minoritària, la bicicleta com a mode de transport urbà ha pres força en els darrers mesos a la ciutat. Diversos factors marquen aquest creixement, des de l’ampliació de la xarxa de carrils-bici fins a la popularització de les bicicletes de lloguer públic, passant pel risc de contagi en els mitjans de transport col·lectiu tradicionals durant la pandèmia. En una ciutat amb mitjans més diversos, doncs, es necessita una convivència sana entre tots els modes de transport, i això, segons el RACC, implica millorar la formació dels usuaris i les infraestructures urbanes.
Prop del 40% dels ciclistes de la ciutat admet no conèixer la normativa de circulació barcelonina. Es tracta d’una xifra lleugerament menor que la de 2019 (45%), però encara "significativa", segons el RACC. Tot i això, gairebé el 90% dels usuaris de bicicleta a la xarxa barcelonina està a favor de sancionar qui incompleixi la normativa.
Una de les principals infraccions que els ciclistes barcelonins reconeixen cometre és l’ús d’auriculars mentre s’hi circula, una pràctica que admeten el 36% dels usuaris consultats. Quan s’observen els ciclistes menors de 20 anys, però, aquesta xifra augmenta fins al 55%. També un percentatge significatiu dels participants a l’estudi declara no fer servir algun dels elements de seguretat obligatoris: un 21% no porta timbre, un 22% no té el llum vermell de la part posterior del vehicle i fins a un 56% no compleix la normativa pel que fa a elements reflectants nocturns.
És per això que el RACC prioritza, en les seves recomanacions a les administracions locals, les accions de formació i presa de consciència per part dels usuaris de la bicicleta. Segons el Club, és necessari "donar a conèixer la normativa de circulació entre els adults i iniciar als infants en la circulació en bici des de l’etapa escolar" - una mesura, aquesta última, que rep un suport majoritari entre els ciclistes de la ciutat, de prop del 90%.
És necessari donar a conèixer la normativa de circulació entre els adults i iniciar als infants en la circulació en bici des de l’etapa escolar
El club planteja també engegar campanyes de conscienciació sobre els perills de fer servir auriculars mentre se circula en bicicleta o de no portar en regla tots els elements de seguretat necessaris al vehicle. Finalment, el RACC demana amb especial èmfasi la promoció de la convivència entre els usuaris d’altres mitjans de transport, especialment els vehicles de mobilitat personal motoritzats – cotxes i motocicletes – que comparteixen, cada cop més, espai a la calçada amb els ciclistes.
Infraestructures per conviure-hi
Un 60% dels ciclistes se senten vulnerables a Barcelona. Enmig d’una aposta de ciutat per un transport més sostenible i per una millor coordinació entre vianants i usuaris de tots tipus de vehicles, les infraestructures de Barcelona han d’adaptar-se a la nova realitat de convivència pel que fa a la mobilitat. El RACC reclama, en aquest sentit, a les administracions que estudiïn l’estat d’espais com els carrils bici i millorin i unifiquin el seu disseny.
Un problema de convivència especialment rellevant, i considerat per prop de la meitat dels ciclistes de la ciutat, és el de les motocicletes estacionades a les voreres, que envaeixen el carril-bici per incorporar-se a la calçada. Una de les solucions proposades pel RACC per aquest problema, i per la millora de la seguretat a les infraestructures per ciclistes és eliminar completament els carrils-bici a voreres, i baixar-los tots al nivell de la calçada. Això encaixa amb la progressiva acceptació de la prohibició de circular en bicicleta per voreres d’amplada inferior a cinc metres – només un 28% dels ciclistes suspenen la mesura, significativament per sota del 46% registrat al segon baròmetre, el 2019.
El RACC reclama a les administracions que estudiïn l’estat d’espais com els carrils bici i millorin i unifiquin el seu disseny
La senyalització és un altre dels punts claus per a la millora de les infraestructures per a bicicletes i la millora de la configuració del trànsit de vianants i vehicles. La semaforització per ciclistes a les vies urbanes és l’aspecte més ben valorat de l’experiència ciclista a Barcelona (un 81% d’aprovats), juntament amb la continuïtat de la xarxa ciclista (81%) i la separació dels carrils bici del trànsit amb contenidors o places d’aparcament (78%). En aquest sentit, el RACC considera la millora de la senyalització i, especialment, la instal·lació d’una senyalització variable – que mostri, per exemple, el volum de trànsit en certs carrils especialment concorreguts – una de les necessitats principals de la xarxa ciclista de Barcelona.
Incentivar la bicicleta
Amb tot, els beneficis personals i ambientals de generalitzar l’ús de la bicicleta per a trajectes urbans porten al Club a plantejar mesures per incentivar-lo. En relació amb les demandes a les administracions, i segons recull el baròmetre, un 37% dels ciutadans de Barcelona que no fan servir la bicicleta declaren estar disposats a passar-s’hi si, entre altres coses, s’apliquen mesures que millorin la convivència entre els diversos modes de transport – com, per exemple, els suggeriments pel que fa a infraestructures que planteja l’estudi del RACC.
El Club troba que, especialment pel que fa a mobilitat laboral, la facilitat d’aparcament i els incentius al lloc de feina són particularment efectius a l’hora d’activar el transport a pedals. En aquest sentit, suggereix les empreses de la ciutat "premiar els desplaçaments en bici, facilitar estacionaments segurs i vestuaris" als treballadors. A les administracions locals i provincials, per la seva banda, recomana l’impuls d’incentius fiscals per promoure els desplaçaments al lloc de feina en bicicleta, així com programes de subvencions per la compra d’un nou vehicle o de reparar-ne un de danyat.
De la mateixa manera, la millora del programa Bicing – un dels punts d’accés més rellevants al transport urbà en bicicleta, en tant que prop d’un terç dels nous usuaris del vehicle han començat a fer-lo servir mitjançant aquest mecanisme – també es marca com un dels objectius clau per a la bicicleta a Barcelona. Així, el RACC proposa l’electrificació de la major part del servei, l’ampliació de la tarifa plana a trajectes de 45 minuts o compatibilitzar el servei barceloní de Bicing amb el Bicibox metropolità perquè els usuaris puguin desplaçar-se entre municipis de l’AMB. L’ampliació del servei a ciutats veïnes, com L’Hospitalet de Llobregat, també entra en els plans del RACC per fer de l’àrea de Barcelona una més amigable per ciclistes i vianants i més sostenible pel que fa al transport urbà.