La Fundació Catalunya-La Predera, la Fundació Especial Antiga Caixa Terrassa, la Fundació Pinnae, la Fundació Iluro, la Fundació Especial Antiga Caixa Sabadell 1859, la Fundació Especial Antigues Caixes Catalanes de Manlleu, Sabadell i Terrassa, i la Fundació Especial Antiga Caixa Manlleu van recollir el testimoni de l'obra social de les caixes d'estalvis catalanes. Com a hereves, en representen la continuïtat però es reivindiquen com a entitats amb perfil propi i amb nous objectius que responen a una gestió que ja no hi té res a veure, malgrat que la seva denominació en alguns casos sí que ho recorda. D'ençà de la seva transformació, el 2014, les Fundacions Especials -tutelades pel Departament d'Economia de la Generalitat- segueixen vetllant per la preservació de la cultura i potencien activitats socials focalitzades cada vegada més en les persones.
Queden lluny els pressupostos que gestionaven els anys de plenitud econòmica de les entitats financeres que les sostenien, però els seus recursos actuals no són gens menyspreables. El 2018 –les últimes dades conjuntes disponibles- van destinar un total de 61,5 milions d'euros, un 2,17% més que el 2017, a 97 projectes que van arribar a 2,99 milions de destinataris arreu de Catalunya. Així, les fundacions d'antigues caixes han destinat 285 milions d'euros a obra social en cinc anys des de la seva transformació, quan es van independitzar amb només 51,1 milions. El balanç dels últims cinc anys és de 13 milions de destinataris amb un total de 482 projectes.
El balanç de les fundacions de les antigues caixes en els últims cinc anys és de 13 milions de destinataris amb un total de 482 projectes
En aquesta nova trajectòria si bé no es pot dir que s'hagin especialitzat sí s'evidencia que cadascuna ha triat un camí concret amb una nova gestió que té molt a veure amb els seus orígens, el seu arrelament geogràfic i el patrimoni de què disposen. Segueixen actuant, doncs, en allò que saben i coneixen en profunditat i intenten endinsar-se en aquelles noves necessitats que mostra la societat. La reinserció laboral i social i la sostenibilitat en són mostra.
En general, fan una feina orientada a les persones sigui des de l'àmbit social o cultural i volen fer-se un lloc sense ser l'ombra de l'obra social que encara poden mantenir algunes entitats financeres.
Una de les apostes de les Fundacions especials és el seu arrelament al territori com mostra la redistribució de les seves accions, ja que, el 2018, la demarcació de Barcelona ha perdut pes malgrat que el nombre de projectes s'ha estabilitzat entorn de pràcticament el centenar d'actuacions i el nombre d'usuaris segueix pujant. En només l'últim any, Barcelona ha passat de ser l'escenari de 369 el 2017 a 305 projectes el 2018, en benefici de la resta de demarcacions catalanes. És cert que Barcelona s'emporta encara el 75% del total, però s'ha de tenir en compte que totes les entitats pertanyen en origen a aquesta demarcació.
"Les fundacions estaven arrelades al territori i ho mantenim especialment aquelles que hi tenen ubicat el seu patrimoni que és una font més d'ingressos ja sigui per les visites obertes al públic o per la mostra d'exposicions o actes culturals", assenyala la directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Belén Latorre.
Assistència, excel·lència, cultura, medi ambient i patrimoni
Quant a la destinació d'aquests fons, dels 61,5 milions invertits el 2018, el 44,7% es va destinar a projectes d'assistència social; el 43,4% a educació i cultura; el 6% a foment per a l'excel·lència i el 5,9% a la difusió i protecció del patrimoni natural i del medi ambient. Les persones estan en el focus de moltes de les accions, explica Xavier Bas, subdirector general de la Fundació Catalunya La Pedrera, i esmenta el programa REMS (Reforçar i Estimular la Memòria i la Salut) que té com a objectiu la millora de la qualitat de vida i el benestar emocional de persones amb deteriorament cognitiu lleu o moderat derivat de malalties neurodegeneratives (Alzheimer, Parkinson...) ictus, o dèficits de memòria propis de l'envelliment. O també el projecte de la cooperativa social MANS dedicada a la producció, transformació i comercialització de fruita i verdura ecològica.
En el cas de La Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC), Belén Latorre destaca el paper que estan fent les fundacions especials i reflexiona com, en els anys de la crisi econòmica i coincidint amb les retallades pressupostàries, van ser una eina molt eficaç per arribar allà on l'administració no hi bolcava prou recursos. "Hem sigut molt eficients, ens hem focalitzat en el que era més útil i permetia rendibilitzar i maximitzar els recursos per fer més actuacions i arribar a més beneficiaris", argumenta. La directora d'aquesta fundació posa èmfasi en els seus projectes, centrats bàsicament en l'àmbit de la cultura -"som l'única entitat que abasta totes les disciplines artístiques", explica- amb l'entrega de premis destinats a joves professionals que busquen sortida en el mercat cultural i destaca que "no només es tracta de donar-los una dotació econòmica, sinó que va més enllà en el que és l'acompanyament i seguiment posterior", de tal manera que per exemple en el guardó per a teatre el premi inclou la planificació d'una gira per tot Catalunya. I, per acloblar-se als nous temps, inicien el 2020 amb una nova distinció: el Premi BBVA a la Innovació en Sostenibilitat Mediambiental, dirigit a petites i mitjanes empreses, i autònoms amb l'objectiu de promoure la innovació i sostenibilitat en l'àmbit empresarial.
La Fundació Catalunya-la Pedrera inverteix el 60,1% del total de fons destinats a obra social del conjunt de les fundacions especials
Del conjunt de Fundacions Especials, la principal entitat és la Fundació Catalunya-la Pedrera -que té el seu origen en la transformació de la Caixa d'Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa que van fusionar-se en CatalunyaCaixa- que es nodreix fonamentalment dels ingressos de l'edifici de La Pedrera –Bé cultural del patrimoni mundial per la Unesco- i de l'espai cultural i mediambiental Món Sant Benet. Dels 61,5 milions destinats a obra social pel conjunt de fundacions especials, un 60,1% de l'invertit correspon a aquesta entitat, que és totalment independent de CatalunyaCaixa, entitat integrada al BBVA, un banc que el 2012 també va adquirir Unnim –fruit de la fusió de Caixa Terrassa, Sabadell i Manlleu- i s'ha convertit en el principal patrocinador de la Fundació Especial Antigues Caixes Catalanes on suporta el 90% de les seves activitats.
Els orígens de les altres sis fundacions especials són: la Fundació Iluro (hereva de l'obra social de Caixa Laietana, entitat que va acabar integrada a Bankia); la Fundació Especial Pinnae (hereva de l'obra social de l'antiga Caixa Penedès, que es va integrar a BMN) i la xarxa comercial a Catalunya va acabar adquirint el Banc Sabadell.
Les xifres exposades inclouen només les fundacions de les antigues caixes que estan sota la tutela de la Generalitat, però cal recordar també l'activitat de la Fundació Bancària La Caixa, que es nodreix de les aportacions de Criteria, el hòlding de participades de La Caixa, i que està sota el protectorat del Ministeri d'Economia, en ser d'àmbit nacional. La Fundació Bancària La Caixa ha destinat un total de 2.530 milions d'euros a obra social a tot Espanya entre el 2014 i el 2018.