Deuen ser poques, si és que en queda cap, les empreses catalanes que, en ple 2026, no han fet algun tipus de prova amb els grans models d’Intel·ligència Artificial. Qui, a aquestes alçades, no ha instal·lat un xatbot, ha demanat resums de les reunions, ha generat continguts per les seves xarxes o ha automatitzat alguna tasca menor? Però per diferents que siguin les empreses i les experiències, la conclusió majoritària molt probablement ha estat la mateixa: molt de potencial, però encara poca integració real amb el teu negoci.
Un negoci que es fa ara i aquí, a una escala que les grans IA passen per alt. És a partir d’aquesta constatació, i amb l’objectiu de reduir l’escletxa, que s’ha gestat FREC, un projecte 100% català d’Intel·ligència Artificial aplicada impulsat per un consorci format per Process Talks - Catedra, Bleta, Gandolapp i Accent Obert en el marc del programa RETECH, que es va presentar el passat 26 de març a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.
Una Intel·ligència Artificial que connecta amb la realitat de les empreses i el país
FREC utilitza la tecnologia MCP per integrar la IA a les empreses i institucions locals, permetent-los fer-la servir de manera útil i segura. Com va explicar Josep Sànchez, cap tècnic de Process Talks - Catedra, que ha liderat la ideació, el desplegament tècnic i el manteniment de la plataforma, “els MCP no són una novetat tecnològica, sinó l’estàndard que permet convertir la IA en una capa útil sobre aquells sistemes que les empreses ja tenen, des del correu a les bases de dades i altres serveis interns”.
Però és una tecnologia que també permet connectar-les amb tot aquell potencial digital que ja és accessible de manera dispersa i que, en el cas de la llengua i cultura catalanes, és de gran interès i vitalitat: des de la Viquipèdia en català, una de les més importants del món, a Softcatalà o els diccionaris de l’IEC, fonts d’informació fiables, actualitzades i arrelades al context en el que operen la majoria de les empreses del país.
No és, per tant, una prova experimental com tantes altres iniciatives que es publiciten avui en dia, sinó el fonament d’una infraestructura oberta que es posarà de manera immediata al servei de les organitzacions perquè treballin en la nostra llengua en els seus propis entorns amb seguretat, context, traçabilitat i capacitat d’escalar.
Una tecnologia amb vocació de servei públic, com destacava Griselda Casadellà, la cap del projecte d’Accent Obert, “hi participem perquè és exactament el tipus de projecte que hem de fer possible: tecnologia oberta, en català, pensada per al teixit econòmic i social de les empreses i organitzacions”.
Casos d’ús reals que mostren beneficis concrets per a les empreses
Per a una empresa, de qualsevol sector, una eina com FREC significa reduir fricció, estalviar temps, ordenar informació dispersa de manera immediata, fent que la IA operi sobre el teu ecosistema real, no sobre un entorn idealitzat que no existeix fora de les demostracions comercials.
Una tecnologia que ja ha estat validada en contextos reals, tant empresarials com institucionals: Bleta i Gandolapp, dues startups catalanes, formen part del consorci impulsor, i l’ajuntament de Barcelona, juntament amb el Barcelona Supercomputing Centre, també n’ha fet una prova pilot amb el seu sistema de consultes.
Bleta és una empresa que produeix software per a la població sènior, un col·lectiu molt vulnerable tecnològicament. “Ara ja no s’ha d’entendre la interfície. Ara poden fer-ho tot des de la veu, per nosaltres va ser un canvi radical”, afirma Isabel Garcia, CEO de la companyia. Per això Bleta ha integrat FREC al seu assistent de veu, que permet a les persones usuàries executar accions sobre el dispositiu amb una interacció natural en català. Per Garcia, “FREC té 3 coses que per nosaltres són imprescindibles: la primera és que és en català, la segona és que ens permet fer coses -podem trucar, podem enviar missatges, posar alertes- i la tercera és la privadesa i el control, ja que fins i tot es pot executar localment.”
