"El talent ha estat, hi és i estarà". El president de Pimec Antoni Cañete inaugura la primera jornada del saló BizBarcelona amb una vehement reivindicació del capital humà com a nucli central del progrés en societats incertes i canviants. Les disrupcions provocades per la pandèmia, la crisi de matèries primeres i transports i les mesures de control d'emissions i lluita contra el canvi climàtic demanen reformular les prioritats, les estratègies i els models d'una empresa en un equilibri precari, i que ha de trobar en el talent el seu mínim comú.
En aquest sentit, la conferència Entorns que desenvolupen el teu talent: Més talent = Més ocupació, representant de diversos eslavons de la cadena de valor del coneixement del país han exposat les necessitats de l'ecosistema creatiu català i espanyol davant temps volàtils. El director d'emprenedoria de Keiretsu Forum Madrid, Angel Sansegundo, veu una bona situació per a la creativitat empresarial a l'Estat. "Hi ha molt de talent a Espanya, i molt de capital estranger que ve a donar suport a les seves iniciatives". La proliferació dels grans èxits a l'entorn startup estatal i regional, a més, és indicatiu del seu dinamisme. "Estem ansiosos per tenir més i més unicorns – afegeix Sansegundo – cosa que indica la bona salut de l'emprenedoria".
Sansegundo: "Hi ha molt de talent a Espanya, i molt de capital estranger que ve a donar suport a les seves iniciatives"
La innovació que pot sorgir de l'entorn empresarial, però, no és necessàriament una disruptiva i explosiva com la que es pot associar als grans unicorns. El directiu de Keiretsu reivindica el paper de la innovació "incremental" en la construcció de noves cadenes de valor, en contraposició amb una "cultura de Califòrnia" que genera un miratge de com ha de ser l'empresa emergent. "Els emprenedors, en la seva majoria, no són joves dinàmics, sinó que tenen de mitjana 42 any, amb formació i capacitat d'enfrontar-se a molts reptes".
En l'àmbit de l'empresa establerta, l'atracció de talent i la seva retenció esdevenen els puntals del seu futur immediat. Segons Cañete, bastir un projecte ambiciós i que ressoni amb els treballadors més capaços i creatius és la clau per "no quedar-se enrere", més fins i tot que les condicions laborals en un sentit tradicional. "Avui dia la joventut no entra a una feina pel salari, o no només, entra perquè darrere hi ha un projecte amb què creu, fonamental per dur a terme el seu pla vital".
Aquest és el casc d'una nau que, segons el catedràtic d'economia de la UB Juan Tugores, ha de servir per guiar l'economia, l'entorn empresarial i el conjunt de la cadena de valor cap a "un futur desconegut". "Les nostres entitats han de ser com l'USS Enterprise, vehicles espacials que exploren, que pensen més en un futur inexplorat que en un passat que ha quedat enrere". Cañete, en un sentit semblant, demana abandonar la rigidesa de l'organització econòmica tradicional per respondre a la volatilitat de la nova realitat. "Haurem d'oferir respostes amb la flexibilitat que requereixen els canvis que estan succeint", conclou el president de Pimec.
La piscina de la formació
"Avui dia qualsevol ocupació porta vinculat el coneixement de competències digitals i soft skills", apunta el director de relacions institucionals de la Fundación Telefónica Joan Cruz, tot reivindicant una "formació trencadora" davant els reptes d'una empresa i un ecosistema creatiu en constant moviment. En aquest sentit, el directiu de l'ens ha presentat al BizBarcelona el Projecte 42, una acadèmia de programació i formació en noves tecnologies impulsada a l'Estat per Telefónica i amb un programa educatiu col·laboratiu basat en l'autoaprenentatge i la formació P2P.
Tugores: "El talent s'obté en part de l'educació formal, però en bona part fent la feina"
Tugores, agafant el guant, elogia el model de 42 com a exemple de la "reformulació profunda" que necessiten les institucions acadèmiques i formativa del país davant "canvis mai vistos" en les nostres societats. El catedràtic reivindica major dinamisme i agilitat en uns entorns formatius que haurien d'apropar-se més a l'empresa i integrar el mercat en la seva "cadena de coneixement". "Robert Lucas deia que el talent s'obté en part de l'educació formal, però en part a la feina" – una demanda semblant a la de Cruz, que descriu el projecte de telefònica com "llençar-se a una piscina a què no se sap si hi ha aigua".
Els programes de les institucions formatives, en opinió del catedràtic, hauria de donar compte de les necessitats reals del mercat laboral, menys atomitzades i separades, més transversals. "No hi ha compartiments estancs, no hi ha tanques" en una educació que necessita dinamisme per adaptar-se a les dinàmiques tècniques i professionals del present. "La formació que cada alumne rebrà durant el grau quedarà obsoleta diverses vegades durant la seva carrera professional". El full de ruta de Tugores passa per un inici acadèmic compartit, dedicat a competències transversals i integrades, que ofereixin als alumnes "capacitat d'aprendre, estímuls per la seva creativitat", afegeix l'economista.