"Si jo hagués tingut una cosa com edX no hauria ni trepitjat la UPC". Les possibilitats que les tecnologies aplicades a l'educació obren pel que fa als models docents i investigadors a les universitats plantegen, segons Israel Ruiz, un canvi de paradigma. El CEO de WoHo, que fóra vicepresident executiu del Massachussets Institute of Technology, es planteja l'educació que ve, les noves formes d'impartir coneixements i les relacions que s'obren entre facultats, mercat i empreses amb les oportunitats tecnològiques i els models que hi sorgiran en una xerrada amb el CEO de Barcelona Tech City, Miquel Martí.
El futur de les entitats acadèmiques i investigadores es manté, però, sobre la mateixa base: una aposta pel talent i la independència. "És vital apostar per les persones", defensa Ruiz, especialment en contextos polítics i econòmics canviants. Els equips cohesionats són, segons l'enginyer, els que millor funcionen, especialment quan tenen el poder decisori i executiu per dirigir el dia a dia de les tasques investigadores de qualsevol institució. Aquí resideix part de la clau de l'èxit de l'MIT: a Boston s'ha "garantit l'autonomia dels investigadors, i no s'ha compromès la llibertat de contractar sempre els millors".
Israel Ruiz: "Si jo hagués tingut una cosa com edX no hauria ni trepitjat la UPC"
Una de les qüestions més rellevants que poden aportar les aplicacions tecnològiques a l'educació és la contemporaneïtat. Segons planteja Ruiz, una bona institució acadèmica i investigadora ha de tindre, més que una mirada llarga, una transversal. "Més que visió de negoci – reflexiona l'ex VP del MIT – el que cal és visió de perímetre. Si la direcció universitària no sap què passa al seu entorn, perdrà el món". Aquesta combinació entre estratègia, gestió i actualitat demana una gran coordinació de tots els nivells de la gestió universitària. "Qui mana ha de ser el professorat – planteja – però a les decisions estratègiques els hi cal governança". Una governança que, a més, estigui compromesa amb el projecte acadèmic – una mancança, segons Ruiz, del sistema universitari català. "La majoria de patronats, d'òrgans de govern de les universitats, no s'hi juguen res. A l'MIT estan molt més invested".
La mirada de 360 graus que demana la vida universitària no s'aplica, però, exclusivament en l'actualitat educativa i a la innovació científica. Ser conscients i estar presents a l'entorn econòmic és, com planteja Ruiz, una obligació de l'acadèmia. "La universitat, ni tan sols la més gran, té els recursos per compartir amb les empreses". L'MIT, en aquest sentit, ha buscat inserir-se en l'entorn empresarial que li pugui aportar col·laboracions amb la corporate més puntera. Així es planteja un dels projectes que va liderar a l'Institut, Kendall Square Initiative, una promoció d'edificis amb habitatges i oficines a un complex proper a la institució tecnològica. Ara, recorda l'enginyer, moltes de les empreses amb més recursos econòmics i tecnològics cooperen amb l'institut mitjançant la seva presència al complex. "Fer edificis – afirma – no serveix per res, però fer-los a prop de l'MIT, entendre que la gent s'hi voldria sumar perquè la màgia només passa quan es fa en persona, és el que vam fer a Kendall Square".
Edtech i nous aprenentatges
La plataforma MOOC edX, un espai d'educació virtual que agrupa continguts impartits a l'MIT i a Harvard originalment – ara compta amb continguts de moltes altres universitats – és l'exemple de la visió estratègica i transversal que planteja Ruiz. EdX neix d'Open Courseware, la plataforma d'índex i consulta dels continguts de l'institut que neix a principis de la dècada dels 2000. Open Courseware era una plataforma oberta, que qualsevol podia consultar, però queda desfasada, i la crisi del 2008 planteja noves oportunitats de mercat. "Amb el crack financer la gent comença a fer coses que no hagués fet sense la crisi", recorda Ruiz.
La plataforma es transforma en MITX, i l'èxit del nou plantejament fa que la governança del MIT – l'encarregada de les decisions estratègiques, un cop més – es plantegi el futur de l'edtech lligat als continguts i la manera de fer de l'institut. La direcció de la institució comença llavors a "parlar de formar una coalició de continguts, hibriditzar-los i ampliar-los". És a dir, no només recollir els continguts que s'imparteixen a les diverses universitats participants en el projecte, sinó transformar-los per adaptar-los als entorns digitals i millorar-ne la qualitat.
Ruiz: "Cada cop es valora menys el títol universitari perquè les empreses avaluen en les corbes de talent"
"Hi ha early adopters, però no tothom accepta el model d'edX", lamenta Ruiz. El salt generacional que planteja edX, i de fet bona part de l'edtech aplicada a la universitat, també posa barreres logístiques. En aquest cas, com confirma Ruiz, el principal blocatge resideix a la convalidació burocràtica. "A moltes universitats del món – opina Ruiz – es fan pitjors continguts dels quals es poden trobar a edX, però la gent hi va perquè necessita un títol". L'enginyer lamenta, així, una certa superioritat del document acreditatiu per sobre dels coneixements. Tot i això, segons Ruiz, les empreses comencen a prioritzar el talent i les competències per sobre de les titulacions. "Cada cop es valora menys el títol universitari – etziba – perquè les empreses avaluen en les corbes de talent".
Manen els continguts
La distància formal que separa la formació via plataformes edtech i l'aprenentatge tradicional, però, no resta importància als continguts. Segons el CEO de WoHo, de fet, els fa encara més rellevants. "La plataforma pot ser revolucionària, però si els continguts d'edX no fossin els que són, no hagués arribat on està ara". Agrupar els continguts de les universitats més punteres, adaptar el format a les necessitats i potències del món digital i distribuir-los de forma eficient és tan rellevant com la plataforma en sí, si no més. EdX té el potencial de ser, diu Ruiz, "la Superlliga de les universitats".
Ruiz: "La generació que aquests dos anys ha estat educada en línia arribarà a la universitat i no tolerarà el model educatiu que s'hi ofereix"
L'escull que queda per salvar, llavors, és la gestió dels continguts. El problema del consum sota demanda és, planteja l'ex vicepresident del MIT, que els agregadors dels continguts són, normalment, els mateixos usuaris. Ruiz pensa, de fet, edX com una sort d'iTunes educatiu. "Abans, si t'agradava la música, et posaves un LP i t'agradaven poques cançons: ara amb iTunes es forren perquè han desagregat els àlbums. Eren maneres artificals d'agregar contingut".
A les plataformes d'edtech actuals amb el model d'edX queda el problema, doncs, de com agrupar els continguts per fer-los entenedors. Segons Ruiz, en el futur les plataformes comptaran amb aquests curators que proposaran formes d'agregar el temari adaptades a les necessitats dels usuaris. "A nivell d'educació desagregada, la gent ha de crear els seus propis plans – lamenta – però en el futur les plataformes tindran agregadors". I seran necessaris, planteja Ruiz, ja que la pandèmia i l'estudi en remot han canviat paradigmes i mentalitats com per pensar ja en una nova educació universitària. "La generació que aquests dos anys ha estat educada en línia – conclou – arribarà a la universitat i no tolerarà el model educatiu que s'hi ofereix"