Gandolapp, un “copilot virtual” per a transportistes, ha aplicat FREC al sector del transport professional, on la seva aplicació ajuda els conductors a simplificar-los les comunicacions i a fer més eficient la seva gestió del dia a dia, unes tasques crítiques que no poden fer-se posant en risc l’atenció dels professionals en el curs de la seva feina. Per Carlos Rosales, CTO de Gandolapp, “FREC ens ha ajudat a córrer el nostre servidor d’IA en local, el que ens permet mantenir la privacitat de les dades”. De nou, FREC proporciona proximitat, context i control: “Tinc les dades al moment com les vull, en el meu servidor i en català.”
Aquest nou recurs interessarà tant a les grans empreses com a les petites i mitjanes. De fet, aquest és un dels punts forts de FREC: s’ha dissenyat per facilitar-ne el desplegament de manera progressiva i assumible en tot tipus d’organitzacions, amb una inversió raonable i amb la possibilitat d’execució local, cosa que obre la porta a incorporar la IA amb garanties de privadesa, seguretat i control de les dades.
Una tecnologia útil també per al ciutadà
Però FREC no només és útil per les empreses. L’Ajuntament de Barcelona l’ha utilitzat al SICAL, el seu xatbot de llicències d’activitat, que apropa tota la normativa estatal, autonòmica i local existent al tècnic municipal en tots aquells àmbits als quals està exposat. Com destaca Laura Carreras, de l’equip d’Innovació i Tecnologies de Ciutat, aquesta integració permet que “el tècnic municipal tingui una resposta unificada; fins ara, el tècnic havia d’anar a diferents fonts d’informació (...) però ara pot tenir una resposta ràpida i confiable”. S’ha passat d’un procés eminentment manual a un d’automatitzat però sense perdre la qualitat ni el control sobre la informació que s’entrega al ciutadà.
El patró és clar: si FREC funciona en entorns tan diferents, és perquè el problema que resol és prou comú i transversal. I el ventall de solucions que ofereix, tan flexible com robust. Per això FREC és una aposta prometedora pel teixit econòmic del país, fins i tot per aquells que encara no s’han plantejat seriosament la integració de la IA al seu negoci.
Una empresa industrial hi pot veure una manera d’ordenar documentació tècnica i consultes internes. Una comercial, una forma de donar suport a equips de venda o atenció. Una empresa de serveis, una capa d’intel·ligència per relacionar dades, processos i coneixement dispers. Una pime sense equip tecnològic hi pot veure una oportunitat per fer un salt útil sense lliurar les seves dades, els seus processos i la seva manera de treballar a plataformes externes. Això és, en bona part, el que fa atractiva aquesta tecnologia: no t’obliga a encaixar en una solució tancada, sinó que s’adapta a la manera com treballa la teva organització.
Un cop s’ha presentat FREC en públic, els seus impulsors han fet una crida oberta a empreses i institucions que vulguin formar part de les properes fases del seu desenvolupament, assajant noves integracions de la tecnologia en nous sectors econòmics i fluxos reals de treball. Si creus que la teva organització pot beneficiar-se’n, pots inscriure-t’hi aquí.
La llengua i la cultura catalanes, al centre de la tecnologia
L’element diferencial i crític de FREC és posar l’accent en un element que les grans plataformes tecnològiques sovint releguen però que per a l’empresa catalana és central: la llengua i el context cultural. La proximitat i el control importen, i molt.
Poder treballar en català sense perdre precisió, integrar eines i dades amb una mirada autocentrada, i poder desplegar la IA sense renunciar a la sobirania tecnològica no és una extravagància. És una decisió operativa i estratègica clau que el mercat cada vegada reclama i valora més. I ara, en aquesta fase incipient de l’adopció general de la IA, és el moment de fer-ho.
Per això FREC té interès més enllà del projecte mateix, ja que demostra que l’empresa catalana no està condemnada a limitar-se a consumir eines creades des de fora, en altres llengües i per a altres realitats. El teixit productiu del país té múscul suficient per decidir com i per què vol utilitzar la Intel·ligència Artificial, i adaptar aquesta nova revolució tecnològica a la seva realitat. Com defensa Genís Roca, president d’Accent Obert, "el repte ja no és que la IA tradueixi al català. El repte és que la IA pensi en català.”