La fusió Abacus-Som: desenvolupament cooperatiu

Les dues entitats sumen unes vendes de 100 milions d'euros i tenen molta història per separat

Una botiga d'Abacus, en una imatge d'arxiu | Europa Press Una botiga d'Abacus, en una imatge d'arxiu | Europa Press

Els darrers dies ha passat un fet insòlit en el món empresarial, com ha estat la fusió de dues empreses catalanes, un moviment que ja de per si no és gens habitual, però encara resulta més significatiu pel fet que les dues firmes que s’uneixen són de caràcter cooperatiu. Els protagonistes de l’enllaç són Abacus i Som, dues entitats clau del món cultural català. D’entrada, la fusió sembla tenir sentit perquè si una de les firmes està especialitzada en la distribució (Abacus), l’altra té una gran capacitat per crear continguts (Som). A més, al darrere de totes dues hi ha molta història.

Quan l’emprenedor català Oriol Soler Castanys (nebot de l’editor Oriol Castanys) va deixar el Grup 62, a inicis de segle, es va proposar crear una empresa potent que produís continguts en llengua catalana. En el seu equip inicial hi havia diverses persones que havien estat companys a l’editorial del cangur, com ara el periodista Eduard Voltas Poll. Aquells propòsits van acabar cristal·litzant en l’anomenat Grup Cultura 03, que hi duria adherits negocis paral·lels com la impremta Gramagraf o la firma de serveis editorials Criteria. El següent pas, el 2002, va ser la fundació del segell Ara Llibres, que inicialment era una societat mercantil propietat a mitges de Cultura 03 i l’editor Ernest Folch Folch. Amb el temps, el segell acabaria transformant-se en cooperativa.

Més info: Les cooperatives Som i Abacus es fusionen

I el 2010 va veure la llum el gran projecte d’aquest self-made man català que és Oriol Soler: un diari en paper i en català, una aposta valenta en un entorn en què els bits de les pàgines web ja havien començat a devorar sense pietat la cel·lulosa. Era el diari Ara, que avui dia continua la seva trajectòria havent superat els 10 anys de vida. En el projecte inicial s’hi aplegaven, a banda de Soler, Carles Capdevila Plandiura (com a director), Ferran Rodés Vilà, Víctor Font Manté i els Carulla (com a accionistes principals), i els periodistes Antoni Bassas Onieva, Toni Soler Guasch, Xavier Bosch Sancho i Albert Om Ferrer. En el nucli primigeni també hi havia Anna Xicoy Cruells, que en aquell moment era la directora general del Grup Cultura 03 i que just abans (2003-2008) havia passat pel FC Barcelona, arribant també a la direcció general. Amb el temps, el grup de Soler s’acabaria per desvincular del diari enmig d’unes fortes desavinences entre ell i la resta del consell d’administració.

Que el país disposi d'un grup cooperatiu amb unes vendes de 100 milions d'euros i amb una integració entre producció de continguts i distribució sembla quelcom per defensar

Avui dia el grup Som continua mantenint la forma de cooperativa, amb Soler com a director general, Jordi Creus Esteve com a president i una vuitantena de treballadors, dels quals un 70% són socis de la cooperativa. Tenen una cartera de productes de gran prestigi, com les revistes Sàpiens o Descobrir, els segells Ara Llibres i Amsterdam, i la productora de televisió Batabat. També són els responsables de la històrica col·lecció Bernat Metge. En el passat també van estar implicats en la revista Time Out Barcelona. Abans d’assumir la responsabilitat de presentar El Matí de Catalunya Ràdio, la periodista Laura Rosel Sola n’era directora de la secció editorial. Segons informen, la facturació del grup l’any de la pandèmia (2020) s’ha situat a la ratlla dels vuit milions d’euros.

Un col·lectiu de 900.000 socis

Per la seva banda, la cooperativa Abacus s’ha dedicat exclusivament a la distribució de llibres i de productes educatius. El seu origen cal situar-lo al llunyà any 1968, i molt vinculat a l’escola Rosa Sensat. El creixement sostingut durant més de 50 anys els ha permès arribar a ser un col·lectiu de 900.000 socis, disposar de 46 botigues i facturar més de 60 milions d’euros (una xifra enganyosa per correspondre a l’any de la pandèmia; en circumstàncies normals les vendes haurien estat d’uns 90 milions). La solidesa de l’entitat queda plasmada en els 36 milions d’euros acumulats de fons propis, fruit dels superàvits generats al llarg del temps. També és una dada digna d’esmentar que les pèrdues de 2020 (1,1 milions d’euros) han estat les primeres de la seva llarga història. El seu primer executiu és Miquel Àngel Oliva, mentre que la presidenta del consell és Maravillas Rojo Torrecilla, que acredita una dilatada carrera al món de l’administració pública. La llista de càrrecs que ha ocupat és ben llarga: l'Ajuntament de Barcelona, INEM, Barcelona Activa, Port de Barcelona, Parc Tecnològic del Vallès, etc.

Tant Abacus com Som formen part del paraigua de cooperatives anomenat Clade, que s’autodefineix com a grup empresarial d’economia social i que aplega grans entitats del país com les dues esmentades a més de Suara o la Fundació Blanquerna. En total, superen àmpliament els 300 milions d’euros en vendes. Caldrà veure com queda l’estructura executiva després del procés de fusió, però que el país disposi d’un grup cooperatiu amb unes vendes de 100 milions d’euros i amb una integració entre producció de continguts i distribució sembla quelcom per defensar.

Més informació
Abacus obre nova botiga a València
Avui et destaquem
El més llegit